Entrevista a Albert Fibla
ALBERT FIBLA
De tornada...
Albert Fibla torna al panorama musical girant al compàs de tres per quatre. El segon treball del cantautor badaloní porta com a títol El vals de la ingenuïtat, nom molt adient per a algú que ha decidit dedicar-se a cultivar la cançó d'autor en català en un país com el nostre. La discogràfica Picap torna a apostar per l'Albert en el disc que ha de servir per consolidar-lo.
Aquest vals gira seguint el camí que Albert Fibla va obrir amb el seu primer treball, Senzill (Picap, 2004), tot i que les petjades d'aquest nou disc han guanyat en fermesa i seguretat. L'Albert no ha deixat de buscar la senzillesa en la forma i en el fons. Per això ha tornat a triar com a parella de ball al genial guitarrista Josep Traver qui, com si d'una extensió del propi Fibla es tractés, deixa la seva empremta en els arranjaments i la producció del disc. Tot i això, el camí musical que ha seguit l'Albert en aquest nou treball ha estat més atrevit: trompeta, acordió, mandola i violí apareixen com a elements de recerca d'una nova senzillesa.
Els textos ens mostren un artista empàtic i comunicatiu que se sap més diable que vell i que és capaç de desxifrar les històries de la nit a la gran ciutat amb la candidesa de qui no ha deixat mai de contemplar el món amb ulls de nen. Candidesa, però, no gens naïve: tot i assegurar que no està de tornada d'enlloc, amb cançons com Per amor a l'art, Una flor a la solapa i El vals de la ingenuïtat sembla que Albert Fibla hagi arribat a les entranyes de la Terra i n'hagi extret l'essència, allò immutable i vertader, per explicar-nos-ho sense titubejar. De la mà d'Albert Fibla descobrim un tipus de cançó cubista, on l'autor reinterpreta la confusió del món i ens el mostra reduït a les formes geomètriques més bàsiques.
Pots escoltar l'entrevista mantinguda amb ell a la ràdio a la carta 
