ASUFIN celebra la sentència del TJUE sobre les hipoteques: 'És una gran notícia pels afectats per clàusules abusives'. El tribunal europeu ha obert la porta a declarar 'abusives' les clàusules d'obertura dels contractes

L'Associació d'Usuaris Financers (ASUFIN) ha celebrat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les hipoteques. "És una gran notícia per tots els afectats per clàusules abusives. [...] Els bancs han de preparar-se per assumir el cost de tots els procediments judicials en marxa, que són d'un mínim de 3.000 euros als tribunals de Madrid", ha assegurat la presidenta de l'associació, Patricia Suárez. Aquest dijous, el tribunal europeu ha obert la porta a declarar "abusives" les clàusules d'obertura en els contractes hipotecaris, que exigeixen al client pagar una comissió de l'1% sobre el límit màxim total del préstec.

En cas que la clàusula sigui declarada nul·la, l'entitat bancària haurà d'assumir totes les despeses hipotecàries relacionades amb aquesta. A més, es podran reclamar també les despeses de cancel·lació si aquestes no han estat explicades de manera "transparent".

El 20 de maig, ASUFIN va guanyar una demanda acumulada contra BBVA que obligava l'entitat a tornar prop de 16.000 euros en despeses hipotecàries a disset famílies. El magistrat del jutjat va condemnar el banc a abonar la totalitat de les despeses registrals i la meitat de les notarials, de gestoria i taxació. Tot i això, va deixar la porta oberta a futures reclamacions per la totalitat en aquests últims conceptes, a l'espera precisament de la sentència del TJUE.

D'altra banda relacionat amb l'habitatge, el sector immobiliari alerta que la proposta de limitar el preu del lloguer a Catalunya, presentada ahir al Parlament, dificultarà l'accés a l'habitatge, especialment en els sectors de població "més desfavorits". En un comunicat, associacions com la Cambra de la Propietat Urbana o el Col·legi d'API veuen "indispensable" adoptar mesures que actuïn directament "contra l'origen del preu de l'habitatge, que no és altre que l'escassetat d'oferta". El sector defensa el dret a un habitatge digne, però apunta que "traslladar al sector privat la responsabilitat de donar resposta al problema" no és la solució. Alhora, demanen més compromís al sector públic per "incentivar la construcció d'un parc d'habitatge social o de renda limitada suficient".

L'escrit, també signat per l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE) i el Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona-Lleida (CAFBL), apunta que "la inexistència d'un parc públic de lloguer és responsabilitat de les administracions públiques i no dels propietaris privats" i defensa que "cal buscar un equilibri just entre la protecció de l'inquilí i la defensa legítima dels interessos dels propietaris".

Alhora, defensen que "les mesures coercitives no donaran el resultat pretès" i lamenten que "semblen fruit del desconeixement del comportament del mercat de lloguer". "No se'ns ha consultat en cap moment", ha afegit el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, en declaracions a l'ACN. En aquest sentit, el sector immobiliari recorda els exemples "fallits" d'altres ciutats d'Europa que han aplicat mesures similars. "Si bé en un primer moment pot donar la sensació que el preu de la renda està sota control, la veritat és que en el transcurs del temps comporta l'aparició de problemes d'índole diversa que incideixen negativament i provoquen una disminució de l'oferta", apunten.

En la mateixa línia s'ha expressat el director d'estudis del portal pisos.com, Ferran Font, qui ha citat casos com els de París o Berlín. "Els precedents en aquests mercats han demostrat una ineficàcia en el control de les rendes que han causat precisament un increment en el preu del lloguer o conseqüències negatives pels inquilins". Segons Font, la limitació en el preu del lloguer provoca que els propietaris deixin d'invertir en el manteniment dels habitatges, creïn un parc de lloguer més deteriorat o bé optin per vendre l'immoble davant una caiguda de la rendibilitat, "incrementant així el preu mitjà del lloguer en un context on la demanda no disminueix".

Font posa els casos de Viena o Sidney com a exemples a seguir. A la capital austríaca, la mateixa ciutat és el principal propietari de l'habitatge, mentre que la ciutat australiana ha duplicat la seva oferta d'habitatges destinats el lloguer des del 2017. "Això demostra que actuant sobre l'oferta és possible rebaixar la tensió dels preus i resoldre un problema d'accessibilitat a l'habitatge".

La rellevància dels petits tenidors

Per altra banda, la Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca ha emès un comunicat on denuncia que "una vegada més es confon la realitat del petit propietari amb la del gran tenidor o els fons voltors". "En cap cas podem equiparar les intencions especulatives d'una persona que té un pis que ha rebut com herència i del que en treu un benefici econòmic mensual per tal de fer front a una hipoteca o inclús per complementar la seva reduïda pensió de jubilació a la d'una empresa o societat que adquireix blocs sencers d'habitatge per fer-ne negoci", diu.

Segons han apuntat el Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària i la Cambra de la Propietat Urbana, les dades de l'Institut Català del Sòl (Incasòl) revelen que, dels 107.712 propietaris privats del parc de lloguer a Barcelona, el 96% posseeixen entre un i cinc habitatges. Així, assenyalen que la limitació del preu del lloguer "no només tindrà un impacte directe en la seva economia domèstica, sinó que provocarà que en molts casos decideixin retirar el seu patrimoni familiar del lloguer per passar-lo a la venda o a altres alternatives alienes al lloguer residencial".