Els Canals d’Urgell i el Govern obren la via per iniciar la modernització per les col·lectivitats que ho sol·licitin. La nova estratègia permetrà avançar col·lectivitat per col·lectivitat a partir de les iniciatives sorgides del territori

La Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell (CGRCU) i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació han obert una nova via de treball per adaptar l’estratègia de modernització dels Canals d’Urgell amb l’objectiu de donar resposta a les col·lectivitats que sol·licitin projectes de modernització i agilitzar els procediments d’una transformació considerada històrica per a la plana de Lleida i per al conjunt del país. Aquesta nova línia s’ha presentat avui en una roda de premsa a la Casa Canal, a Mollerussa, amb la participació del conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, i del president de la CGRCU, Amadeu Ros.

El Departament d’Agricultura i la CGRCU han mantingut durant els darrers mesos un procés de treball i negociació directa, basat en reunions i diàleg, per repensar l’estratègia inicial i trobar una via que comptés amb el suport del territori. Aquest esforç conjunt ha permès consolidar una nova proposta compartida entre el Govern i els regants amb la voluntat d’avançar en la modernització dels Canals d’Urgell des del consens i a partir de les iniciatives de les pròpies col·lectivitats.

El conseller Ordeig ha remarcat que “el Departament d’Agricultura agraeix la predisposició de tots els regants i la Comunitat General per seguir endavant en el camí de la modernització i així afrontar els nous reptes de futur i fer de l'agricultura un sector molt més competitiu. El regadiu no és només eficiència hídrica, és equilibri territorial i prosperitat compartida”.

El nou plantejament suposa un canvi de model significatiu: en comptes d’iniciar les obres d’una modernització integral dels Canals d’Urgell, la modernització avançarà col·lectivitat per col·lectivitat a partir de les iniciatives que sorgeixen des del territori. El model permet iniciar la modernització allà on hi ha una necessitat més immediata i una voluntat clara de construir un reg més eficient. Aquests projectes fan possible una implantació més àgil i adaptada a la realitat de cada zona.

Aquesta nova línia també permet adaptar el ritme de la modernització a la voluntat de cada col·lectivitat i de cada regant. En aquest sentit, la Junta de Govern de la CGRCU ha validat que la pressió a peu de finca s’implanti únicament en aquells casos en què els regants ho sol·licitin, sense establir un termini límit per a la resta. Aquest punt representa un canvi rellevant respecte al plantejament inicial, que preveia completar aquest procés en un període de cinc anys. Segons les estimacions traslladades a la Junta de Govern, el cost d’aquesta actuació se situaria en 2.311 euros per hectàrea, amb un finançament a 30 anys i dos anys de carència, fet que suposaria una quota aproximada de 120 euros per hectàrea i any.

Un dels principals aspectes que caldrà continuar treballant és l’amoblament de les finques, amb un cost estimat d’uns 6.000 euros per hectàrea. La Comunitat General considera necessari buscar fórmules que permetin ampliar o adaptar les línies d’ajut, ja que actualment aquestes ajudes es dirigeixen principalment als agricultors professionals. La Junta de Govern ha acordat traslladar aquesta qüestió al Departament d’Agricultura i aportar propostes en la reunió que mantindrà pròximament amb la Secretaria General d’Agricultura i la Direcció General de Desenvolupament Rural amb l’objectiu de trobar una solució consensuada que faciliti l’amoblament i faci viable la modernització per al conjunt dels regants interessats.

Pel que fa a la concentració parcel·lària, la Comunitat General i el Govern comparteixen que la concentració ordinària no és viable de manera generalitzada a tot l’àmbit dels Canals d’Urgell però sí que donaran suport a aquelles comunitats que la vulguin sol·licitar. El nou model també permet tenir en compte que hi haurà col·lectivitats que no la demanaran i d’altres que sí, així com estudiar altres fórmules de concentració o reorganització parcel·lària que puguin adaptar-se millor a la realitat de cada zona.

Paral·lelament, la CGRCU continua treballant en altres sectors on el procés de modernització ja es troba avançat. És el cas del sector B10, que inclou les col·lectivitats 14, 15 i 16, als municipis de Torregrossa, els Alamús i Bell-lloc d’Urgell. Aquest sector està pendent que els presidents de les col·lectivitats informin els seus respectius regants sobre l’estat dels treballs i els passos a seguir.

Les primeres sol·licituds de modernització

La Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell ja ha traslladat al Departament d'Agricultura dues sol·licituds de redacció de projectes de modernització de les col·lectivitats número 1, 17, 18 i 19 “per tal de donar continuïtat al procés de modernització del sistema de reg”.

Destaquen les dades de voluntat de reg, és a dir, les adhesions de les comunitats de regants a la modernització, que són molt positives. Per una banda, el projecte de modernització de la col·lectivitat 1 compta amb més d’un 80% d’adhesions, beneficiaria a una superfície de 5055 ha de 7 municipis diferents de la Noguera i l’Urgell (Agramunt, Preixens, Montgai, Cubells, la Sentiu de Sió, Camarasa i Balaguer). Per altra banda, el projecte de les col·lectivitats 17, 18 i 19 arrossega el 50% d’adhesions i suposaria beneficiar 5754 ha de 7 municipis diferents de les Garrigues, el Pla d’Urgell i el Segrià (les Borges Blanques, Juneda, Arbeca, Castelldans, Puigverd de Lleida, Torregrossa i Lleida).

Actualment, hi ha finançament assignat per la posada en marxa de projectes de modernització als Canals d’Urgell, però la redacció dels projectes vindran en una fase posterior, un cop els projectes estiguin definits i aprovats.

Context: un procés de treball iniciat el 2025 i reorientat el 2026

Els Canals d'Urgell són el canal de reg més antic de Catalunya i un dels eixos vertebradors del sector agroalimentari de la plana de Lleida. El setembre de 2025, el Govern va presentar un pla de modernització integral dels Canals d'Urgell a 15 anys vista, amb un pressupost previst de 1.000 milions d'euros.

El projecte plantejava substituir el reg per inundació —encara present en prop del 90% de la superfície regable— per un sistema pressuritzat i a demanda, amb conduccions subterrànies, basses de regulació, estacions de bombament, plaques fotovoltaiques i milers d’hidrants. La Generalitat posava les bases d’una transformació històrica per garantir el futur dels Canals d’Urgell i reforçar la competitivitat del sector agroalimentari de la plana de Lleida.

El desembre de 2025, Govern i regants van acordar posposar les votacions del projecte per incorporar aclariments i millores. Aquest punt d’inflexió va obrir la porta a redefinir l’estratègia.

Durant els cinc mesos següents, el Departament d’Agricultura i la Comunitat General de Regants han treballat de manera conjunta per trobar una via que permetés avançar amb el suport real del territori. D’aquest procés neix l’adaptació de l’estratègia de modernització, basat en la iniciativa de les pròpies col·lectivitats: avançar col·lectivitat per col·lectivitat, tant en la redacció de projectes com en l’execució de les obres previstes en aquelles col·lectivitats amb un ampli suport a la modernització.

Així doncs, amb aquest model de modernització es comença allà on hi ha voluntat clara i necessitat immediata, amb una implantació més àgil i adaptada a les demandes de cada zona. Aquest model és una oportunitat per evolucionar cap a models d’explotació més eficients i preparats per als reptes futurs.

Aquest canvi estratègic arriba en un moment en què diverses col·lectivitats ja han traslladat al Departament peticions concretes, fet que confirma la voluntat del territori d’avançar en la modernització.