El temps d'espera per accedir a un recurs residencial per a persones amb discapacitat intel·lectual és de prop de 2 anys. Un informe alerta de la sobremedicació d'aquest col·lectiu, en què la majoria (78%) pren fàrmacs cada dia

El temps mitjà d'espera per accedir a un recurs residencial per a persones amb discapacitat intel·lectual és de 22 mesos, segons dades del 2015 al 2020; una mitjana que augmenta fins als 32 quan el tipus de suport necessari no està definit, segons un informe impulsat per Dincat, que agrupa unes 300 entitats, i Granés Fundació. Ha estat la primera vegada que s'han recollit dades de forma sistemàtica sobre la realitat de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya. L'autora, Ariadna Fitó, ha parlat de les dificultats per recollir les dades: "Sembla que s'hagin invisibilizat expressament". L'informe també alerta de la "sobremedicació" del col·lectiu: el 78% pren cada dia fàrmacs, alguns dels quals no tenen prescripció mèdica.

L'informe, presentat aquest dijous, recull que, el setembre del 2021, hi havia 1.076 sol·licituds en llista d'espera per accedir a un centre residencial i que, el maig del 2021, n'hi havia 2.307 per a una llar residència.

El Barcelonès és la comarca amb més sol·licituds en espera, 761; després, el Vallès Occidental (269); el Baix Llobregat (241); el Vallès Oriental (109); el Baix Camp (79) i el Bages (72).

El document alerta que la cobertura de les necessitats residencials és molt desigual arreu de Catalunya, amb un fort desequilibri territorial. Així, només tres comarques superen el 50% de cobertura de les necessitats residencials per a les persones amb discapacitat intel·lectual: el Ripollès (70,8%), les Garrigues (54,8%) i el Segrià (50,4%).

En l'àmbit de la salut, els responsables de l'informe veuen preocupant la "sobremedicació" a què estan exposades les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID). Destaca l'ús de psicofàrmacs sense un diagnòstic previ de trastorn psiquiàtric. La mitjana de fàrmacs diaris és de 4,34, amb un màxim de 17. Els investigadors adverteixen que aquesta situació incrementa el risc d'interacció farmacològica que pot agreujar-ne l'estat de salut.

En educació, l'informe mostra que la presència d'alumnes en centres d'educació especial (CEE) es manté pràcticament estable en els últims 15 anys, amb una xifra al voltant dels 7.000 alumnes. Els investigadors posen de relleu que es detecta una lleugera tendència a l'augment d'alumnes en aquests centres, paradoxalment al que caldria esperar després de l'aprovació del decret 150/2017, de l'atenció educativa en el marc d'un sistema educatiu inclusiu. El curs 2020-21 és el que més alumnes s'han escolaritzat en centres d'educació especial, amb un total de 7.818. 

En l'àmbit del treball i l'ocupació, el document recull que només una de cada cinc persones actives amb discapacitat intel·lectual té feina. Pel que fa a la participació en la vida política, Fitó ha dit que "no han trobat ni una sola dada" i que, en preguntar a les persones amb discapacitat intel·lectual, han trobat que només un 14% té interès en la vida política. "No ens hauria d'estranyar gens ni mica, quan se'ls menysté des de la política", ha afirmat.

Dades per fer polítiques

Els responsables de l'informe han subratllat que és el primer d'aquestes característiques a Catalunya. L'autora principal ha recordat la sorpresa que li va generar saber que es tractaria del primer document de la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya.

Fitó també ha parlat de la "impotència absoluta" que l'equip d'investigadors ha tingut a l'hora de buscar les dades, que es trobaven dispeses, en sèries històriques trencades o no coincidents entre fonts. "Estem acostumats als precaris sistema d'informació, però en el cas de la discapacitat sembla que s'hagin invisibilizat expressament", ha dit.

El director de Dincat, Carles Campuzano, ha manifestat que sense dades "no es poden fer polítiques públiques ni avaluar-les i, per tant, no es poden garantir drets". La directora gerent de Granés Fundació, Laura Masferrer, ha assenyalat que els preocupa el coneixement i la recerca i la transferència en la vida de les persones.

Per la seva banda, la secretària d'Afers Socials i Famílies, Anna Figueras, ha reconegut que no tenen les dades "prou depurades ni identificades" però que estan treballant en el projecte 'Catalunya, un país de dades". Figueras no s'ha pogut quedar a tot l'acte i, per tant, no ha pogut sentir algunes de les interpel·lacions dels assistents.