Els PGE 2021 destinen a Catalunya 1.999 MEUR d'inversions territorialitzables, un 16,5% del total a l'Estat. La xifra es inferior al pes de Catalunya al PIB estatal, que és el 19%. A la demarcació de Lleida es destinaran 47,8 MEUR
El projecte de pressupostos generals de l'Estat (PGE) que el govern espanyol ha presentat aquest dimecres al Congrés dels Diputats inclou 1.999,30 MEUR en inversions territorialitzada a Catalunya, un 16,5% del total a l'Estat i, per tant, per sota el pes del PIB català a l'Estat, el 19%. És un 58% més que els pressupostos de Cristóbal Montoro del 2018, que encara estan vigents. Segons aquests comptes, el territori que rep més inversions és Andalusia, amb 2.146,16 MEUR (17,7%), i per darrere de Catalunya hi va Madrid amb 1.250 MEUR (10,3%) i el País Valencià amb 1.164,52 MEUR (9,6%).
El total d'inversions regionalitzables d'aquests pressupostos ascendeix a 12.125,51 MEUR. Pel que fa als fons europeus, Catalunya rep 596 MEUR, el 14,35% del total estatal. Són 371 MEUR per a política mediambiental i 225 per a habitatge.
200 milions pendents de 2008
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha defensat aquests comptes i ha assegurat en roda de premsa al Congrés que als 1.999 MEUR d'inversions cal sumar-hi la transferència a la Generalitat de 200 MEUR pendents dels pressupostos del 2008.
Es tracta duna de les partides dels 1.459 MEUR que la Generalitat i l'Estat van acordar al 2018 a la Comissió Mixta d'Afers Econòmics que es transferirien. La partida havia d'arribar als pressupostos del 2019, que van acabar rebutjats al Congrés dels Diputats.
Montero ha assegurat que aquesta partida de 200 MEIUR es traspassarà directament a la Generalitat perquè sigui ella qui executi les inversions amb aquests fons.
Segons Montero, la suma fa que la inversió a Catalunya escali fins al 18% del total a l'Estat i que es doni compliment al que al seu dia contemplava l'Addicional Tercera de l'Estatut, malgrat que ja no està en vigor perquè contemplava un període de set anys d'inversió equivalent al pes al PIB a comptar des del moment de la seva aprovació, al 2006.
596 MEUR de fons europeus
En tot cas, segons la ministra, a més dels 1.999 MEUR els ministeris de Transports i Medi Ambient sumen una consignació de 596 MEUR per a Catalunya per a polítiques d'habitatge, agenda urbana i transició ecològica.
Són 371 MEUR per a política mediambiental i 225 per a habitatge que segons la ministra acabaran gestionant les Comunitats Autònomes.
438 MEUR a la demarcació de Barcelona
Dels 1.999,3 MEUR, 245,78 aniran a parar directament a Rodalies de Barcelona, tot i que el capítol d'ADIF per a inversions de la línia convencional a Barcelona ascendeix a 438,515 MEUR.
És una de les inversions més destacades que van a parar a la demarcació de Barcelona i inclou 39,5 MEUR per al tram del Corredor Mediterrani Vilaseca-Castellbisbal i 27,56 MEUR per a terminals intermodals i accessos al Port.
A més, l'Estat preveu invertir 238,854 MEUR a la xarxa de l'AVE a Barcelona, dels que 166,253 aniran a parar a les xarxes transeuropees TEN-T.
138 MEUR a les comarques de Girona
A la demarcació de Girona les inversions territorialitzades ascendeixen a 138,266 MEUR. 13,57 MEUR son per a actuacions de millora de l'Aeroport de Girona, i 72 MEUR per a la xarxa ferroviària convencional, a més de 22,1 MEUR per a l'Alta Velocitat i els corredors TEN-T.
47,8 MEUR per a Lleida
La inversió a la demarcació de Lleida se situa en 47,803 milions d'euros dels què el gruix, 38,9 MEUR, van a parar a la zarxa de tren convencional i 7 MEUR per a la xarxa de l'AVE. També hi ha 273.000 euros per al Canal Segarra-Garrigues.
365,37 MEUR a la demarcació de Tarragona
A la demarcació de Tarragona la inversió ascendeix a 365,377 MEUR. La partida més important són els 170,16 MEUR que es destinen a l'Alta Velocitat, però també hi ha 114,88 MEUR per a la xarxa de tren convencional i 50,9 MEUR per a actuacions de millora del Port de Tarragona, on destaca el moll Illes Balears, amb 19,8 MEUR.
A aquestes inversions de les quatre demarcacions catalanes cal sumar-hi 203,29 MEUR previstes pel sector públic administratiu amb pressupost limitatiu.