Experts internacionals denuncien un 'judici contra el dret a l'autodeterminació' L'ANC organitza una àgora dins el Pla de drets humans propi per a Catalunya impulsat pel Síndic de Greuges
Per
Ràdio Balaguer
500 visites
L'Assemblea Nacional Catalana ha organitzat aquest dimarts al vespre un debat sobre el dret a l'autodeterminació amb la presència d'experts internacionals, que han acusat l'estat espanyol de no garantir els drets humans dels catalans i catalanes i de perseguir el dret a l'autodeterminació amb el judici de l'1-O. La trobada s'emmarca en el Pla de drets humans propi per a Catalunya impulsat pel Síndic de Greuges, les conclusions del qual seran traslladades al Parlament i a la Generalitat aquesta tardor. El secretari general de la Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO), Ralph Bunche, considera que el govern català ha de tenir el seu propi pla perquè el del govern espanyol és "insuficient".
El president de l'Institut de Recerca per a l'Autodeterminació dels Pobles i les Independències Nacionals (IRAI), Daniel Turp, ha recordat que "el dret a l'autodeterminació pertany als pobles, no als estats", i que "és important afirmar-lo" encara que no es pugui implementar. "No és a Espanya a qui pertany aquest dret, sinó als ciutadans catalans, que són qui ha de decidir el seu estatus polític i escollir la independència si és la voluntat del poble", ha sentenciat Turp en declaracions a l'ACN.
En aquest sentit, ha assegurat que l'Estat "algun dia entendrà que ha de permetre un referèndum", i ho ha emmirallat en el Quebec, d'on ell és professor i on va poder votar en dos referèndums. "Espanya això no ho ha entès, però una democràcia real permet a la gent votar sobre el seu futur", ha etzibat.
Bunche també ha explicat que aquest nou pla de defensa dels drets humans ve per compensar el "pla insuficient" de l'Estat espanyol per garantir els drets a Catalunya, i ha apuntat que a iniciativa del Govern català i seguint les indicacions de l'ONU, que demanen que tots els Estats en tinguin un, han engegat el nou projecte.
Paluzie, per la seva banda, ha reivindicat el dret a l'autodeterminació com "un dret fonamental" que ha d'estar "molt ben definit" en aquest pla de drets humans. De fet, Paluzie ha retret que "massa sovint" es parli sobre dret a l'autogovern en detriment del de l'autodeterminació. "Ens fem un autogol", ha lamentat Paluzie, que ha remarcat que l'ONU utilitza el concepte de dret a l'autodeterminació i, per tant, ha animat a fer el mateix.
La presidenta de l'ANC ha afegit que cat "actualitzar" el dret a l'autodeterminació per incloure-hi "nous conceptes" a conseqüència de la modernització i ha assegurat que els esdeveniments recents a Catalunya, en referència al procés, "no fan sinó reafirmar el dret a l'autodeterminació".
Informe sobre el judici de l'1-O
Turp ha avançat que el proper dijous farà públic un informe sobre el judici de l'1-O on recull que hi va haver "una clara violació de drets" de tots els acusats. "No ha estat un judici just", ha assegurat contundent en declaracions a l'ACN, basant-se en el tracte dels magistrats als advocats defensors i al fet d'evitar que algunes proves es presentessin.
L'expert en dret d'autodeterminació també ha avançat que a l'informe hi constatarà que "no es tracta d'un judici només a persones, acusats i líders" sinó que és per "enviar un missatge al poble", que segons explica és que no haurien de "tornar a provar de promoure la independència ni un referèndum" perquè "també se'ls podria jutjar". "La millor solució seria que els jutges absolguessin els acusats", ha conclòs.
També en relació al judici, Bunche l'ha qualificat "d'increïblement problemàtic", tant pel que fa al mateix judici com "pel que va passar anteriorment". "No pots valorar un judici només mirant el que passa a la sala, cal tenir en compte tot el procés", ha explicat, i en aquest sentit ha assegurat que des del principi es veia que els objectius "només eren polítics", tot apuntant que es buscava "evitar la llibertat d'expressió i d'opinió de dos líders socials", en referència a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. "S'ha fet un mal ús de la llei", ha constatat, condemnant la presó preventiva dels presos independentistes.
D'altra banda la vicepresidenta de la Federació Internacional de Drets Humans (FIDH) i observadora al judici de l'1-O, Dominique Nogueres, ha alertat Espanya de les "greus conseqüències" que pot tenir qüestionar l'informe del grup de treball de detencions arbitràries de Nacions Unides perquè "està posant en dubte el conjunt del dret internacional". En una conferència a la seu de l'ONU a Ginebra, Nogueres ha explicat que la seva impressió del judici és que "ha seguit un camí que ja estava traçat". "Tinc la sensació que tot el que ha passat entre l'inici i el final no ha canviat res", ha conclòs. Per això, ha reclamat que "no hi hagi cap condemna" perquè "no està justificat". "Ni tan sols penes petites", ha puntualitzat.
Nogueras ha avançat que faran públic un informe amb les conclusions del judici "en els pròxims dies".
Juntament amb el coautor d'un informe pericial que nega la violència el 20-S i l'1-O, Duncan McCausland, i la companya de Jordi Cuixart, Txell Bonet, Nogueres ha participat aquest dimarts a la tarda en una conferència sobre drets humans a l'estat espanyol en el marc de la 41a sessió del Consell de Drets Humans de l'ONU.
L'excap de la policia nord-irlandesa, Duncan McCausland, ha defensat durant la seva intervenció que "qualsevol càrrec de rebel•lió s'hauria de retirar" en el cas de l'1-O. Segons ell, amb l'informe van arribar a la conclusió que les forces de seguretat tenien "informació àmplia" que indicava que les concentracions serien pacífiques. "Va ser una resistència passiva i no violenta", ha reiterat.
Bonet reclama respecte per l'ONU
Per la seva banda, la companya de Jordi Cuixart, Txell Bonet, ha acusat Espanya de "desobeir la llei internacional" pel seu rebuig a l'informe del grup vinculat a l'ONU. "Només li demanem que respecti la normativa internacional". Així, ha avisat que el cas de l'1-O es podria repetir a qualsevol part de l'Estat i ha exigit que es facin reformes per evitar que torni a passar.
Bonet ha alertat que "l'únic objectiu" de les acusacions és "espantar a la població i destruir aquest moviment social pacífic". Bonet no només ha tornat a demanar l'alliberament "immediat" dels presos, sinó també una compensació pels danys causats.
Preguntada sobre si tenia esperança que la seva presència a Ginebra ajudes en el cas, Bonet ha assegurat que no creu que la situació canviï "d'un dia per l'altre" però ha realçat el fet de poder parlar en una institució com Nacions Unides.
Critiques al judici
En la seva intervenció, Nogueras ha compartit la seva visió sobre el judici de l'1-O al Tribunal Suprem. L'advocada ha destacat que no hi hagués "una discussió real" ni "l'oportunitat de rebatre" les acusacions contra els líders independentistes. També ha criticat que la manca de referència a la seva presumpta innocència. "La suposició era que tots eren culpables", ha remarcat.
A més, s'ha mostrat sorpresa per l'actitud de l'acusació popular, Vox, durant el judici. "Estaven molt callats i no prestaven atenció a la sala", ha explicat.
Nogueras ha avisat que la sentència pot "deixar marca a la societat espanyola" i ha reiterat que "un problema polític no es pot resoldre amb tribunals"
