Junts-Lliures per Europa ha guanyat les eleccions europees a Catalunya amb el 28,6% i 956.439 vots, i ha superat així el PSC, que ha obtingut el 22,1%, i ERC-Ara Repúbliques amb el 21,2%. Cs ha quedat en quarta posició amb el 8,6%, seguit d'Unides Podem amb el 8,4%, el PP amb el 5,2% (173.126) i Vox 1,99% i 67.577 vots.
El Parlament Europeu tindrà onze diputats catalans: Carles Puigdemont (JxCat), Toni Comín (JxCat), Josep Borrell (PSC), Javi López (PSC), Oriol Junqueras (ERC), Diana Riba (ERC), Javier Nart (Cs), Jordi Cañas (Cs), Ernest Urtasun (Unides Podem), Dolors Montserrat (PP) i Jorge Buixadé (Vox).
Pel que fa als resultats de les europees a la ciutat de Balaguer també s'imposa la candidatura europea de JxCat amb el 36,98% per davant d'ERC amb el 27% i del PSC amb el 16,9%. Cs aconseguiria només un 5,53% i els seguirien PP amb un 5,30%, CeC Podemos un 3,50% i Vox amb un 1;21%.
A la demarcació de Lleida s'ha imposat amb claredat Junts per Catalunya en les eleccions europees, on ja va guanyar les eleccions el 2014. Amb tot, la candidatura liderada per Carles Puigdemont assoleix ara el 40,3% dels vots , molt per sobre dels resultats dels anteriors comicis quan va ser del 31,8%. ERC ha quedat en segona posició amb el 26,4% dels vots, per sota del 29,7% que va obtenir fa cinc anys, el PSC remunta fins al 14,18%. Cs ha obtingut el 5,7%, per sobre del 3% de les anteriors eleccions, el PP recula fins al 4,8%, Unides Podem perd suport fins al 3,9%.
Pel que fa als resultats a la resta de l'estat, han donat la victòria al PSOE amb 20 eurodiputats. Per darrere se situa el PP amb 12 escons, Ciutadans amb 7, Podem 6 i Vox 3. La llista, Ara Repúbliques, d'Oriol Junqueras aconsegueix 3, Junts, la llista de Carles Puigdemont aconsegueix 2 , i CEUS la coalició del PNB 1.
A la resta d'europa la ultradreta de Marine Le Pen s'ha imposat a les eleccions europees a França amb un 24,8% dels vots. La llista de Reagrupament Nacional ha guanyat a la candidatura del president Emmanuel Macron, que ha quedat en segona posició amb el 21,5% dels sufragis. A Itàlia ha estat també l'extrema dreta la que s'ha endut la victòria, a través de la Lliga Nord del ministre de l'Interior, Sandro Salvini. Ha aconseguit el 32% dels vots. I a Hongria, la llista populista del seu primer ministre, Viktor Orban, ha guanyat amb un 52% dels vots, fet que li permetrà enviar a Brussel•les 13 eurodiputats. L'ascens dels partits d'ultradreta i populistes també s'ha fet palès al Regne Unit, on el partit Brexit de l'antieuropeista Nigel Farage ha obtingut el primer lloc amb gairebé el 33% dels vots tot i l'ascens dels proeuropeus Liberals Demòcrates, que han quedat segons amb el 13,6%.
A diferència d'altres països, a Alemanya el vot de càstig no ha anat a parar a formacions d'extrema dreta, sinó que l'han acaparat els Verds, que han aconseguit una destacable posició amb un 20,6% dels vots, només per darrere de CDU/CSU amb el 29%.
Finalment, cal destacar que les forces extremistes i populistes no han arribat al 33% del Parlament Europeu, per la qual cosa no tindran capacitat per bloquejar-lo malgrat l'escenari de gran atomització per la pèrdua de la majoria de populars i socialdemòcrates.
Pel que fa a la participació a la UE se situa en el 50,5% i és la més alta dels darrers 20 anys. L'augment respecte al 2014 és de vuit punts, el més significatiu des de les primeres eleccions europees