L'Hospital Universitari Santa Maria, acreditat com a centre expert en tractar la sensibilitat química múltiple. L'acreditació, atorgada pel Departament de Salut, evitarà desplaçaments a Barcelona d'alguns d'aquests pacients
Per
Ràdio Balaguer
573 visites
El departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha acreditat l'Hospital Universitari Santa Maria com a centre expert en el tractament de la sensibilitat química múltiple (SQM). L'acreditació se suma a les que el centre ja tenia per tractar la fibromiàlgia i la fatiga crònica, després de superar uns criteris d'idoneïtat i la valoració d'un grup d'experts en la matèria.
L'Hospital Universitari Santa Maria atén actualment 86 pacients amb SQM. Fins ara, alguns dels afectats havien de desplaçar-se fins a Barcelona per seguir el seu tractament a l'Hospital Clínic. Amb la nova acreditació, s'evitaran aquests desplaçaments gràcies a l'equip de professionals que atendran els afectats. Aquest equip està format per un metge internista, reumatòleg, psicòleg, infermera, treballadora social, gestora de casos i recolzament per serveis d'al•lergologia, neurologia i altres. L'equip està liderat per Lluís Rosselló, cap clínic de reumatologia de l'Hospital Universitari Santa Maria.
Sensibilitat química múltiple
La SQM és una malaltia adquirida, amb repercussió sistèmica que ve definida per criteris únicament clínics. Es caracteritza per la presència de simptomatologia sistèmica crònica i reproduïble a la exposició a múltiples agents químics no relacionats entre si i que pot millorar quan aquesta exposició és evitable.
Actualment s'agrupa dins dels síndromes de sensibilització central (SSC), igual que la fibromiàlgia, la fatiga crònica i altres, donat que comparteixen clínica malgrat ser malalties diferents.
És més freqüent en dones, l'inici pot ser sobtat o progressiu i els símptomes són variats, passant pel mal de cap, nàusees, fatiga extrema, dolor generalitzat, malestar general i impossibilitat de fer gairebé res, tant a nivell laboral com personal.
El diagnòstic és clínic i s'utilitzen criteris que daten del 1999. El tractament és no curatiu i es basa en evitar l'exposició a tot allò que reprodueix els símptomes.
