Catalunya té encara gairebé 122.000 teulades d‘uralita. El Parlament aborda aquest dimecres el debat final i votació del Projecte de llei per a l'erradicació de l'amiant

Mentre la cambra catalana debat la llei que ha d’establir un marc jurídic d’actuació de les administracions a Catalunya “per lluitar contra els efectes que l’amiant produeix en les persones, els animals i el medi ambient i facilitar-ne la detecció, localització, gestió i retirada”, als teulats del país encara s’hi acumulen prop de 700.000 tones de cobertes amb fibrociment que conté amiant.

El cens oficial, amb dades actualitzades a abril d'aquest 2026,  identifica les cobertes on hi ha aquest material nociu, però sense determinar quin percentatge concret d’amiant hi ha. En tot cas, aquesta mena de cobertes ocuparien juntes una àrea de 38,6 km 2, una superfície equivalent a la ciutat de Sabadell, o de tot el municipi de Tossa de Mar. En termes de quantitat de material, s’estima que les gairebé 122.000 cobertes afectades pesen 683.000 tones.

Però el fibrociment, la instal·lació del qual es va prohibir l'any 2001, no es reparteix uniformement als teulats d’arreu del país. El mapa que es dibuixa a partir del cens de la Generalitat mostra una gran intensitat a Barcelona i la seva àrea metropolitana, les zones més densament poblades. Però, en segon lloc, i de forma destacada, la taca s’estén amb força en una important àrea de Ponent amb Lleida com a epicentre. Balaguer té 611 cobertes amb fibrociment, que ocupen una superfície de 173 mil metres quadrats, amb 173 kg per habitant.

L’altre punt fosc és el Delta de l’Ebre, amb una proporció d’amiant més elevada, per exemple, que la del seu entorn immediat, al Camp de Tarragona. A Girona, tret de l’àrea de la Selva, la presència de fibrociment en teulada és més moderada. I a les comarques centrals, l’amiant es concentra particularment al voltant de Vic -amb una important indústria càrnia- i de Manresa.

Les ciutats amb més amiant

En termes absoluts, el rànquing de ciutats amb més d’amiant en coberta l’encapçala Barcelona, amb presència de fibrociment en més de 2.000 teulats i més de 17.000 tones de material. Terrassa, Sabadell, Lleida, Manresa, Vic, Reus, Tortosa i Manlleu són a la llista dels 10 municipis amb més amiant, i se situen per davant de ciutats més grans o més densament poblades com l’Hospitalet o Badalona.

Una explicació a aquest fet és el nivell d’indústria en aquestes ciutats mitjanes, per la important quantitat d’amiant que s’escampa per les cobertes de polígons industrials. En concret, aproximadament el 30% de tot l’amiant en cobertes de Catalunya es troba en aquests nuclis d’activitat econòmica, segons les dades del 2025 de la Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant.

Sitges i Manlleu, la cara i la creu

En termes de kg d’amiant per habitant als sostres de Catalunya -sempre tenint present que les dades recullen el pes dels teulats amb fibrociment, però no la proporció d’amiant que contenen-, el primer municipi de més de 1.000 habitants amb més quantitat d’aquest material per resident és Isona i Conca Dellà (al Pallars Jussà), amb més de 3.200 kg per habitant, seguit de Gurb (Osona), amb 1.579 kg per habitant, un valor similar al de Bellcaire d’Urgell (Noguera), 1.450 kg/habitant. Les dimensions d’aquests municipis i, en alguns casos també la presència de polígons industrials, inflen la proporció d’amiant per habitant molt per sobre de la mitjana del país.

De la mateixa manera, només hi ha dos municipis a tot Catalunya on no s’ha detectat ni una coberta que contingui amiant. Són el micropoble de Renau, al Tarragonès, i també Caldes d’Estrac, al Maresme, de 3.348 habitants.

Posant el filtre més amunt, entre els municipis de 20.000 habitants o més, la proporció baixa sempre a valors per sota dels 300 kg d’amiant en teulada per habitant. Manlleu (Osona), amb 241 kg és, és la que en té més, entre les ciutats d’aquesta magnitud, seguida de Valls (Alt Camp), amb 179 kg/h; Tortosa (Baix Ebre), amb 176; Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental), amb 168; Vic (Osona), 145 kg; Amposta (Montsià), 140; o Sant Andreu de la Barca (Vallès Occidental), 130, per citar-ne algunes.

Els municipis amb menys amiant

En canvi, hi ha una sèrie de poblacions mitjanes de més de 20.000 habitants que destaquen per tenir poc o molt poc d’aquest material als seus teulats. Sitges (Garraf) és l’exemple paradigmàtic. Amb 32.690 habitants, s’hi comptabilitzen tan sols 27 cobertes, amb una superfície de 3.200 metres quadrats, que donarien una relació d’1,7 kg de fibrociment per habitant.

En un rang similar s’hi troben Castelldefels (Baix Llobregat), Salou (Tarragonès), i de manera molt significativa, Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès). El municipi metropolità de 123.350 habitants només comptabilitza 233 cobertes amb presència d’amiant, i en termes de kg del material per habitant queda per sota dels 5 kg. La mitjana de tots els municipis de més de 20.000 habitants és de 55 kg per habitant.

Debat parlamentari

El Parlament debat aquest dimecres el Projecte de llei per a l’erradicació de l’amiant. L’articulat estableix l’obligació de les administracions d’identificar, gestionar i retirar l’amiant dels béns mobles i immobles de què són titulars. Així mateix, entre altres obligacions, el text estableix que les empreses i els professionals que es dediquen a la gestió i retirada de materials han de garantir la salut del personal, i que la resta d’empreses i la ciutadania han d’informar l’Administració dels llocs que coneguin amb presència de materials que contenen amiant i han de mantenir els immobles de la seva propietat que en continguin “lliures d’aquest material”.

Per fer possibles les obligacions que estableix, el projecte crea diversos instruments, com la Comissió Catalana d’Erradicació de l’Amiant, per impulsar l’aplicació de les mesures que disposa i fer-ne el seguiment i l’avaluació, el Pla nacional per l’erradicació de l’amiant, el Cens català de materials que contenen amiant i censos municipals amb la mateixa finalitat.

El text també defineix l’amiant com a “residu perillós”, i estableix un règim sancionador amb multes de fins a 100.000 euros en els casos d’infraccions molt greus. A més, estableix mecanismes d’execució forçosa d’actes administratius, com multes coercitives de fins a 3.000 euros. La recaptació fruit d’aquestes sancions s’inclourà en el Fons per a l’Erradicació de l’Amiant de Catalunya que crea la llei, que es destinarà al finançament d’actuacions de gestió i retirada o de difusió i sensibilització.