Una senyera de 130 metres de llarg envolta les façanes de l’IEI amb motiu de la Diada. La intervenció incorpora una selecció de frases que reivindiquen la identitat i la llengua catalanes, amb cites d’autors com Montserrat Roig o Salvador Espriu

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, acompanyat de la vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Estefania Rufach, i del director de l’IEI, Andreu Vàzquez, ha inaugurat aquest dilluns la intervenció que, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, transforma les façanes de l’Institut d’Estudis Ilerdencs fins al 27 de setembre.

La proposta ha servit per donar el tret de sortida a la programació del cicle ‘Sobirania i autodeterminació’ i està formada per una senyera de més de 130 metres de llarg que envolta l’edifici de l’IEI. La senyera està acompanyada de frases que reivindiquen la identitat, la llengua i la cultura catalanes, algunes de les quals són cites de Josep Vallverdú, Maria Barbal, Salvador Espriu o Montserrat Roig, entre d’altres.

Joan Talarn ha destacat que les propostes que inclou el cicle de l’IEI amb motiu de la Diada volen “aportar una reflexió sobre el país, sobre la realitat, sobre el dret a decidir de les persones i dels territoris”. En aquest sentit, ha remarcat que la Diada ha de servir per pensar en “allò que som però també en allò que volem ser” i ha reivindicat la necessitat de “reprendre aquestes reflexions sobre el futur de Catalunya”.

Per la seva banda, Estefania Rufach ha explicat que les 16 frases que formen part de la intervenció són tant de “personatges il·lustres com d’anònims” i que reflecteixen diferents aspectes de la realitat del país. Rufach ha assenyalat que la selecció vol contribuir a “reivindicar la nostra llengua” i a continuar divulgant “la cultura catalana i els Països Catalans”.

Entre les expressions que formen part de la intervenció hi ha ‘Un sol poble’, ‘Terra i llibertat’, ‘De les arrels, el futur’, ‘Moltes veus, un país’ i ‘No hi ha futur sense memòria’. També s’hi poden llegir ‘Llengua, cultura, llibertat’, ‘La nostra identitat no es negocia, es viu’, ‘La llengua és l’ànima d’un poble’ i ‘Un poble que estima la seva cultura és un poble lliure’.

La intervenció incorpora, a més, cites d’autors vinculats a la cultura i la literatura catalanes. Així, s’hi pot trobar ‘Les paraules no es poden tancar dins d’una gàbia. Volen soles’, de Montserrat Roig; ‘Tot està per fer i tot és possible’, de Miquel Martí i Pol; ‘Qui perd els orígens perd identitat’, de Raimon; ‘Ens salvem pels mots’, de Josep Vallverdú; ‘Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble’, de Vicent Andrés Estellés; ‘Els homes no poden ser si no són lliures’, de Salvador Espriu, i ‘Malgrat totes les imposicions, si volem, hi ha esperança’, de Maria Barbal.

La programació del cicle que l’IEI ha preparat enguany amb motiu de la Diada sota el lema ‘Sobirania i autodeterminació’ planteja una reflexió sobre les noves sobiranies i el dret a decidir davant les transformacions polítiques i socials del segle XXI, i combina pensament, cultura i creació contemporània. Catalunya se situa com a eix central d’una programació que també estableix un diàleg amb altres realitats i moviments d’Europa i del món, des d’una mirada interdisciplinària que incorpora àmbits com el dret internacional, la ciència política, la sociologia i la comunicació.

A partir del 15 de setembre, el programa inclourà quatre conferències, un concert i un espectacle de dansa contemporània. La primera conferència serà la de Francesc Canosa, ‘La frontissa de Catalunya. País, sobirania i llengua pel demà’, el dia 15. El dia 16 serà el torn de Núria Franco-Guillén, mentre que el 17 el Cor Galindaina oferirà un concert. La setmana següent, el dia 21, la companyia Marc Fernández presentarà l’espectacle de dansa contemporània ‘Aleta’, i els dies 22 i 23 tindran lloc les conferències de Raül Romeva i Onno Seroo, respectivament.