Els centres d'estètica han de cobrar els EPI i apujar preus per sobreviure, alerta la federació de perruqueria i bellesa. El sector torna a obrir amb una aposta per la seguretat i una inversió de 5 euros per client en equips de protecció

Desinfectar mans i sabates, esterilitzar tisores o pintes, portar pantalles protectores i bates d'un sol ús, controlar la temperatura i netejar els espais per a cada client. Són alguns dels protocols dels centres d'estètica que tornen a obrir portes a poc a poc. El 80% de les 8.000 perruqueries i estètiques que hi ha a Catalunya han tornat a la feina a mig gas en els últims deu dies, després d'haver passat una "odissea" per aconseguir Equips de Protecció Individual (EPI) i de fer una inversió que ronda els cinc euros per client i que, en alguns casos, arriba als 4.000 euros per a un sol centre. Un cost que haurà de repercutir en els preus si els negocis volen sobreviure, alerta la Federació Catalana de Perruqueria i Bellesa (FedCat)

Els negocis del sector ja van tenir una "mala experiència" amb l'increment del 21% de l'IVA general el 2012, quan alguns establiments van haver d'abaixar la persiana perquè no van augmentar els preus i van haver d'assumir tot l'increment, recorda la presidenta de FedCat, Carme Molas, en una conversa amb l'ACN. "El que no pot ser és que tot el que tu guanyis en un mes ho inverteixis en EPI sense cobrar-los", apunta Molas, que recorda que els marges de beneficis dels centres d'estètica no són grans. Els dubtes sobre els comptes a finals de mes es repetiran en pràcticament tots els establiments després de dos mesos amb la persiana abaixada, reflexiona

Lliçons apreses de l'epidèmia de la sida

L'aposta per la seguretat en el sector de l'estètica pot no ser un xoc tan fort com en d'altres, ja que la manera de treballar de les esteticistes es va haver d'adaptar molt a l'epidèmia del VIH-sida, a la por generalitzada al contagi i el desconeixement que es va estendre en els anys noranta, explica Molas. "Els centres d'estètica ho van passar molt malament però es van adaptar", assegura. Des de llavors, les treballadores, que tenen un tracte molt directe amb el client, es van acostumar a fer servir materials d'un sol ús i a desinfectar els estris que fan servir. "Quan les perruqueres veien les esteticistes tan protegides pensaven 'Si hagués d'anar així...' Doncs, sí ara hi haurem d'anar", explica.

Tot i aquest "pas endavant" que ja havia fet el sector en comparació amb molts d'altres, la representant de la Federació Catalana de Perruqueria i Bellesa considera que la pandèmia de la covid-19, que ja ha acabat amb la vida de més d'11.000 catalans, exigeix un gran canvi de la manera de treballar.

Canvis per combatre la covid-19

Els treballadors han de fer servir mascaretes FPP2 i canviar-les cada dia, utilitzar uns guants i una bata d'un sol ús per clienta i desinfectar l'espai després de cada servei, detalla Aurora Huerga, secretària general de la Federació de Construcció i Serveis de CCOO. Si l'empresa només disposa de mascaretes quirúrgiques, s'hauran de renovar cada tres hores o quan estiguin humides.

Huerga també creu que és preferible incrementar el preu final del servei i invertir tot el necessari en proteccions pels 19.000 treballadors del sector a Catalunya. "Estem en una situació molt complicada i la gent va a la feina, no a agafar una malaltia", remarca a l'ACN Huerga, per qui l'excusa del sobrecost que suposa invertir 5 euros per client "no és una solució". "Si s'ha d'invertir que s'inverteixi, els treballadors s'han de protegir", afegeix. Segons la sindicalista, de moment, les mesures de seguretat i prevenció s'estan prenent en l'obertura de negocis.

Alguns treballadors asseguren que fins i tot tenen la sensació d'estar "massa segurs". L'Inés, empleada que es dedica a la depilació elèctrica des de fa dècades, diu que el temps que dedica a cada client s'ha incrementat notablement i que a vegades per acabar bé les sessions prefereix sortir més tard de l'hora o fer menys descansos. Quan ha de fer un tractament facial, que no es pot fer amb mascareta, assegura que no pot treballar amb una pantalla perquè utilitza una lupa i necessita tenir molta precisió. En aquests casos, es demana als clients que tanquin completament la boca. En la mateixa línia, la Laura, treballadora d'una franquícia que ofereix tractaments de bellesa, explica que se sent "massa protegida i tot" i que els clients accepten "molt bé" el canvi de rutines.

La inversió en material pot arribar als 4.000 euros per centres en empreses com Depiline, segons explica la directora de màrqueting de la companyia, Montse Roma a l'ACN. La trentena d'establiments de la marca, coneguda per la seva atenció sense cita, estan tornant a obrir a diferents ritmes i només accepten clients amb reserva. En aquests dos mesos d'inactivitat, han reconvertit tot el material que han pogut a objectes d'un sol ús. La resta, com podrien ser les tisoretes per fer manicures, s'esterilitza en una màquina especial. Durant la nit, l'espai es desinfecta amb una màquina d'ozó. "Obtenir EPI ha sigut i continua sent una odissea. Tots busquem el mateix als mateixos proveïdors. Tenim coses pagades que encara no hem rebut. És una lluita constant", assegura Roma. Un cop iniciat el desconfinament, les franquícies de la marca han anat obrint els centres a poc a poc i retirant els treballadors gradualment de l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERTO) que van presentar a l'inici del confinament de la població.

No cobrar els EPI

També hi ha altres empreses que compten amb servei de perruqueria i estètica que han començat a obrir només la secció de tallar i rentar cabells, però no la de tractaments de bellesa perquè preferien esperar fins a aconseguir totes les proteccions necessàries.

D'altres, com l'Eva González de la Perruqueria Loli de Mataró han optat per a només oferir el servei on hi ha més demanda. En el seu cas, el de pedicura. De moment, no fa depilació, massatge, higiene facial, manicures ni tractaments d'aprimament i anirà fent segons li demanin els clients. L'oferta que veu més difícil de poder donar ara és el massatge, que "no es pot fer amb guants perquè el contacte de les mans és el més important". L'Eva, que està sola al seu local, explica que ara treballa "molt lenta" i només pot atendre un client mentre que abans "podia tenir tres o quatre persones al mateix temps".

Aquesta esteticista treballa amb guants, mascareta quirúrgica i una pantalla i diu que fa "el mateix que abans" però amb material "d'un sol ús" i desinfecta "tot el que no es llança". Tot i que de moment ja ha invertit 500 euros en capes de plàstics, guants, tovalloletes de paper i rotllos de paper per depilar, no repercutirà aquesta inversió en el preu. "Tinc clientela de tota la vida i no ho he volgut fer. Sé que alguns ho estan fent però crec que no és moment ara, si després remuntem ja apujaràs el preu un euro o cinquanta cèntims", explica.

Preocupació per la relaxació

Tot i constatar que en general les mesures de seguretat i higiene s'estan respectant en els centres d'estètica, els sindicats temen que a mesura que s'avanci en el desconfinament es comenci a descuidar la prevenció de riscos a la feina i els protocols es relaxin. "És responsabilitat de tothom, de les empreses, dels treballadors i dels ciutadans. Ens hem d'acostumar a treballar amb aquestes condicions encara que sigui difícil. Treballar amb una mascareta molesta però és necessària i ha de ser una eina més de feina", apunta Huerga. "Prou problemes econòmics i socials tindrem amb aquesta crisi perquè d'aquí a tres mesos comenci un altre confinament", afegeix.

ACN