Fins a 60.000 hectàrees de les comarques de Ponent podrien cultivar lleguminoses. Un projecte cerca el desenvolupament d'una cadena de valor integrada per a la producció de proteïna vegetal mediterrània
Fins a 60.000 hectàrees de Ponent podrien cultivar lleguminoses, una de les bases de la dieta 'plant-based'. Segons una anàlisi realitzada en el marc del programa Proteïna Vegetal mediterrània de Nactiva, Catalunya reuneix les condicions per al desenvolupament d'una cadena de valor en base a cultius locals, si hi ha una ferma aposta per la industrialització. El projecte ha analitzat fins a 35 paràmetres de quatre categories (agronòmics, nutricionals, econòmics i industrials) d'un total de 25 cultius i subproductes de la indústria alimentària per al disseny d'una prova de concepte que permeti el desenvolupament d'una cadena de valor Integrada per a la producció, processament i distribució de productes de proteïna vegetal mediterrània.
El promotor del projecte és Flax&Kale i s'ha elaborat conjuntament amb el suport d'Acció, i la participació de Casa Ametller, Vimet, AKIS i Palladium.
Malgrat la capacitat productiva, durant l'estudi s'ha detectat la manca d'infraestructures industrials suficients per a la seva transformació en ingredients per a aliments 'plant-based'.
Segons el CEO de Nactiva, Joan Cabezas, és possible provocar un "impacte real" en el sector primari si existeix una aposta ferma per la industrialització. Hi ha condicionants i la capacitat de generar la matèria primera necessària per poder crear una cadena de valor integrada per a la producció, processament i distribució de productes de proteïna vegetal mediterrània, la qual cosa és una "oportunitat econòmica en un mercat a l'alça".
Segons l'estudi, part dels camps de Ponent, on es concentra més del 50% de l'agricultura de país, tenen capacitat de canviar el cultiu en el seu cicle d'hivern, per exemple, de cereal a llegum (cigró, pèsol, fava, llenties, entre d'altres), la qual cosa pot suposar un triple benefici. Primer, major rendibilitat si està acompanyat d'una cadena de valor de principi a fi. És a dir, si almenys la primera fase de transformació es duu a terme en el mateix territori. En segon lloc, efecte millorador del sòl per part d'aquest tipus de de cultius, que, per les seves característiques, permet una optimització de l'ús dels nutrients. Finalment, major eficiència en l'ús de l'aigua, per les característiques del cultiu i per tractar-se d'un producte d'hivern que requereix consumir menys recursos hídrics.
Segons la Fundació AQUE, per produir mig quilo de blat es requereixen 500 litres d'aigua, de blat de moro, 450 litres i de llenties, 25 litres.
