Els productors qüestionen la retirada d'oli aprovada a Madrid: "és una mesura inútil que posa pals a les rodes". La DOP Baix Ebre i Montsià reclamen ajuts mentre que Garrigues i Siurana volen directament retirar la mesura

La resolució aprovada pel govern espanyol per retirar un 12% de la producció d'oli oliva d'aquesta campanya i, així, poder reflotar els preus no ha estat ben rebuda pel sector productiu català. Consells reguladors, cooperatives, sindicats i productors han qüestionat l'eficàcia de la mesura des de diferents perspectives i molts n'han demanat la retirada pels perjudicis que els pot generar. "És una mesura inútil", que posa "pals a les rodes", ha assegurat el president de la DOP Garrigues, entitat que reclama, com la DOP Siurana, que no s'apliqui. A la zona de la DOP Baix Ebre i Montsià, la principal productora de Catalunya amb una realitat diferenciada, no la rebutgen frontalment, però reclamen que vaig acompanyada d'ajuts.

La previsió d'una gran collita d'olives a Andalusia, que ha situat en 1,6 milions de tones d'oli l'expectativa de producció d'aquesta campanya a tot l'Estat espanyol, s'ha acabat traduint en l'enfonsament dels preus que perceben els productors. També a Catalunya, malgrat que la collita d'enguany pugui quedar-se limitada a la meitat de les 39.000 tones produïdes l'any passat.

Actualment, cooperatives del Baix Ebre i el Montsià, per exemple, estan venent l'oli d'oliva verge a 3,40 euros el litre a l'engròs, força per sota dels costos de producció i lluny dels 5 euros el litre que el sector considera com a llindar mínim de rendibilitat. El verge se situa en els 3,4 euros el litre i el llampant, el d'inferior qualitat, a 2,65.

En aquest context, i a partir de la constatació que les almàsseres estatals emmagatzemen 357.000 tones just a l'inici de la campanya, arriba la resolució de retirada del govern espanyol. Sobre el paper, immobilitzar un 12% de la producció fins al 30 de setembre de 2027 hauria d'ajudar a impulsar els preus, enfonsats davant les noves expectatives d'una collita abundosa en l'àmbit estatal.

"El que pretén la mesura és que els preus no baixin més i no es quedi un preu residual", explica el president de la Cooperativa Agrícola del Camp de Santa Bàrbara (Baix Ebre) i vicepresident de la DOP Baix Ebre-Montsià, Josep Lluís Cardona. Si bé, recorda, no és una mesura desconeguda per al sector, en el passat s'havia plantejat a partir de l'adhesió voluntària i amb un mecanisme de compensació econòmica. "El Ministeri d'Agricultura ha canviat el sistema, d'acord amb Brussel·les, i ara passa a ser obligatòria per a tothom", precisa.

El grau de rebuig varia segons les dimensions i la capacitat de producció de cada territori, recorda Cardona. A la principal zona productora d'oli de Catalunya, amb cooperatives més grans, que poden arribar a produir més de 3 milions de quilos d'oli per temporada, l'afectació de la retirada queda més diluïda. "És una pràctica que realment les cooperatives que fem més oli ja van fent, perquè tu vas produint i el vas venent: no vens tot l'oli de cop, sinó que el comercialitzes al llarg de tota la campanya", apunta Cardona, que, tot i això, reclama que s'habilitin ajuts per compensar l'emmagatzematge d'oli obligatori.

L'oleïcultor ebrenc i president d'UPA a Catalunya, Joan Montesó, recorda que la proposta de retirada va sortir del mateix sector i, al mateix temps, reclama també a les comunitats autònomes, competents en matèria agrària, que habilitin ajuts específics per a la immobilització de l'oli. Recorda que els productors estan fent front a una situació "insostenible" de "venda a pèrdues" que pot tenir conseqüències nefastes en el futur immediat. En el cas d'aplicar-se, coincideix amb Cardona que l'oli que es destinaria a emmagatzematge seria el de més baixa qualitat, l'anomenat llampant, que encara representa una part important de la producció del Baix Ebre i el Montsià.

Montesó, però, va més enllà, i reclama al govern espanyol que esclareixi si alguns operadors del mateix sector s'aprofiten de la "gran distorsió" en les expectatives de producció de cada campanya ("l'any passat vam dir que tindríem 2 milions de tones i es va tancar amb 1,3 milions", ha precisat) enfonsant els preus. "Hi ha gent amb interessos creats des de fa temps i enguany tornem a repetir la mateixa operació, amb la qual cosa la gent agafa temor, començar a vendre oli i cap avall: la caiguda és insostenible", denuncia.

"Dany col·lateral"

En canvi, des de la Denominació d'Origen Protegida (DOP) les Garrigues carreguen obertament contra la retirada ordenada pel Ministeri d'Agricultura. Ho veuen com un dany col·lateral que l'administració els obliga a assumir per una situació que els productors catalans i de la resta de l'Estat no han "provocat" i que atribueixen a un elevat volum d'importacions de països com Tunísia o el Marroc.

El president de la DOP les Garrigues, Enric Dalmau, considera que s'ha deixat entrar massa litres d'oli d'altres països i critica que la solució a aquesta situació sigui retirar l'oli produït al país en comptes d'aturar les importacions. "Per què nosaltres hem de retirar un oli, mentre que l'oli de fora anirà entrant a Espanya com si res, sense cap restricció? No té cap sentit", ha expressat.

Dalmau ha afegit que pràcticament no produeixen estocs, ja que Catalunya consumeix més oli del que s'elabora, i creu que la mesura perjudicarà els petits productors que, tot i tenir oli, no el podran vendre fins al setembre de l'any vinent. "És una mesura inútil que segurament deu servir als interessos d'algunes grans empreses que són les que porten l'oli de fora, però per als productors de Catalunya i d'Espanya no serveix per a res, al contrari, encara posa més pals a les rodes", ha criticat.

El segell de qualitat de l'oli que s'elabora a les Garrigues i Segrià manté les previsions de produir uns 4 milions de quilos d'oli d'oliva verge extra aquesta campanya. Suposa uns dos milions de quilos menys que l'any passat per la manca de pluges que han fet caure a la meitat el "rendiment normal" de les olives, ha explicat Dalmau.

També des de la DOP Siurana han rebutjat la mesura, amb arguments pràcticament idèntics als emprats pels veïns de les Garrigues. La consideren "summament perjudicial" per als seus pagesos i molins. Consideren inacceptable l'obligatorietat de guardar un 12% del seu oli verge extra i que la seva aplicació pot facilitar la comercialització de producte d'altres països. Reclamen, en el seu lloc, polítiques agràries que estiguin "estretament alineades amb les necessitats de la pagesia catalana i que no siguin moneda de canvi per altres sectors econòmics".

El sindicat majoritari al camp català, Unió de Pagesos (UP), també n'han demanat la retirada compartint gran part dels arguments de les DOP Garrigues i Siurana. "Només servirà per aguantar el preu que ja és baix. El problema que tindrem a l'octubre i novembre de l'any vinent, quan aquest oli surti, si la collita torna a ser bona, ens trobarem amb més sobreproducció de la que tenim, però amb oli vell", ha alertat el representant del sector de l'oli d'UP, Sergir Martín.

El pes de les importacions

Considera que les mesures que el Ministeri ha posat sobre la taula no són les adequades per fer front al problema dels preus i dels sotracs comercials que viu el sector. "El que no té sentit és que nosaltres retirem aquest oli i després n'importem del Marroc o Tunísia, perquè llavors no té cap valor aquesta mesura. Una altra cosa és que aturem les exportacions perquè tenim sobreproducció d'oli i, a més, traiem del mercat un 12% i el dediquem a fer biodièsel o el que sigui amb la compensació que toca", ha defensat Martín, fet que, considera, ajudaria a estabilitzar els preus.

La percepció que les importacions dels països del nord d'Àfrica castiguen els preus dels productors catalans no és plenament compartida en el sector. Segons Cardona, d'aquesta zona productora han arribat, com a màxim, unes 300.000 tones anuals. "S'ha de ser realista: és una quantitat que perjudica, però no influeixen definitivament en el preu final de l'oli. Els grans productors d'oli d'Espanya som els espanyols, no és Tunísia o Turquia", subratlla.

Montesó, per la seva banda, va encara més enllà. "Hem de pensar que, en aquests moments, resulta més barat comprar oli a l'estat espanyol que no pas a Tunísia. O sigui: el lloc on resulta més barat comprar-lo és a l'estat espanyol", ha subratllat, tot recordant que, precisament, els productors catalans i espanyols són, també, grans "exportadors nets" d'oli a l'exterior. "Si nosaltres els diem a uns que les regles ara seran unes altres, a tu també et vetaran perquè puguis exportar", ha tancat.

Carta al Ministeri

Amb tot, aquest és un dels arguments que el Departament d'Agricultura, d'acord amb la Taula sectorial agrària de l'oli, per demanar al govern espanyol que exclogui les almàsseres i cooperatives catalanes de la mesura. La reunió de dimarts entre el Govern i representants del sector va servir per acordar un esborrany de carta consensuada, que havia de rebre propostes fins aquest dijous per trametre al ministre d'Agricultura aquest divendres.

La missiva proposa que el sector productiu català quedi exempt de l'emmagatzemament obligatori del 12% de l'oli, almenys, fins el pròxim 31 de desembre (data a partir de la qual es preveu revisar la mesura) i reclama, en el cas que s'acabi aplicant, que s'incloguin indemnitzacions. També recorda que a Catalunya "no hi ha una previsió de sobreproducció que justifiqui aplicar l'obligació en les mateixes condicions que al conjunt del mercat estatal".