Pimec, assessors fiscals i col·legis professionals reclamen reformar l’impost de successions. Entitats empresarials i professionals demanen un canvi per facilitar el relleu de l’empresa familiar
Pimec, assessors fiscals, entitats empresarials i col·legis professionals han presentat aquest dimarts onze canvis a l’impost de successions i donacions per facilitar el relleu generacional de l’empresa familiar a Catalunya. Segons una enquesta de Pimec a 250 empreses familiars catalanes, el 82% creu que la fiscalitat influeix en la decisió de transmetre el negoci i el 73% veu en risc la continuïtat per la manca de relleu. La presidenta de la comissió d’Economia i Fiscalitat de Pimec, Sílvia Gabarró, ha reclamat que Catalunya s’adapti perquè “al final les empreses catalanes acaben sent menys competitives”. Les entitats han proposat ampliar els beneficiaris fins als cosins i suprimir el límit d’edat de 65 anys per fer la donació en vida.
A la roda de premsa, Gabarró ha estat acompanyada pel cap de la secció d’Empresa Familiar de l’AEDAF a Catalunya, Leonardo Cárdenas; la vocal de la comissió de Normativa del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Emma S. Corretger, i el membre de la comissió de Fiscalistes del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Àlex Segarra.
Gabarró ha remarcat que les entitats no demanen “una regulació nova”, sinó adaptar la que ja existeix (una reducció del 95% del valor de l’empresa en l’impost de successions i donacions) “a la realitat actual”, perquè “una cosa és la norma i l’altra és la realitat”.
El document l’han signat, a més de Pimec, la delegació catalana de l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals (AEDAF), l’Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears (APttCB), el Col·legi d’Economistes de Catalunya, el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i el Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya, amb la col·laboració de l’ASCEF, el Col·legi Notarial de Catalunya i FEMCAT.
Per part del Col·legi de l’Advocacia, Corretger ha assegurat que no recorda “en cap ocasió” que institucions tan diverses hagin arribat a “un text comú”.
En nom de la institució paraigua dels economistes, Segarra, per la seva banda, ha explicat que la setmana passada ja van presentar la proposta a l’Agència Tributària de Catalunya i que l’ampliació del benefici fins al quart grau de parentiu “sembla que ja està molt a prop d’arribar”.
La tresoreria, “la gran batalla”
Una de les propostes és que la rebaixa s’apliqui a tota la tresoreria que l’empresa necessita, i no només la que cobreix el deute a curt termini, que és el criteri que aplica ara l’Administració, segons els ponents. En aquest sentint, demanen que es tingui en compte els estalvis que queden fora de la rebaixa i que es guarden per imprevistos o crisis.
Corretger ho ha definit com “la gran batalla” i ha posat com a exemple que cap empresari pot saber quina tresoreria necessitarà el 2027. Al seu parer, el criteri actual afavoreix les empreses més finançades i no les “fortes i capitalitzades”.
El grup també ha reclamat equiparar els requisits de l’autònom als de la societat, i posar fi a un tracte diferenciat que Corretger ha qualificat d’“absolutament injust”. Segons ha defensat, cal “premiar la continuïtat de l’empresa familiar” i no “castigar en funció de l’estructura” que s’ha triat.
Relleu abans dels 65 anys
La vocal de la comissió de Normativa del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona ha qüestionat els requisits actuals de la donació en vida, que obliguen el pare o la mare a deixar les funcions de direcció, i ha recordat que la Comissió Europea fa “30 anys” que demana afavorir el relleu generacional i “que la fiscalitat no sigui l’obstacle”. “Creiem que són limitacions que no tenen sentit, que s’allunyen molt de la realitat”, ha afirmat. La proposta permetria que el donant continuï exercint funcions de direcció retribuïdes fins a quatre anys després de la donació.
Treballadors i altres comunitats
Per afavorir la transmissió a treballadors, el grup ha proposat rebaixar del 50% al 5% la participació mínima que cal cedir, amb deu anys de vinculació a l’empresa i cinc anys en funcions directives, perquè amb el requisit actual “pràcticament ningú” s’hi acull, segons Segarra. També ha reclamat fer compatible la reducció del 95% amb la bonificació general de successions de pares a fills.
Les entitats han presentat una comparativa amb dotze comunitats autònomes amb les quals, segons la seva anàlisi, Catalunya no compleix cap dels set criteris estudiats. El cap de la secció d’Empresa Familiar de l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals a Catalunya assegura que “al final, el que estan fent és atraure empreses” perquè ofereixen un marc més competitiu que el català.
Més de la meitat, sense pla de successió
Les entitats han recordat que les empreses familiars representen el 93,8% de les societats catalanes i que, segons l’Institut de l’Empresa Familiar, només l’1,3% de les empreses familiars de l’Estat arriba a la tercera generació. Segons l’enquesta de l’Observatori de la Pime de Pimec, feta entre el 8 i el 27 d’octubre, el 47% preveu afrontar el relleu en els pròxims cinc anys, però el 55% no té pla de successió i la meitat encara no ha identificat qui assumirà la direcció.
A més, el 37% de les persones que les dirigeixen tenen més de 60 anys. Davant la manca de successors, el 66% veu la venda com l’alternativa més factible i el 15%, per la liquidació i el tancament. El 72% creu que la donació seria més viable si el propietari pogués continuar exercint funcions de direcció retribuïdes.
