Joan Talarn: 'Malgrat la pandèmia, Catalunya continua reivindicant un projecte col·lectiu de llibertat que ha portat els nostres representants a la presó i l'exili'Diputació, Paeria i Generalitat realitzen un acte unitari per a celebrar la Diada de l'Onze
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha recordat avui que "malgrat que ens trobem en una Diada atípica, motivada per les imposicions d'una pandèmia que no s'atura i que somou el curs normal de la societat, una commemoració com aquesta continua aflorant en el poble de Catalunya un ambivalent sentiment de continuïtat amb el passat i de projecció envers el futur. Perquè cada Onze de Setembre que commemorem reivindiquem un país, un model de societat i els fonaments sobre els quals s'assenta un projecte col·lectiu de llibertat que en ple segle XXI ha portat els nostres representants polítics, civils i ciutadans a la presó, l'exili i la persecució".
Joan Talarn ha participat aquest vespre en l'acte unitari de commemoració de l'Onze de Setembre, a la Seu Vella, juntament amb el paer en cap de Lleida, Miquel Pueyo, i el delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré. L'acte, sense públic a causa de les restriccions sanitàries que imposa l'intent per a frenar l'extensió de la COVID-19, s'ha realitzat a la porta del Pont dels Bernats i ha estat emès en directe per Lleida TV. A més dels parlaments de les tres autoritats, la celebració ha comptat amb la interpretació de tres peces musicals a càrrec del Quartet Prysma, integrants de l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, i una ofrena floral unitària al monòlit que recorda els lleidatans I lleidatanes caigudes al 1707 en la defensa de la ciutat de Lleida davant l'exèrcit de Felip V.
Talarn ha recordat que "aquell fatídic 11 de setembre de 1714 que avui recordem és el passat compartit al qual no renunciarem mai; mentre que la voluntat de fer junts grans empreses passa pel desig continuat del poble de Catalunya a esdevenir un país lliure en forma de república. I perquè la derrota de 1714 i el triomf de l'absolutisme borbònic va posar fi a l'estat català, però no a la nació catalana".
Finalment, el president de la Diputació de Lleida ha remarcat que "en moments tan difícils com els que viu el país, és més important que mai no perdre de vista quin és el nostre horitzó: una Catalunya rica i plena, una Catalunya sobirana i republicana".
Per la seva banda el delegat del Govern, Ramon Farré, ha destacat la resiliència del poble de Catalunya al llarg de la seva història i ha apuntat que "els objectius polítics que animen una bona part dels ciutadans de Catalunya, que es poden resumir en l'exercici del dret a decidir lliurement i pacífica, en el ple autogovern i en la justícia social, s'aconseguiran amb convicció, perseverança i unitat veritable, però també amb la decisió, imprescindible, de voler-los assolir".
Farré s'ha referit a la conjuntura política del país, que "ens aclapara". En aquest punt ha tingut un record als presos i exiliats polítics. "Els compatriotes que van patir la desfeta el 1714, i el 1707, a Lleida, també n'havien d'estar, d'aixafats, per la duresa del que els va tocar viure. També n'estaven els que van superar la guerra civil i els que van patir la dictadura. I n'han pogut estar els que han patit i pateixen persecució, presó i exili injustament, amb noms i cognoms coneguts, amics estimats".
Tanmateix, s'ha mostrat segur que si la seva "força col•lectiva" es mobilitza amb "fe i esperança, amb coratge i intel•ligència, amb respecte a la diferència, amb sensibilitat i finor", la nació catalana esdevindrà "una nova realitat política en el context de les nacions que al món són, amb poder polític, amb parlaments, presidents i governs sobirans no sotmesos a voluntats alienes, que col•laboren econòmicament i cultural, des d'una posició d'igualtat amb altres nacions, començant per les més properes". "Hem surat en el passat -ha dit Farré- quan la llengua estava greument amenaçada o se'ns volia fer oblidar qui som. També ho farem ara. No som pas més febles, ans al contrari. Prou tenim més consciència de la situació d'injustícia pregona que pateix el país i la seva gent". També ha fet una crida a la "prudència, humilitat, generositat, absència de partidisme de curta volada, voluntat de servei, determinació i sentit de país als que més obligació en tenen".