Inaugurada al Palau Robert l’exposició Ciutats en trànsit. Repensar per regenerar, que mostra estratègies de revitalització urbana a cinc ciutats intermèdies catalanes - Valls, Berga, Tremp, Balaguer i Palamós

“La regeneració de les ciutats intermèdies és una qüestió de país i una política vinculada a la cohesió social i a l'equilibri territorial”, ha dit avui la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, durant la inauguració de l’exposició Ciutats en Trànsit. Repensar per regenerar. La mostra, impulsada pel Departament de Territori i Presidència, en el marc de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura Barcelona 2026, es podrà visitar gratuïtament al Palau Robert fins el 8 de gener de 2027. A la inauguració també han assistit la Directora General de Difusió, Elisabet Valls, i l’arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Buhigas.

Ciutats en trànsit és una exposició que convida a descobrir el potencial transformador de les ciutats intermèdies: aquelles que, sense ser grans metròpolis, articulen el territori i tenen un paper fonamental com a centres de serveis, d’activitat econòmica i de cohesió social.

“L'exposició ens fa veure que regenerar no vol dir haver de fer-ho totnou per força”, ha detallat la consellera Paneque. “Ens ensenya que hem de saber mirar allò que ja tenim —un centre històric, una plaça, un front urbà, un edifici— i entendre com li podem tornar la vida si l’ha perdut, com la podem adaptar a les necessitats de la població d'avui”, ha posat en valor. “Ens exposa també que la rehabilitació dels edificis i la transformació de l'espai públic son dues cares de la voluntat de fer ciutats més habitables, més inclusives i més connectades amb el seu entorn”, ha resumit la consellera de Territori.

De la seva banda, la Directora General de Difusió, Elisabet Valls, ha explicat que “el Palau Robert té entre els seus objectius apropar-se a la ciutadania a través d’exposicions que abordin temes d’interès social, cultural i contemporani”. “Sens dubte, la manera com vivim a les nostres ciutats n’és un que ens interpel·la”, ha assegurat.

Actualment, prop del 80 % de la població europea viu en ciutats. Europa es configura, doncs, com un sistema policèntric en què les ciutats es relacionen i es complementen, contribuint al desenvolupament del conjunt del territori.

En aquest sistema, les ciutats intermèdies exerceixen un paper clau com a nexes entre les grans metròpolis i els territoris rurals. Són centres de serveis, d’activitat econòmica i de cohesió social que donen servei a un entorn ampli. Més enllà de la seva dimensió, es defineixen per la funció que exerceixen i per la seva capacitat d’articular el territori i connectar les persones, les activitats i els paisatges.

A Catalunya, al llarg del darrer segle, aquestes ciutats han experimentat una important transformació, fruit de l’evolució social i econòmica del país. En aquest procés, alguns dels espais que històricament havien articulat la vida urbana han anat perdent dinamisme i avui afronten el repte d’adaptar-se a les necessitats i les formes de viure de la societat actual.

Al mateix temps, els centres històrics i l’espai públic d’aquestes ciutats intermèdies (fronts urbans, antics espais productius…) conserven valors patrimonials, paisatgístics i socials que poden esdevenir una oportunitat per imaginar noves formes de vida urbana.

L’exposició proposa mirar la ciutat amb uns altres ulls, i fer-ho a partir de dos tipus d'actuacions de regeneració: la rehabilitació sistemàtica dels teixits urbans obsolets als centres històrics —en l’àmbit de l’habitatge i els equipaments— i la transformació estratègica de l’espai públic en àmbits concrets, sempre tenint en compte el factor social.

Cinc casos d’estudi

Els cinc casos d’estudi que es mostren en detall a l’exposició -Balaguer, Berga, Palamós, Tremp i Valls- identifiquen reptes i oportunitats de regeneració i transformació específics per a cada àmbit. La mostra, basada en dos estudis acadèmics impulsats pel Departament de Territori, Urbanisme i Transició Ecològica, parteix d’una lectura atenta del patrimoni, el paisatge, els usos urbans i les necessitats de la ciutadania.

Així, el visitant podrà conèixer cinc estratègies diferents de regeneració adaptades a la singularitat de cada lloc. En primer lloc, es presenta el cas d’estudi del nucli antic de Balaguer com a exemple de rehabilitació sistemàtica de teixits urbans obsolets als centres històrics en l’àmbit de l’habitatge i dels equipaments. I, com a casos de transformació estratègica de l’espai públic com a motor de canvi de l’estructura urbana, el visitant coneixerà els projectes de Berga (la Vall dels Molins); Palamós (la Planassa i la Varada), Tremp (la plaça Catalunya) i Valls (l’Hort del Tondo).

Un recorregut guiat per preguntes i conceptes clau

La mostra Ciutats en Trànsit. Repensar per regenerar es pot visitar a la Sala 4 de les Cotxeres del Palau Robert, un espai expositiu d’uns 90m2 dividit en dues sales. Abans d’entrar, al jardí s’introdueix a l’exposició a través d’una sèrie de panells que plantegen preguntes sobre el futur de les ciutats, la regeneració urbana i el paper de la identitat i la memòria en la seva transformació. Aquests continguts, complementats amb conceptes clau i imatges de les ciutats objecte d’estudi, guien els visitants fins a l’espai expositiu.

La primera sala introdueix el paper de les ciutats intermèdies com a articuladores del territori en el sistema urbà europeu i català. També mostra la transformació que han experimentat durant el darrer segle i els reptes actuals de regeneració dels espais urbans que han perdut dinamisme.

La segona sala presenta els cinc casos d’estudi. Per a cadascun d’ells s’exposa informació general sobre la ciutat, la diagnosi urbana, l’anàlisi específica de l’àmbit d’intervenció i una taula de treball que recull les estratègies i propostes de regeneració plantejades.

Maquetes, plànols, fotografies, audiovisuals i altres recursos expositius permeten entendre tant els processos d’anàlisi i de participació pública, com les propostes desenvolupades per a cada ciutat. El recorregut mostra com repensar allò que ja existeix pot obrir el camí a una regeneració capaç de recuperar la vida urbana, reforçar la identitat dels llocs i millorar la qualitat de vida de les persones.

Durant el primer semestre del 2027, l’exposició recorrerà les demarcacions del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a Girona, Lleida i Tarragona.