Salut crea una nova guia sobre pantalles i alerta que alguns impactes en infants i joves poden ser "irreversibles". El document recull l'evidència de 700 estudis científics i servirà de base perquè el Govern desplegui mesures concretes

Salut ha avisat que alguns impactes de l’ús de pantalles en infants i joves poden ser "irreversibles" i ha demanat una resposta "global" que posi les persones al centre. Ho ha dit la subdirectora general d’Addiccions, Lluïsa Conejos, que ha afirmat que la conselleria ha creat una nova Guia de Salut Digital a partir de 700 estudis científics. El treball divideix els impactes per edats i apunta riscos físics, mentals i relacionals com retards en el desenvolupament, càries, miopia, trastorns del son, problemes emocionals i violències digitals. Conejos també ha admès que l’excés de pantalles podria estar relacionat amb els mals resultats de l’informe PISA. La guia servirà de base perquè el Govern concreti mesures per a famílies i professionals.

Salut ha dut a terme una minuciosa recerca per elaborar la nova Guia de Salut Digital, un document que és una actualització de la que va publicar-se l’any 2022 i que des d’aquest dimarts ja es pot consultar a la pàgina web de la conselleria.

La subdirectora general d'Addiccions, Lluïsa Conejos, ha assegurat que totes les dades analitzades han constatat que l’ús de dispositius i tecnologies digitals està àmpliament estès entre la població. Ha detallat que el 99% de les persones d’entre 16 i 74 anys té algun dispositiu electrònic i el 96% en fa un ús setmanal. A més, el 82,4% de la població jove disposa de telèfon mòbil propi.

Conejos ha apuntat que una de les dades més destacades és l’edat “molt primerenca” en què els infants accedeixen a aquesta mena de dispositius: “L’edat mitjana d’accés al primer mòbil és de 10,8 anys”. Entre els alumnes de primària, el percentatge d’alumnes amb telèfon és del 51,6%, mentre que a l’ESO la xifra s’enfila fins al 92,8%. Conejos ha assenyalat la importància de retardar l’accés a aquesta tecnologia perquè, en tenir mòbil, molts nens i nenes accedeixen a les xarxes socials quan encara no tenen capacitat de “discriminar i discernir”.

Per altra banda, ha remarcat que els joves d’entre 14 i 18 anys dediquen de mitjana 4,8 hores diàries a internet per oci entre setmana i 6,7 hores durant el cap de setmana. Els videojocs tenen també una presència molt elevada: en juga el 84,9% dels joves, un percentatge que arriba al 97% entre els nois i al 72,8% entre les noies. Un de cada dos nois hi dedica més de dues hores diàries, davant d’una de cada set noies.

Pel que fa a les xarxes socials, el 74% dels adolescents hi dedica dues hores o més entre setmana i el percentatge puja fins al 88% durant el cap de setmana. Conejos ha revelat que les dades analitzades han mostrat que un 34% dels alumnes d’entre 14 i 18 anys presenta “un possible ús problemàtic de les xarxes socials, associat a aspectes com la pèrdua de control, la persistència en l’ús, la preocupació excessiva per connectar-se o el malestar quan no poden fer-ho”.

Alhora, ha dit que en el cas d’internet, un 23% pateic un “ús compulsiu, amb símptomes com dormir menys o passar menys temps amb altres persones”. Pel que fa als videojocs, els indicis de possible addicció arriben al 10,7% entre els nois i al 2,2% entre les noies.

Els efectes canvien segons l’edat

Una de les novetats de la nova guia és que, per primer cop, els impactes sobre la salut s’han classificat segons el moment evolutiu de la persona. Així, el document ha diferenciat entre la primera infància, l’etapa que va dels set als onze anys i els diferents moments de l’adolescència.

Entre els 0 i els 6 anys, l’anàlisi ha identificat possibles retards en el desenvolupament del llenguatge i de l’aparell motor, dificultats en la percepció de la realitat, sedentarisme i augment de pes, miopia, alteracions del cicle circadiari i canvis en el funcionament cognitiu i emocional. També ha assenyalat el desplaçament de les interaccions cara a cara.

Entre els 7 i els 11 anys, la guia ha apuntat interferències en l’aprenentatge, un augment del risc de miopia i d’excés de pes, trastorns del son i malestar emocional. Un dels elements que ha sorprès els experts que l’han elaborat ha estat la vinculació entre l’ús de pantalles i l’aparició de càries. “Està relacionat amb el consum de begudes o aliments ensucrats davant de les pantalles”, ha explicat Conejos.

En l’adolescència, entre els 12 i els 15 anys i entre els 16 i els 18, s’han identificat, entre altres efectes, una menor interacció cara a cara i la substitució d’altres activitats, una disminució de la capacitat d’atenció i interferències en l’aprenentatge. L’anàlisi també ha assenyalat qüestions relacionades amb la privacitat i la intimitat, el malestar emocional, la simptomatologia ansiosa i depressiva, l’autoestima i el ciberassetjament.

A aquests efectes s’hi afegeixen alteracions en la qualitat del son, violències digitals, impactes en la imatge corporal, altres problemes físics, la promoció d’hàbits no saludables i la presència de “patrons foscos”, dinàmiques d’atzar i micropagaments.

No només importa el temps d’exposició

Conejos ha remarcat que l’impacte de les pantalles no depèn únicament del nombre d’hores d’exposició. Segons ha explicat, també hi intervenen el context, l’edat, la família, les pautes educatives i les oportunitats de lleure, així com factors relacionats amb les desigualtats socials, l’educació, l’habitatge i la competència digital.

La subdirectora general d’Addiccions també ha apuntat a elements propis de l’entorn digital, com els algoritmes i els dissenys de les plataformes, i a factors protectors com els vincles familiars, la capacitat de resiliència i l’alfabetització mediàtica.

A banda, ha assenyalat la relació entre una connexió molt intensa a les pantalles i les relacions presencials. Segons Conejos, “l’infant i l’adolescent que té una connexió molt intensa a les pantalles, és molt més probable que tinguin després dificultats en la seva relació amb els altres en el nivell presencial de la relació humana”.

També ha posat l’accent en la relació amb un mateix i en la regulació emocional. En aquest àmbit, ha defensat la importància d’aprendre a gestionar les dificultats i les pròpies emocions per madurar emocionalment. Conejos ha vinculat aquesta qüestió amb la construcció de la identitat a les xarxes socials i ha advertit que, quan aquesta identitat no s’ajusta a la realitat, pot dificultar la connexió amb allò que la persona sent i amb el que li passa.

Impactes irreversibles i vinculació amb els mals resultats de l'informe PISA

Conejos ha fet esment al terme “irreversible”, sobretot per referir-se als impactes que es donen durant la primera infància i especialment en els primers anys de vida. Ha posat com a exemple el vincle de seguretat i de presència entre el nadó i les persones cuidadores.

Segons ha explicat, aquest vincle implica que la persona cuidadora estigui connectada a les necessitats de l’infant i les seves emocions. Ha assegurat que no gestionar aquest vincle adequadament, sovint perquè els adults estan “poc presents” o, fins i tot, “connectats a les seves pròpies pantalles”, pot tenir un impacte irreparable en els petits.

En aquest context, s’ha referit als mals resultats registrats en el darrer informe PISA i ha considerat que “els adolescents amb índexs baixos en aquestes avaluacions segurament venen d’antecedents previs en la infantesa en què l’aprenentatge no ha estat tot el ric que hagués degut i en què l’ús de pantalles també ha tingut presència”.

Així mateix, ha comentat que l’ús intensiu de les xarxes pot reduir el temps disponible per estudiar, relacionar-se amb els amics o fer altres activitats, i també ha apuntat al possible mal ús de les tecnologies per fer tasques escolars.

Una resposta que impliqui tot l’entorn

Conejos ha explicat que, a partir de la diagnosi que ha fet Salut, el Govern definirà una sèrie de mesures i recomanacions per “prevenir” i reduir aquests riscos. Ha defensat que aquestes propostes no se centrin només en la responsabilitat individual de “l’adolescent que fa un mal ús de les pantalles” i que estiguin orientades a aconseguir un benefici global per a tota la societat.

Ha apostat perquè aquestes polítiques siguin el resultat d’un “treball de col·laboració amb altres departaments de la Generalitat” el més consensuat possible i ha remarcat que les propostes han de proporcionar eines i estratègies a les persones adultes que envolten els joves: “Han d’implicar el conjunt de la seva família, dels seus cuidadors, dels educadors en general i de les persones adultes que estan al seu voltant”.

Tot i insistir que serà l’executiu de Salvador Illa el que haurà de concretar les accions, s’ha mostrat a favor de retardar el contacte dels infants amb les xarxes socials i els mòbils o facilitar eines a famílies i educadors per prevenir els efectes associats a l’ús de les pantalles. També ha remarcat la importància que els adults siguin més conscients de l’ús que fan dels mòbils i esdevinguin un bon model per a infants i joves.

Precisament aquest dimarts a la tarda, el president de la Generalitat participarà en l’acte ‘Protegim la infància. Apaguem pantalles, obrim llibres’, en què previsiblement es presentaran alguns dels eixos en què la Generalitat es planteja incidir. També hi seran presents la consellera de Salut, Olga Pané, i la consellera d’Educació, Esther Niubó.