Un 17,6% de les dones va patir algun tipus de violència masclista el 2016. Així ho reflecteix la segona Enquesta de Violència Masclista a Catalunya presentada aquest dilluns. L'estudi mostra que un 20,9% de les dones que ha patit alguna d'aquestes violències va considerar que era delicte i que, d'aquest grup, el 26,1% ho va acabar denunciant; 8,4 punts més respecte a les dades de l'enquesta del 2010, quan el percentatge de denúncies era del 17,7%. Per als responsables de l'enquesta, aquestes dades reflecteixen l'augment de la identificació de les violències masclistes i una major sensibilització social. La recerca, impulsada per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Bancària 'la Caixa', també recull dades de les violències masclistes patides per les dones al llarg de tota la vida, l'impacte emocional que els han causat i la victimització de les filles i els fills, entre altres.
En la presentació de l'enquesta, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha assenyalat que la violència masclista no és un fet aïllat, sinó estructural de la nostra societat. Artadi ha instat administracions, entitats i societat a treballar "plegades" per eradicar el masclisme i ha advertit que les dades que recull l'enquesta són "del tot inacceptables". El conseller d'Interior, Miquel Buch, les ha titllades de "molt preocupants" i ha afirmat que com a societat "ens haurien d'alarmar". La directora de l'Àrea de Pobresa i Salut de la Fundació Bancària 'la Caixa', Montserrat Buisan, ha coincidit a destacar que la violència masclista és una realitat de "construcció social", "molt arrelada" i "difícil de trencar" i per això ha demanat un "rebuig total" cap a les seves manifestacions.
Un 17,6 de les dones va patir violència masclista el 2016; el 2010, en l'anterior enquesta, havien estat un 17,5%. Els percentatges es disparen encara més si es mira més enllà de l'últim any. Un 64,4% de les dones ha patit violència masclista en algun moment de la seva vida i un 60,5% des dels 15 anys. Les violències masclistes poden concretar-se en moltes situacions d'abús: gestos sexuals i exhibicionismes; assetjament; amenaces (de publicar imatges de contingut sexual, d'acomiadament en l'àmbit laboral si no s'accepten propostes sexuals,...); tocaments amb o sense violència física i intimidació o violacions i intents de violació. També, en relacions de parella o exparella, els insults, el control, les imposicions, la ridiculització, l'assetjament, les amenaces (com emportar-se els fills sense permís, no pagar la manutenció,... ), les agressions físiques o forçar a tenir relacions sexuals són violències masclistes.
L'enquesta -que es va realitzar sobre una mostra de 9.577 dones i 1.378 homes, per telèfon i entre el novembre i el desembre del 2016- desglossa les violències masclistes per la seva gravetat. El 2016, un 2,3% de les dones va patir violències masclistes molt greus; un 6,1%, greus i un 11,9%, menys greus. Un 27,4% ha patit violència masclista molt greu en algun moment de la seva vida; un 37,9%, greu i un 51,3%, menys greu. Des dels 15 anys, un 20,5% ha patit algun fet molt greu; un 33,4%, greu i un 47,3%, menys greu. Per grups d'edat, les dones entre 16 i 29 anys són les que més violències masclistes pateixen, un 25,8%.
Una altra de les realitats que mostra l'enquesta és que el percentatge de dones que denuncien les violències masclistes que han patit és molt baix, encara que hagi augmentat respecte als resultats del 2010. Són una quarta part del 21% que consideren que el fet que han patit és un delicte. "Sabem que la xifra negra de les violències masclistes és molt gran i cal continuar lluitant perquè aflori", ha assenyalat Montserrat Aguilera, sociòloga i tècnica superior del Departament d'Interior.
Entre els motius principals per no denunciar, es troben no identificar la situació patida amb violència masclista o minimitzar-la, en un 53,5% dels casos; els sentiments de culpa o vergonya, en un 14,2%; la por, en un 13,4%; per la durada o les característiques del procediment, en un 12% o la dependència, en un 5,7%. Buch ha posat èmfasi que entre els principals motius per no denunciar es trobi la vergonya o la por: "Hem de conjurar-nos tots perquè això no sigui així i posar a l'abast les eines de les administracions i de les entitats per acompanyar les dones en aquesta denúncia".