Esquerra Republicana presenta el manifest ‘Defensem el futur de la nostra terra, dels nostres pobles i de la nostra gent' per ordenar els projectes de renovables, residus i biogàs al territori

El secretari de Transició Ecològica de la Federació Regional de Lleida, Sebastià Garcia i Pérez, acompanyat per l'alcalde d'Arbeca, Francesc Roset i Sans, l'alcaldessa de Torregrossa, Maribel Zamora i Urrea, l'alcalde de Bellcaire d'Urgell, Jaume Montfort i Samà, la tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Tàrrega, Alba Castellana i Rosinés i una nombrosa representació de càrrecs electes i orgànics d'Esquerra Republicana de Catalunya, han presentat i signat aquest matí el manifest 'Defensem el futur de la nostra terra, dels nostres pobles i de la nostra gent', amb el qual, com han assenyalat, la formació vol 'donar resposta a les problemàtiques dels municipis i de la ciutadania, davant la proliferació i desmesura de projectes relacionats amb les noves renovables, la gestió de residus i el biogàs-biometà'.

En el document es denuncia que molts d'aquests projectes són aliens al territori i responen únicament a interessos econòmics de grans empreses, ja que les instal·lacions plantejades són desproporcionades respecte a les necessitats reals dels pobles. 'Defensem un model que reparteixi dignitat, riquesa i resiliència', ha remarcat Garcia. Al mateix temps que ha advertit que les polítiques 'no poden seguir sotmeses a un sistema que destrueixi el paisatge, contamini l'aire, els sòls agrícoles i les aigües, i incentivi el despoblament rural'.

El Manifest d'Esquerra Republicana posa exemples concrets, com la planta de biogàs de la Sentiu de Sió, que  serà la més gran del sud d'Europa o el projecte d'incineradora a Juneda, promogut per GAP Griñó, que preveu reconvertir una planta de tractament de residus en una instal·lació d'incineració per a la producció de gas sintètic. 'Es tracta d'un canvi que respon a una qüestió merament econòmica i que pot afectar greument la producció agroalimentària de qualitat que caracteritza les nostres comarques', ha denunciat el republicà.

Davant aquesta situació, el manifest reclama que el model d'implantació de les noves renovables sigui participatiu, sostenible i compatible amb la preservació dels espais naturals i agraris, i amb la qualitat de vida de les persones del medi rural. 'Els municipis han de tenir veu i capacitat de decisió, no se'ls poden imposar macroprojectes que responen únicament a lògiques de mercat', ha insistit el secretari de Transició Ecològica.

La Federació Regional de Lleida d'Esquerra Republicana s'oposa rotundament a la incineració de residus urbans o industrials que poden constituir un perill per a la salut de la ciutadania del nostre territori i que esdevé incompatible amb el model territorial i econòmic de Ponent. També exigeix que 'es protegeixi la qualitat de l'aire de les comarques de Lleida, que ja figura entre les més contaminades de Catalunya'.

El manifest adverteix que les macroplantes de biogàs i residus no resolen els problemes del món rural: ni l'envelliment de la població, ni la manca de relleu generacional, ni la manca de serveis. 'Aquestes infraestructures no deixen riquesa al territori, no creen ocupació i no fixen població', ha subratllat Sebastià Garcia. Per això, Esquerra Republicana reclama 'una moratòria immediata en la tramitació de tots aquests projectes fins que no s'aprovi un nou Pla Territorial per a les Terres de Ponent'.

L'acte, celebrat a la plaça de Guifré I, al turó de la Seu Vella de Lleida, també ha comptat amb l'assistència de la diputada al Congrés i secretària nacional de Política Territorial, Habitatge i Seguretat, Inés Granollers i Cunillera; la portaveu al Senat, Sara Bailac i Ardanuy; la diputada al Parlament de Catalunya, Montse Bergés i Saura, el secretari nacional de Ruralitats, Mario Urrea i Marsal, o el president regional i alcalde de Torrelameu, Carles Comes i Marco, entre altres personalitats destacades de la formació republicana.

'El futur dels nostres pobles depèn de la capacitat d'escoltar les necessitats de la seva gent i donar respostes a les seves aspiracions per construir un futur millor. Ens calen pobles que visquin del sector primari en condicions. No és només una qüestió ambiental o sentimental: és política, és economia i sobretot és seguretat col·lectiva', ha afirmat amb contundència el secretari de Transició Ecològica dels republicans.