USTEC-STEs s'oposa a l'escola trilingüe de C's perquè pretén 'reduir' el català a les aules. Centenars de persones s'han manifestat aquest diumenge al migdia pel centre de Barcelona per defensar l'escola pública.
USTEC-STEs considera que la proposta de Ciutadans (C's) d'acabar amb el sistema d'immersió lingüísticai substituir-lo per un d'escola trilingüe, en què les llengües vehiculars siguin castellà, català i anglès, pretén "reduir la presència pública i institucional del català al sistema educatiu i reduir-lo a una condició de 'patois'".
A través d'un comunicat, el sindicat d'ensenyament ha qualificat de "tòxiques" les propostes educatives en matèria lingüística de la formació taronja i ha afirmat que "responen a criteris polítics i no educatius" que només busquen "fer servir l'escola com a arma de confrontació política". USTEC-STEs assegura que la imposició de matèries en anglès "s'ha demostrat contraproduent" i cita un estudi de la Universitat Carlos III sobre l'aplicació del programa bilingüe a la Comunitat de Madrid revela que els estudiants que segueixen aquest programa obtenen pitjors resultats acadèmics que la resta.
D'altra banda, centenars de persones es van manifestar ahir al migdia pel centre de Barcelona per defensar l'escola pública. La marxa va aplegar un miler de persones, segons l'entitat convocant Assemblea Groga, i 300 segons la Guàrdia Urbana. La protesta estava encapçalada amb una pancarta amb el lema "Defensem l'educació pública i democràtica".
ls manifestants van cridar consignes de defensa del sistema d'educació públic i contra l'aplicació de l'article del 155. A la mobilització s'hi van sumar les Ampes de diversos centres, moviments socials, sindicats com l'USTEC, la Intersindical CSC o la CGT i partits com la CUP, Catalunya en Comú o Podem Catalunya. Amb aquesta protesta, l'Assemblea Groga ha defensat l'actual sistema català, ha exigit la insubmissió total a la LOMCE, ha reclamat a les administracions que s'acabi amb la segregació escolar i que, com diu la llei catalana, la inversió en l'ensenyament públic augmenti fins a representar el 6% del PIB, que és la mitjana de la Unió Europea.
