El Govern obre 50.000 noves places per a aprendre català destinades a migrants regularitzats. Paneque diu que el paquet de mesures aprovades té la intenció “que ningú quedi fora” i situa Catalunya “com a referent”

Per Ràdio Balaguer
42 visites

El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts el paquet de mesures que acompanyaran el procés de regularització de migrants impulsat pel govern espanyol. En aquest sentit, la portaveu, Sílvia Paneque, ha anunciat que el Consorci de Normalització Lingüística reforça l’oferta de cursos de català amb 50.000 noves places de nivells bàsics destinades a les persones que regularitzin la seva situació. Paneque assegura que el paquet de mesures aprovades es posen en marxa amb la “voluntat que cap de les persones que té dret a la regularització quedi fora per manca d’informació, d’acompanyament o de recursos”. La iniciativa, diu, “situa Catalunya com a referent del procés de regularització”.

Tal i com s’ha aprovat aquest dimarts, la Generalitat desplegarà un pla d'impuls del català en el marc del procés de regularització extraordinària de persones estrangeres impulsat pel govern espanyol. El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha anunciat les línies d'acció en matèria de llengua que el Govern ha aprovat aquest dimarts al Consell Executiu. Els objectius del pla són els de garantir l’accés universal al coneixement i ús del català, afavorir la integració social i la integració lingüística de les persones regularitzades i impulsar l’accés a les competències lingüístiques com a eina d’inserció al mercat laboral.

Per al curs 2026-2027, el Departament ha previst arribar a les 150.000 places d'aprenentatge dels nivells inicials de català (A1 i A2), fruit d'un increment de 50.000 places respecte al curs anterior, que suposarà un creixement d’un 50% en els cursos i acreditacions inicials. L'oferta es distribueix entre el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), les escoles de formació d'adults (CFA), els cursos de català subvencionats a entitats i ajuntaments, i els programes d'acreditació. L'objectiu és garantir que cap persona interessada en aprendre la llengua no es quedi sense poder accedir-hi. Paral·lelament, l'executiu també impulsarà l’aprenentatge no formal a través del reforç del programa de voluntariat lingüístic com Voluntariat per la Llengua i el suport a altres activitats d’aprenentatge informal i no formal mitjançant una nova línia de subvencions i convenis adreçada als ajuntaments i entitats de la societat civil.

En l’àmbit laboral, el Govern preveu crear una comissió de llengua dins del Consell del Diàleg Social que permeti dissenyar mesures d’inclusió lingüística de la població nouvinguda dins de l’àmbit laboral a partir de l’acord dels principals actors socials. Per ajudar les empreses, es reforçarà la línia de subvenció per a plans de gestió lingüística per tal de permetre’ls dissenyar els seus propis programes d’acollida i formació de treballadors estrangers.

Finalment, es desplegarà una estratègia informativa i de sensibilització adreçada a les persones beneficiàries del procés de regularització, per traslladar-los la necessitat d'aprendre català com a eina de reconeixement, de cohesió social i de progrés econòmic. Aquesta campanya s'articularà en coordinació amb els agents socials, les entitats del Tercer Sector, el món local i els serveis d'acollida, per tal que la informació arribi de manera clara i accessible a les persones que més ho necessiten.

El conseller Vila ha subratllat que el pla respon al convenciment que la inclusió lingüística és inseparable de la inclusió social, i que el català és la clau per obrir les portes a la vida plena a Catalunya tant per a les persones que acaben d'arribar com per a les que ja hi porten anys.

Esmena al reial decret de regularització

El Govern de Catalunya va presentar una esmena al reial decret de regularització extraordinària per tal que l'aprenentatge de les llengües oficials del lloc de residència s'inclogués entre els criteris per sol·licitar la pròrroga al cap d'un any. Aquesta esmena ha estat incorporada al text definitiu publicat al BOE número 92 de 2026 (Disposició 8284), que estableix que l'informe preceptiu per a la pròrroga ha de certificar l'aprenentatge de les llengües oficials.

En paral·lel, el Govern desplegarà la normativa pròpia que correspongui en el marc de les competències de la Generalitat en integració en els àmbits social, formatiu, educatiu i laboral, per garantir que el català ocupi el lloc que li pertoca en el procés, ja que l'aprenentatge del català és un element central i indissociable del procés d'integració a Catalunya.

“Contundència” contra les màfies

A la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu que ha aprovat les mesures d’acompanmyament a la regularització, Paneque ha assegurat que el Govern demostra, amb això, que Catalunya “està preparada” per a afrontar aquest procés. “es podran escoltar moltes crítiques, però recordem que son persones que ja viuen entre nosaltres. I que suposa obrir la porta en termes de drets i deures a que puguin contribuir”, ha dit la portaveu.

Davant la possibilitat que hi hagi màfies i organitzacions criminals que vulguin aprofitar-se de les situacions de les persones sol·licitants de la regularització, Paneque ha negat que de moment tinguin coneixement de pràctiques abusives, però ha avisat que si se’n detecten “el Govern actuarà amb contundència”. A més, ha qualificat de “lamentable i miserable” que algú vulgui aprofitar-se “de situacions i persones en condicions de vulnerabilitat”.

El paquet de mesures

El paquet de mesures de suport al procés de regularització extraordinària de persones estrangeres que ha aprovat aquest dimarts el Consell Executiu i que ja havia explicat el Govern en els darrers dies té l’objectiu de “garantir que aquest procés es desplegui amb equitat, eficàcia i plenes garanties de drets arreu del territori, i que cap persona amb dret a la regularització quedi fora per manca d’informació, acompanyament o recursos”. Aquest conjunt d’actuacions -algunes de les quals ja s’han posat en marxa- respon a la voluntat del Govern de jugar “un paper actiu” en el desplegament del procés impulsat pel govern d’Espanya. Segons les estimacions, entre 120.000 i 150.000 persones a Catalunya es poden beneficiar d’aquest procés, que representa per al Govern una “oportunitat per reduir l’economia submergida, reforçar la cohesió social i aportar seguretat jurídica tant a les persones com al teixit productiu”.

El dispositiu s’articula, segons l’acord del Consell Executiu, a partir d’una aliança que integra administracions, món local, agents socials i tercer sector, amb la voluntat de garantir una resposta coordinada i adaptada a cada territori. Aquesta governança compartida es complementa, segons l’executiu, amb un espai de coordinació tècnica interdepartamental que permet anticipar necessitats, evitar colls d’ampolla i assegurar un desplegament homogeni i eficient del procés a tot Catalunya.

En aquest marc, el Govern posa en marxa un portal web de referència que centralitza tota la informació, documentació i recursos vinculats al procés, i que ha de permetre consultar tràmits, guies i materials explicatius, així com localitzar punts d’atenció i registre arreu del territori, amb informació actualitzada sobre ubicacions, horaris i serveis disponibles. La web anirà incorporant millores al llarg del període que duri el procés de regularització, tenint en compte les necessitats que es detectin.

A més, el paquet de mesures combina actuacions de difusió, acompanyament i capacitació per assegurar que el procés es pugui dur a terme amb plenes garanties. Està previst desplegar una estratègia comunicativa específica, amb campanyes informatives i eines digitals. Paral·lelament, es farà una formació específica per als professionals dels serveis públics i de les entitats que intervenen en l’orientació a la ciutadania, amb l’objectiu de garantir una atenció rigorosa i homogènia. En aquest àmbit, segons el Govern ja s’han format més de 1.200 persones i hi ha programades 16 formacions territorials arreu del territori.

El dispositiu posa també un èmfasi especial en l’acompanyament, amb una atenció prioritària als col·lectius en situació de vulnerabilitat, com ara persones sense llar, joves extutelats o dones víctimes de violències masclistes. Es desplegarà un sistema reforçat i coordinat amb els serveis socials i les entitats del territori per garantir una atenció accessible i adaptada a cada realitat.

Més enllà del procés de regularització, el dispositiu incorporarà, tal i com preveu el Govern, itineraris d’acollida i inclusió que inclouran diagnòstic ocupacional, orientació, suport actiu en la recerca de feina i acompanyament continuat, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables. Aquest enfocament es complementarà amb el reforç del servei d’empresa del SOC per prioritzar la captació de vacants i millorar la connexió efectiva entre oferta i demanda de treball, així com amb el desplegament de programes de formació dual en sectors estratègics com el comerç, la construcció, les cures i l’hostaleria.

Amb l’objectiu de prevenir la recaiguda en situacions d’irregularitat administrativa un cop finalitzat el procés de regularització, la Generalitat de Catalunya també posarà en marxa una campanya específica de recordatori de les condicions de renovació de les autoritzacions administratives.

El mes destacat

Notícies relacionades

Altres notícies que et poden interessar