Plataformes ecologistes, sindicats agraris i veïns de l’Horta de Lleida s’uneixen contra les macrocentrals solars. Les organitzacions avisen que faran mobilitzacions si el Govern no fa marxa enrere amb el PLATER
Vuit plataformes i sindicats agraris s’han plantat aquest dilluns contra les macrocentrals solars que s’estan fent per diferents punts del país, però sobretot a Ponent. Ha estat al davant de la central construïda per Solaria i Ignis, a Alcarràs (Segrià), on l’agost passat, el president del Govern, Salvador Illa, va fer-hi una visita per inaugurar-la. Asseguren que aquest és un clar exemple de “model erroni” d’implantació d’energies renovables promogut per l’Administració, i per això demanen la retirada del PLATER. En aquest sentit, apunten que el pla ha rebut un “rebuig ciutadà històric” amb una “massiva” presentació d’al·legacions (12.400 segons el Govern). No descarten fer mobilitzacions si no hi ha un gir en aquestes polítiques.
La portaveu de la Xarxa Catalana per a una Transició Energètica Justa, Montserrat Coberó, ha lamentat que el Govern no hagi tingut en compte la ciutadania a l’hora d’elaborar el PLATER, tot i haver-ho “promès moltes vegades” des de l’any 2021. “Se’ns va dir que seria un model participatiu i la participació no hi ha sigut”. En aquest sentit, ha assegurat que el PLATER ocuparà una bona part de la Catalunya Rural, que s’ha declarat “apta o preferent” per incorporar-hi projectes de renovables.
El portaveu d’Ipcena i Ecologistes de Catalunya, Joan Vázquez, ha recordat que l’empresa que va fer l’impacte ambiental a la zona del parc d’Alcarràs on han fet la roda de premsa, va localitzar una espècia protegida coneguda com a Sisó. Segons el líder ecologista, hi ha altres projectes de caràcter energètic que “han sucumbit” i han tirat enrere les seves iniciatives quan s’han trobat amb aquesta espècie i per això ha criticat que a Alcarràs sí que s’hagi materialitzat.
Des de la plataforma Pobles Vius, Pere Pagès ha parlat d’escenari que posa sobre la taula unes lleis que defensen la terra agrícola i de regadiu, però que queden en “paper mullat” davant les grans corporacions o fons d’inversió com les que promouen aquests parcs solars. Segons Pagès, el PLATER, tal com està plantejat, no respon ni a unes necessitats energètiques justificades, ni tampoc prioritza el diàleg territorial. Segons Pagès, el que està passant a Alcarràs és un exemple que passa al conjunt del país amb l’agricultura familiar “que es devalua i la gent es veu obligada a marxar dels pobles”.
Des de la Plataforma Lleida contra la MAT, Pilar Sanjuan ha alertat que quan la central d’Alcarràs estigui acabat ocuparà 656 hectàrees de sòl agrícola, que hauran quedat “destruïdes” per prop de 400 megawatts “amuntegats”. Sanjuan ha recordat la visita d’Illa a l’agost i l’ha qualificat de “despropòsit” davant les alternatives que hi ha per posar les plaques solars damunt de teulades, naus i sòls degradats. Segons Sanjuan, l’energia no es queda al territori, “se l’emporten lluny i aquí només queden les torres i quilòmetres de cablejat”.
Sergi Balué, de JARC, ha fet una aposta per la sobirania alimentària i també energètica i ha lamentat que terres que fa 30 anys es van convertir al regadiu gràcies a les ajudes europees i la inversió dels pagesos, ara s’hagin convertit en un “mar d’espills”. Balué ha reclamat la “participació activa” del Departament d’Agricultura en el PLATER. En aquest sentit, Raül Miret, d’Asaja, ha dit que des de l’organització agrària estan en contra d’un model que no afavoreix ni el petit ni el gran agricultor sinó només la gran indústria.
Des de l’altre sindicat agrari que també ha manifestat el suport a la iniciativa, Unió de Pagesos, no hi ha hagut intervenció perquè ha faltat la persona que havia de parlar.
Finalment, Eduard Escolà, de Revolta Pagesa, ha dit que malgrat les grans mobilitzacions del sector de l’any 2024, la sensació és d’estar pitjor. En canvi, ha afegit, els lobbies de determinats sectors “ho tenen fàcil i àgil” per poder tirar endavant els seus projectes. Escolà ha llençat el guant a la ciutadania perquè els recolzin i ha valorat la unió de plataformes i sindicats de diferents ideologies per anar en contra d’un mateix model.
Segons les entitats, el PLATER incompleix totalment la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic en l’article 19 on indica que promoure les energies renovables, que s’han de desenvolupar, sempre que sigui possible, aprofitant espais ja alterats per l’activitat humana, i minimitzant així l’ocupació innecessària del territori.
Per tot plegat, han exigit al Govern la retirada de PLATER i que es comenci a planificar de nou de forma ben feta, participativa, i reduint l’impacte sobre camps de conreu i espais naturals. També demanen que s’actualitzin les perversions de consum de la PROENCAT i que es declari una moratòria dels projectes de macrocentrals renovables fins que es disposi d’una panificació consensuada amb el territori.
