El consum de contingut en català a les xarxes socials augmenta un 72% el 2025, segons un estudi a 1.200 creadors. L'activitat dels perfils analitzats creix un 31% i genera 2.800 milions de visualitzacions a Instagram, TikTok i YouTube
El consum de contingut en català a les xarxes socials es va disparar el 2025, amb un 71,7% més de visualitzacions a Instagram, TikTok i YouTube que l’any anterior, segons l''Informe Llista' elaborat per Accent Obert i La Fera, que ha analitzat 1.203 comptes actius de creadors en llengua catalana. L’increment s’explica sobretot per un creixement del 31,3% en les publicacions, i no pas pel naixement de nous perfils, que només van augmentar un 2,6%. Aquests comptes van acumular l'any passat 2.800 milions de visualitzacions a les tres xarxes. Instagram es consolida com la plataforma central, amb el 69% de l’audiència total. Els principals continguts són els d’estil de vida, amb un 21% del total, seguits dels de societat (9,8%) i humor (8,8%).
Accent Obert i La Fera han fet públic aquest dimarts el primer 'Informe Llista', una anàlisi de la indústria de creació de contingut en català a les xarxes socials elaborada a partir de dades internes de Llista.cat i que es publicarà anualment. S’hi han analitzat 1.261 perfils d’Instagram, TikTok i YouTube, que acumulen 24,9 milions de seguidors entre les tres plataformes. D'aquests, 1.203 han continuat actius durant el 2025. Al llarg de l'any, aquests projectes van publicar 160.662 continguts, un 31,3% més que l’any anterior, i les visualitzacions totals van créixer un 71,7%, fins als 2.800 milions. L’únic indicador que retrocedeix és la taxa d’interacció per visualització, que cau un 35,75%.
Albert Lloreta, un dels autors de l'estudi, explica en declaracions a l'ACN que aquest creixement "tan bèstia" denota que l'ecosistema digital català està en una fase de desenvolupament "encara molt inicial". Lloreta assegura que el suport creixent de l'administració i les entitats, així com l'interès comercial i cultural per les xarxes socials, han fet que els algoritmes premiïn el contingut en català. "Es crea un fenomen de dinàmica positiva en què hi ha més creadors, però sobretot més interès, i això les plataformes ho perceben. És normal que la percepció del públic sigui que veu moltes més coses en català a les xarxes socials que no pas fa uns anys", assegura.
Un dels elements que explica el creixement del sector és la major activitat dels perfils existents, i no tant el naixement de noves propostes. La mitjana mensual de projectes actius creix un 12,4%, mentre que el ritme de publicació també s’enfila fins al 17,1%. La majoria de perfils publiquen entre una i nou publicacions mensuals, però el 2025 van créixer especialment aquells comptes que superen les 15 publicacions al mes, passant del 19% al 25%. De mitjana, es van fer 13,56 publicacions mensuals. "La massa de creadors que ja existeixen s'està consolidant i publica més vegades l'any, de manera que es professionalitza el sector que ja existeix, en comptes d'obrir-se massivament a molts nous creadors", explica.
L'absència de grans influenciadors afavoreix els creadors emergents
Les dades mostren un ecosistema majoritàriament compost per iniciatives individuals, on tres de cada quatre perfils només tenen una cara visible. La majoria dels creadors són petits perfils emergents: el 62% dels projectes tenen menys de 5.000 seguidors, i els projectes de gran dimensió encara són escassos. Només un 7,46% dels creadors superen els 50.000 seguidors. Malgrat això, el 75% de les visualitzacions totals les van acumular els projectes amb més de 20.000 seguidors. "Aquesta dada és molt positiva", afirma Lloreta, que creu que, tot i que l'algoritme premia més els creadors grans, l'absència d'influenciadors massius afavoreix un ecosistema "que reparteix molt bé l'atenció entre els diferents creadors". En altres llengües, opina, la presència de grans perfils fa que "l'1 % més gran es quedi tota l'atenció". Això afavoreix que els creadors petits que acaben de començar tinguin un procés "més ràpid" fins a generar atenció i interès.
Lloreta també posa en relleu que l'estudi és "inèdit" i que no existeix cap equivalent en cap altra llengua del món, fet que impedeix comparar-lo amb altres llengües. "Ningú ha fet l'esforç de barrejar tanta informació de totes aquestes plataformes. Tenim una foto molt fidel i aterrada de com es comporta el català en el món digital, però no la tenim per a l'italià, el danès o l'alemany", assegura. El procés de selecció dels creadors de contingut inclosos a la mostra s'ha fet de forma "manual" i ha requerit un sistema "molt constant" de revisió de nous projectes. "Revisem que es compleixin uns mínims: que la publicació sigui en català, que publiqui més o menys de forma constant i que no incorpori discursos d'odi", relata.
Instagram i els continguts sobre estil de vida lideren
Un 90% dels creadors són a la plataforma de Meta, mentre que un 70% són a TikTok i només un 50% són a YouTube, que representa tan sols el 0,7% del volum total de publicacions. Instagram concentra el 55% de les publicacions i el 69% de les visualitzacions, més del doble que el 2024. TikTok és la plataforma que més creix en activitat, amb un 57,3% més de continguts, tot i que en molts casos funciona com una extensió d’Instagram. "Això passa perquè hem posat, sense voler, molt d'interès des de les infraestructures del país en aquesta plataforma. Ara el repte serà fer-ho créixer i posar energia en projectes que apareguin en altres plataformes, que tot i que continuen creixent, ho fan a un ritme més lent," explica.
Els tres àmbits predominants són estil de vida, amb un 21%, societat, amb un 9,78%, i humor, amb un 8,84%. La resta de perfils es reparteixen en un ampli ventall de categories, amb temes com educació i coneixement, esports, literatura, cultura i història, entre d’altres, tots al voltant d’entre el 4% i el 6%. En diverses categories, el consum creix més ràpidament que la producció. És el cas de manga i anime, on, tot i que la producció creix un 67,4%, l’interès, mesurat en visualitzacions, augmenta un 268,5%. El mateix passa amb literatura, arts i manualitats, que registren creixements al voltant del 47% en producció, però superiors al 200% en interès.
La indústria és paritària en gènere: en els projectes individuals, el 51,15% són dones i el 48,85% són homes. Per territoris, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears tenen un model semblant de creadors de contingut, amb perfils similars. Tots tres territoris creixen tant en activitat com en consum, però destaca especialment l’increment del 250% en consum a les Illes Balears.