Consells comarcals, municipis i entitats ecologistes i agràries demanen retirar el PLATER i “una moratòria” de projectes
La Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa contradiu el Govern i diu que hi ha més “al·legacions” presentades
a Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, juntament amb els consells comarcals del Pla de l’Estany i el Solsonès, diversos ajuntaments i entitats ecologistes i agràries han reclamat retirar el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables de Catalunya (PLATER) i “una moratòria” de projectes. Una de les membres de la xarxa Montserrat Coberó ha reivindicat “una planificació ben feta” que estigui “aprovada i consensuada” amb la ciutadania. D’altra banda, Coberó ha dit que les 12.143 al·legacions recollides pel Govern no corresponen amb els seus registres. Ha assegurat que el nombre és “altíssim” i ha assenyalat que és el “projecte normatiu que més n’ha rebut de la història de la Generalitat”.
Coberó ha detallat que s’aturin per ara els “projectes de microcentrals industrials de renovables fins que no hi hagi una planificació ben feta”. Ha insistit que és perquè “no els posin on no convé”. Alhora, ha reclamat la participació ciutadana, “no es pot fer una planificació sectorial de les renovables sense comptar” amb el territori, s’ha queixat. La membre de l’organització ha volgut deixar clar que “no s’està en contra de les renovables”, però sí “en com es volen implantar”.
En aquest sentit, ha afirmat que disposen d’un document legal, en el qual apunten que “s’han incomplert “en 44 punts decrets catalans, espanyols i europeus. O s’han incomplert o hi ha irregularitats o anomalies”, ha puntualitzat.
Per una altra, la integrant de la xarxa ha criticat que el Departament de Territori, Transició Ecològica i Habitatge hagi notificat 12.143 al·legacions al PLATER. Segons ha concretat, d’acord amb les descàrregues dels models que han facilitat i la presentació per altres vies (com pot ser presencial) n’han recopilat “com a mínim, 11.800”. A més, ha afegit que cal sumar-hi les esmenes presentades per consells comarcals, ajuntaments i altres entitats. Coberó ha apuntat la possibilitat d’aquesta diferència el fet que, en el seu cas, comptin “persones que presenten al·legacions”, a diferència de l’executiu català que “són documents entrats al registre”.
Mancada de participació
“En cap moment hem participat ni se’ns ha consultat”, ha declarat Xavier Sánchez, alcalde de Viladasens i impulsor del moviment ajuntaments oposats al PLATER. Així mateix, ha reclamat que es deixi de tractar el territori com a “moneda de canvi”, tot recordant que està en joc el futur dels municipis rurals. També ha assenyalat que la “mala gestió” de la Generalitat és el motiu pel qual Catalunya es troba “a la cua en energies renovables”. Sánchez ha defensat que per fer un pla és indispensable que s’arribi a un acord amb els municipis i la ciutadania i, per tant, el Govern hauria de ”comprometre’s a fer una reforma total” del PLATER tenint en compte les al·legacions.
El batlle, però, ha criticat l’executiu català per fer “un càlcul polític” amb el segon període d’esmenes, perquè considera que ha tret el projecte de les eleccions municipals (previstes per al maig del 2027). Sánchez ha afirmat que “vendran com un procés participatiu”, en referència al nou període d’argumentació. Per a ell “mai un procés d’al·legacions pot ser-ho”. Ha garantit que estaran “dempeus i en contra” del PLATER que s’aprovi.
Així mateix, Àlex Terès, president del Consell Comarcal del Pla de l'Estany i també impulsor d’aquest moviment d’ajuntaments en contra del pla, ha defensat la necessitat de dissenyar un pla energètic “de baix cap a dalt”, que sorgeixi directament del territori. Ha denunciat que el PLATER s'ha dirigit principalment cap als municipis més indefensos. “No cal trinxar un país per fer la transició energètica”, ha sentenciat Terès. També, ha reiterat la voluntat absoluta del moviment de treballar des de la col·laboració amb l'administració, exigint que es replantegi la planificació per respectar l'autonomia local i la realitat de cada municipi.
