Som Rurals Som de Muntanya' evidencia la necessitat de transformar els serveis socials per adaptar-los a les persones que viuen en el món rural
- L'equip executant del projecte dona a conèixer com estan acompanyant a 41 persones amb discapacitat, que viuen en entorns rurals i de muntanya, de les comarques de Lleida, l'Alt Pirineu i l'Aran.
- S'han exposat les eines tecnològiques d'anàlisi personalitzades que s'han creat per integrar la metodologia centrada en la persona i el treball comunitari i per fer el seguiment i avaluació dels acompanyaments.
- ALLEM demana a les administracions que s'adeqüin els serveis socials a la realitat de les persones que viuen en territoris rurals i de muntanya.
La Federació ALLEM i tots els implicats executants del projecte, han presentat públicament els resultats provisionals del projecte "Som Rurals – Som de Muntanya" (SR–SdM). Aquest és un projecte pioner d'acompanyament personalitzat per a persones amb vulnerabilitat social o amb alguna discapacitat que viuen situacions de soledat no desitjada en zones rurals i de muntanya de Lleida, l'Alt Pirineu i l'Aran, i que tenen dificultat d'accés als serveis socials o de salut, acompanyant a les persones al lloc on viuen i treballant amb la comunitat del lloc on viuen.
Amb aquest projecte es vol evidenciar la necessitat d'evolucionar els serveis socials de suport a les persones amb discapacitat d'aquests territoris, d'acord amb la Convenció Internacional de Drets Humans de les Persones amb Discapacitat (CIDHPD), i fer propostes de canvi i millora per als serveis socials als nostres territoris.
Des de l'any 2023 s'ha desplegat a les comarques de Val d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Solsonès, Les Garrigues, La Noguera i La Segarra. Ha permès identificar 131 persones amb situació de vulnerabilitat que pateixen soledat no desitjada on viuen, i ha pogut donar resposta i acompanyar a 41 persones amb discapacitat o situacions de vulnerabilitat que viuen en aquestes comarques. Aquest acompanyament personalitzat s'ha realitzat al territori on viuen, respectant els seus ritmes i connectant-les amb suports comunitaris propers.
La identificació de les persones beneficiàries i el seu seguiment s'ha dut a terme constituint taules de coordinació entre les professionals de serveis socials de les entitats d'ALLEM, els Consells Comarcals i les Àrees Bàsiques de Salut d'aquestes comarques.
El projecte compta amb el finançament del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya i els Fons Europeus Next Generation, a través del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 de l'Estat Espanyol. L'execució es va iniciar el gener de 2023 i fins al desembre del 2025.
A l'acte han assistit una quarantena de persones, entre elles representants polítics i membres dels equips tècnics de les entitats executants, institucions i administracions implicades.
Una aplicació que integra la metodologia que permet que les persones guanyin autonomia i connectin amb la comunitat
Durant la primera part s'ha presentat l'aplicació creada que integra la metodologia i permet fer seguiment dels acompanyaments, a càrrec de CrossPoint, empresa desenvolupadora del software i Susanna Vert, experta en la metodologia d'Atenció Centrada en la Persona (ACP). També s'ha pogut veure una mostra de com s'utilitza l'eina per acompanyar a les persones, amb l'exemple de l'entitat Integra Pirineus.
El projecte s'ha desenvolupat a partir de l'ACP i el Treball Comunitari, implementada amb diferents etapes amb l'assessorament professional de Susanna Vert, facilitadora per al canvi i la transformació de les organitzacions. I amb la col·laboració de la Càtedra d'Innovació Social de la Universitat de Lleida, amb Carles Alsinet i Alba Palomares.
El Model d'Atenció Comunitària Centrada en la Persona té com a principis la dignitat, la capacitat, l'autonomia i la plena participació de la ciutadania. Aquest enfocament parteix de l'escolta activa, la creació de vincles i l'establiment d'un pla de vida personalitzat, que té en compte els valors, desitjos i aspiracions de cada persona, així com el seu entorn natural de suport.
L'equip tècnic —format per 16 professionals de la psicologia, el treball social i l'educació social— acompanya a cada persona en la part emocional, de guanyar autonomia i qualitat de vida en àmbits com la salut, l'habitatge, el treball, les activitats socials i la vida domèstica. Això permet que les persones puguin conèixer millor la seva situació i siguin capaços d'identificar els suports professionals més propers i puguin fer activitats a la comunitat basades en el seu pla de vida.
Un dels aspectes més innovadors del projecte és la seva aposta per la digitalització del procés d'acompanyament.
Les entitats han fet servir una aplicació pròpia desenvolupada amb entorn Microsoft365, per CrossPoint 365, mitjançant la plataforma Power Platform de Microsoft, que inclou eines com Dataverse, Power Apps i Power Automate.
Aquest sistema ha permès:
- Elaborar documents com la història i pla de vida, el mapa de relacions i el pla de vida personal.
- Registrar totes les actuacions de suport en temps real.
- Explotar la informació recollida per fer el seguiment per acompanyar a les persones al lloc on viuen i d'acord amb les seves necessitats i preferències.
- Avaluar i generar evidències sobre quina seria la millor manera d'adequar els serveis socials a la realitat dels territoris rurals i de muntanya.
- Proposar millores en la regulació i els procediments administratius dels serveis socials en aquests territoris.
Els primers resultats del projecte sobre l'acompanyament de les persones
A la segona part, la Càtedra d'Innovació Social de la Universitat de Lleida, ha exposat els resultats preliminars de l'estudi fase 1 i 2, amb xifres i dades qualitatives destacades.
Amb la col·laboració dels Consells Comarcals i les Àrees Bàsiques de Salut de les comarques, s'han identificat 131 persones com a possibles beneficiàries del projecte a causa de la seva situació de vulnerabilitat. De les quals, 41 persones han estat finalment les participants.
Pel que fa a la tipologia de discapacitat, el 50% tenen algun problema de salut mental i el 47% de les persones acompanyades tenen reconegut més d'un 45% de discapacitat. Pel que fa al gènere, el 46,34% han estat dones i el 53,66% han estat homes. I pel que fa a la franja d'edat, més del 60% han estat persones d'entre 46 i 65 anys.
D'aquestes 41 persones, 3 són de la Vall d'Aran, 3 del Pallars Sobirà, 5 de l'Alta Ribagorça, 4 del Pallars Jussà, 7 de l'Alt Urgell, 7 del Solsonès, 2 de la Noguera, 3 de la Segarra i 7 de les Garrigues.
Fins avui, s'han realitzat 2.071 actuacions d'acompanyament registrades. D'entre les quals, 400 han estat actuacions de treball en la comunitat.
El gran volum de necessitats identificades pel grup de professionals de les entitats es concentren en la urgència de millorar l'entorn de vida comunitari i social i l'accés als serveis de salut bàsics i especialitzats, així com al lleure, al transport, a l'habitatge, a l'acompanyament, a l'educació, al treball i l'accés a la informació. El 90% presentaven una situació vulnerable principalment en entorn de vida (xarxa de relacions reduïda), salut mental, situació econòmica i habitatge. També destaca la vulnerabilitat econòmica.
El projecte ha impactat positivament en la qualitat de vida de les 41 persones i així ho evidencia l'estudi de la UdL: millora de les relacions familiars i relacions socials, també de les relacions pre-laborals i laborals, de les responsabilitats personals, cures i hàbits saludables i millora del benestar emocional. Les persones han rebut un acompanyament que les ha apropat i connectat a l'entorn comunitari i activitat social, alhora que han guanyat autonomia i seguretat en l'entorn domèstic i mèdic. Treballar amb el vincle i la comunitat implica generar pertinença, participació i benestar compartit. L'escolta activa, l'empatia, la validació emocional, han estat clau en el procés.
En la ratificació de la Convenció el maig de 2008 obliga als Estats membres a desenvolupar serveis i suports comunitaris que substitueixin l'atenció institucional i que donin suport a la vida independent. En aquesta línia, el projecte ha evidenciat la necessitat de crear un rol professional, que combini les funcions dels gestor/a de cas, facilitador/a, assistent/a personal i connector/a comunitària, que s'adapti a les necessitats de la persona i formi part de la comunitat on viu.
Gràcies a la coordinació dels diferents serveis socials i de salut de les nou comarques, amb les entitats d'ALLEM, la persona ha pogut identificar i accedir amb autonomia a les opcions i els serveis que té disponibles per a cada necessitat o moment de la seva vida.
En definitiva, el projecte ha generat oportunitats d'inclusió i participació, tant a les persones com a les seves famílies, que els ha permès millorar la seva qualitat de vida, guanyant independència i autonomia. Això ha estat possible gràcies a l'adaptació dels serveis a la realitat de les persones que viuen en aquests territoris, on hi ha una manca de serveis de suport especialitzats per a persones amb discapacitat.
Durant el 2023-2024, la Càtedra d'Innovació Social de la Universitat de Lleida ha treballat en la fase 1 de l'estudi basada en la metodologia de treball compartida i testada. I la fase 2, en procés d'elaboració, recollirà com s'ha fet l'acompanyament a les persones.
Durant el 2025, paral·lelament, ja s'ha començat a treballar amb la fase 3 de l'estudi, amb la Universitat de Girona. Aquesta fase avaluarà l'experiència d'acompanyament i permetrà fer una proposta de revisió dels serveis socials per adequar-los a les persones amb discapacitat que viuen als territoris rurals i de muntanya.
El repte de futur que tenen els serveis socials per adaptar-se i tenir en compte i no deixar enrere les persones que viuen en territoris rurals i de muntanya és una realitat.
Els experts assessors destaquen com un valor important en els acompanyaments, que els i les professionals que acompanyen a les persones siguin i visquin al mateix lloc i formin part de la seva comunitat propera.
La coordinadora d'ALLEM, Assumpta Fortuny, considera òptim que sigui un/a professional que acompanyi un màxim d'entre sis i vuit persones i recorda que és imprescindible que es cobreixi el cost del transport.
Els resultats preliminars evidencien la necessitat de revisar la Cartera de Serveis Socials de la Generalitat, per tal que s'hi reconegui el rol professional similar a l'assistent personal per l'acompanyament comunitari i es financi adequadament aquest tipus de suport als territoris poc poblats. I que es faci amb una mirada integral que vagi més enllà de l'atenció puntual i assistencial.
S'interpel·la al Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, perquè actuï en els següents àmbits:
- Revisió de la cartera de serveis socials de Catalunya, per adequar els tipus de serveis socials de suport i apropar-los a les persones vulnerables dels territoris rurals i de muntanya. Amb un finançament públic adequat (incloent-hi el transport) que respecti la realitat geogràfica, econòmica i social dels territoris rurals i de muntanya.
- La revisió i propostes de millora dels requisits legals i els procediments administratius d'accés als serveis socials de suport.
- Revisió del sistema de valoració del grau de discapacitat / grau de dependència, incorporant elements de l'entorn rural o de muntanya que provoquen aïllament no desitjat i dificulten l'accés als serveis socials.
Les entitats associades a ALLEM de les comarques de Ponent, l'Alt Pirineu i l'Aran, reclamen un finançament adequat per poder seguir acompanyant a aquestes persones vulnerables que han participat en el projecte SR – SdM.
Durant la jornada s'ha pogut llegir una petita mostra de les valoracions del projecte i l'impacte que ha suposat per a les persones, amb declaracions com les de la Mercedes, en Jan i l'Enrique:
Mercedes: "Em sentia sola al poble on vivia i em feia il·lusió canviar de residència per a refer la meva vida. Amb l'Ernest em sento acompanyada i escoltada. M'ha ajudat i recolzat en el canvi de pis. Al poble ara faig activitats que m'agraden i he pogut conèixer persones noves."
Jan: "Necessitava una ajuda que un psicòleg no em podia donar. L'educadora social m'acompanya als llocs quan ho necessito. També m'ajuda a organitzar-me i em dona consells pràctics pel dia a dia. Per mi és una guia, una persona on acudeixo quan no sé com actuar i em suposen un obstacle. A banda, també em fa un acompanyament emocional per fer front a qualsevol repte que em sorgeixi al dia a dia".
Enrique: "Juan, el tècnic, m'ha ajudat molt a obrir-me. Gràcies a això he pogut conèixer a altres persones amb un perfil molt similar al meu i, a poc a poc, hem anat construint un cercle d'amistats que vaig mantenint força bé."
L'acte ha inclòs la presentació de resultats del projecte Biocuidados de COCEDER (Confederación de Centros de desarrollo Rural), també vinculat al Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, de la Secretaría de Estado del Ministerio de Derechos Sociales y Agenda 2030 i finançat per la Unió Europea-Next GenerationEU. Un projecte que comparteix alguns objectius i mirada territorial amb SR-SdM i que també interpel·la al departament i a les administracions a avançar en la línia d'uns serveis socials que tinguin en compte els territoris rurals. Al territori de Lleida, el projecte ha estat treballat per l'entitat l'Olivera Coop., que també ha fet de col·laboradora i d'enllaç entre els dos projectes i COCEDER.
