Lleida lidera l’economia verda a Catalunya i presenta projectes per valor de 200 milions d’euros per accelerar la transformació econòmica del país

La jornada “L’Horitzó Lleida 2050 i una Catalunya sostenible”, celebrada al Col·legi d’Economistes de Catalunya i impulsada per la Fundació Horitzons 2050 i el Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida amb la col·laboració de les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega, ha situat les Terres de Lleida, Pirineu i Aran com el territori que concentra el 50% del capital natural del país i que pot esdevenir un vector estructural per reforçar l’autonomia estratègica de Catalunya en un context geopolític incert.

El conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper, ha inaugurat la jornada i ha explicat que “L’agenda compartida lleidatana és exemplar i s’hauria de fer extensiva a altres territoris del país”. Sàmper ha defensat la necessitat de descentralitzar el país “perquè no pot ser que la renda per càpita sigui més alta a Barcelona que als altres territoris”.

El president de la Fundació Horitzons 2050, Antoni Gelonch, ha destacat que “Lleida sap què vol ser l’any 2050 i quins projectes ha d’impulsar abans del 2030 per fer-ho possible”. Gelonch ha remarcat que la jornada té un doble objectiu: “situar Lleida en el centre del debat econòmic del país i reclamar el compromís polític i financer necessari per accelerar inversions estratègiques que no només transformen el territori, sinó el conjunt de Catalunya”.

Per la seva banda, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha afirmat que “Catalunya només podrà garantir una sostenibilitat real i justa si activa estratègicament el potencial de les terres de Lleida”. Talarn ha subratllat que energia renovable, producció agroalimentària, recursos forestals, sòl productiu i recursos hídrics es concentren majoritàriament en aquest territori i que, “a través de la bioeconomia, Lleida pot esdevenir el motor de la descarbonització industrial, de la transició energètica i d’una producció alimentària sostenible”.

En aquest sentit, ha insistit que el principal repte és reequilibrar territorialment els factors de producció —capital, talent, infraestructures i capacitat empresarial— per apropar-los al capital natural que ha de sustentar el nou model productiu.

El president de la Cambra de Comerç de Lleida, Jaume Saltó, ha advertit que Catalunya manté una dependència estratègica significativa de recursos no renovables que afecta sectors clau com el químic —que representa el 18% del VAB industrial— i l’agroalimentari, altament dependent d’energia i inputs externs. “La bioeconomia és una oportunitat real per reduir vulnerabilitats, reforçar la competitivitat i avançar cap a una economia més autònoma i resilient”, ha afirmat.

A les taules de debat hi han participat directius de grans grups empresarials de l’àmbit de l’alimentació i l’energia, com Juli Tecles (Grup Borges), Jordi Domènech (Vall Companys), Antonio Rivero (Moeve) i Daniel Marsol (BonÀrea), responsables públics com Xavier Roca (director general d’Indústria del departament d’Empresa i Treball de la Generalitat), representants del món financer com Guillermo Ricarte (Ship2B) i Marga Valcarcel (Banc Sabadell), i actors clau del territori com Laia Mas (Lleida Alimenta), Rafael Oncins (Plusfresc-FECOM), Víctor Falguera (BioHub CAT), el hub de la bioeconomia de Catalunya i Jordi Bosch, responsable de l’Oficina de Captació d’Inversions de l’Agenda Compartida. També hi han intervingut veus destacades de l’empresa familiar, com ara Montse Pujol (Grup PMP i presidenta de la Trobada Empresarial al Pirineu), i d’empreses amb un rol important en la transformació cap a models de producció sostenibles, com Montse Borniquel (Associació d’Empresaris de la Fusta) i Jordi Jové (Alcarràs Bioproductors).

Han moderat les diferents taules el director del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, Ramon Boixadera, el president de la Comissió de Joves i vocal de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Ferran Piqué i Marc Cerón, president de l’Associació de l’Empresa Familiar de Lleida i patró de la Fundació Horitzons 2050. La jornada ha estat conduïda per la periodista Sònia Quer.

El potencial productiu del territori

Les Terres de Lleida disposen de més de 12 milions de tones anuals de recursos orgànics susceptibles de ser transformats mitjançant biotecnologies en biometà, CO₂ biogènic, biofertilitzants, biopolímers o biocarburants, amb aplicacions en sectors com el tèxtil, l’alimentari, el farmacèutic o el químic.

A aquesta capacitat s’hi afegeix la seva posició geoestratègica, que permet articular cadenes de valor capaces de processar també prop de 30 milions de tones addicionals procedents de territoris veïns, concentrant al seu entorn el 20% d’aquests recursos disponibles a l’Estat.

En paral·lel, la demarcació pot instal·lar fins a 15.000 MW addicionals de potència renovable, triplicant la potència actual instal·lada a Catalunya, i generar més de 20.000 GWh anuals d’energia excedentària, un factor clau per a la competitivitat industrial.

El territori compta també amb 775.000 hectàrees forestals, 300.000 de titularitat municipal, amb capacitat per incrementar la disponibilitat hídrica, produir fusta estructural d’alt valor avui importada, generar energia de proximitat i desenvolupar mercats vinculats als crèdits de carboni.

Projectes tractor per reequilibrar el país

Els projectes presentats s’articulen a través de l’Agenda Compartida Lleidatana i tenen horitzó 2030. En conjunt, aquests projectes requereixen mobilitzar 200 milions d’euros d’inversió pública i privada amb un impacte sobre la producció de 314 milions d’euros i un impacte sobre l’ocupació de 2.395 llocs de treball.

Entre les iniciatives destacades hi ha:

• El desplegament de tres àrees d’activitat econòmica especialitzada en bioeconomia a Alcarràs, Balaguer i Montoliu de Lleida.

• Previsió inversió pública: 14,3M€

• Previsió inversió privada: 28,2M€

• La creació d’un entorn d’experimentació tecnològica i regulatòria (sandbox) per accelerar biotecnologies i reduir riscos d’innovació.

• Previsió inversió pública: 15M€

• Previsió inversió privada: 5M€

• Un espai de proves d’indústria 4.0 al Parc Agrobiotech per impulsar fabricació avançada i sostenible.

• Previsió inversió pública: 2M€

• Previsió inversió privada: 1M€

• Un centre de formació en economia verda i una oficina d’atracció de talent per garantir capital humà qualificat.

• Previsió inversió pública: 10M€

• Previsió inversió privada: 4M€

• El desplegament d’un model de gestió multifuncional dels boscos públics per activar biomassa, fusta estructural i crèdits climàtics.

• Previsió inversió pública: 25M€

• Previsió inversió privada: 80M€

• Programes d’agricultura regenerativa i sistemes de monetització d’externalitats positives.

• Previsió inversió pública: 3M€

• Previsió inversió privada: 1M€

• El desplegament de connectivitat NB-IoT via satèl·lit per optimitzar la gestió hídrica i l’agricultura de precisió.

• Previsió inversió pública: 12M€

• Previsió inversió privada: 0

La jornada ha conclòs amb una idea compartida: la sostenibilitat no és només una exigència ambiental, sinó una estratègia de competitivitat i de sobirania econòmica. Activar el potencial productiu de Lleida no és una reivindicació territorial, sinó una condició estructural perquè Catalunya pugui afrontar amb garanties els reptes energètics, industrials i alimentaris de les pròximes dècades.

Sobre la Fundació Horitzons 2050

La fundació Horitzons 2050 té entre els seus objectius col·laborar per visualitzar i estimular el progrés de les comarques de Ponent i del Pirineu i per això una de les seves àrees d’activitat és el foment del debat i en aquest àmbit ha posat en marxa un programa titulat “Horitzons Economia”. Una activitat d’aquest programa ha estat la jornada de presentació de l’economia lleidatana a Barcelona basada en el coneixement, les propostes i la difusió de la realitat econòmica i posar Lleida en el debat cap a una economia sostenible.