Núria Franco-Guillén compara el cas català amb l’evolució dels moviments sobiranistes d’Escòcia, Quebec i Còrsega

La politòloga Núria Franco-Guillén ha protagonitzat aquest dimecres la segona conferència del cicle ‘Noves sobiranies i dret a l’autodeterminació en el món contemporani’, inclosa en la programació de la Diada de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. La xerrada ha estat presentada per la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach, i pel comissari del cicle de conferències, el professor de Ciència Política Jaume López.

Rufach ha destacat que el cicle, organitzat per l’IEI amb motiu de la Diada i que s’allarga durant tot el mes de setembre sota el títol ‘Sobirania i autodeterminació’, vol contribuir a analitzar els canvis polítics i territorials de l’Estat espanyol al segle XXI: “perquè la millor manera d’arribar a consensos és posar els temes sobre la taula i escoltar veus expertes”, ha dit.

En la conferència ‘Després del “moment” català: què passa avui a Escòcia, Quebec o Còrsega?’, Franco-Guillén ha ofert una anàlisi comparada sobre l’evolució dels moviments sobiranistes en democràcies consolidades. La politòloga, especialitzada en les estratègies discursives dels partits nacionalistes, la immigració i la democràcia deliberativa, ha posat en perspectiva aquestes realitats en relació amb el cicle polític català i n’ha analitzat les similituds i divergències pel que fa a estratègies, oportunitats i límits.

Durant la sessió, Franco-Guillén ha remarcat que l’existència d’altres territoris amb moviments sobiranistes permet establir punts de comparació amb Catalunya, però ha advertit que les experiències d’aquests territoris es desenvolupen sota condicions polítiques, socials i institucionals diferents. “Catalunya comparteix alguns dels aspectes que presenten aquests altres casos, però d’altres no”, ha assenyalat.

Com a exemple, el Quebec i Catalunya han viscut referèndums sobre la independència però amb respostes institucionals diferents per part dels estats respectius. També ha apuntat diferències pel que fa al suport social als: mentre que a Escòcia la independència compta amb un suport especialment present entre les classes més treballadores i de renda més alta, en el cas català aquest suport es concentra més entre les classes mitjanes. Segons la politòloga, aquestes diferències són rellevants per entendre com es configuren les demandes de més autogovern o independència en cada context.

La sessió ha donat continuïtat a la conferència inaugural de Francesc Canosa i a una programació amb què l’IEI vol combinar reflexió política i pensament crític amb diferents llenguatges culturals. El programa seguirà aquest mateix dijous amb el concert del Cor Galindaina al Pati de l’IEI. Posteriorment, el 21 de setembre ha programat l’espectacle de dansa contemporània ‘Aleta’, de la companyia Marc Fernández, i els dies 22 i 23 les conferències de Raül Romeva i Onno Seroo, que tancaran el cicle.