La Comunitat de Regants dels Canals d'Urgell condemna la crema d'arbres de la banqueta al seu pas per Palau d'Anglesola i Bellvís i demana respecte per una de les principals vies verdes d'Europa
La Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell lamenta els incendis suposadament intencionats que s'han produït en la darrera setmana a la banqueta de la 3a Sèquia Principal del Canal al seu pas pels termes de Palau d'Anglesola i Bellvís.
Els incendis, que han calcinat centenars d'arbres, han estat denunciats als Mossos d'Esquadra, de la mateixa manera que es fa quan es produeix un incident que es pot considerar intencionat.
Aquestes accions no fan més que perjudicar-nos en el camí de poder fer compatible la nostra activitat, el regadiu, amb la voluntat de crear una de les principals vies verdes d'Europa.
En aquesta línia, la Comunitat vol recordar la importància de preservar un espai natural que és patrimoni de tots i que també ha de permetre generar un model de turisme sostenible. Cal recordar que el projecte de la modernització del regadiu en el qual s'està treballant està lligat a un ambiciós projecte mediambiental que preveu enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen al voltant dels Canals d'Urgell, una de les vies verdes més llargues d'Europa.
MÉS INFORMACIÓ SOBRE ELS CANALS D'URGELL
Els Canals d'Urgell, la superfície més gran de Catalunya regada artificialment
Els Canals d'Urgell són una infraestructura hidràulica que constitueix la superfície més gran de Catalunya regada artificialment. Es tracta d'una xarxa de 325 quilòmetres de Canals, de 75.000 hectàrees de regadiu i abastiment de municipis, granges i indústries d'un territori de 90.000 hectàrees. Abasteix una població de 120.000 habitants repartits entre 5 comarques: el Pla d'Urgell, l'Urgell, la Noguera, Les Garrigues i el Segrià. Aquesta infraestructura és al marge esquerre del riu Segre. El seu punt d'inici és al riu Segre aigües avall de la localitat de Ponts i després de recórrer uns 144 km finalitza el seu recorregut a la localitat de Montoliu de Lleida.
Es tracta per tant d'una gran infraestructura que ha estat vital per al desenvolupament socioeconòmic d'aquestes terres, abans conegudes com el Clot del Dimoni, per les difícils condicions de vida que no permetien el seu desenvolupament.
Una modernització imminent, cap a un model més sostenible de l'aigua
En breu, 160 anys després de l'inici de la construcció del Canal, els regants confien que ja puguin iniciar-se les obres de la seva modernització, un espectacular salt que significaría per al territori la segona revolució de l'aigua.
L'import total previst d'inversió en la modernització del Canal d'Urgell, incloent el reg en parcel·la, se situa al voltant de 1.420 milions d'euros, i tot que el calendari definitiu no està tancat, el Departament d'Agricultura ja té en marxa els primers 4 projectes, la redacció dels quals acabarà a finals de 2021 i permetran iniciar les obres en 10.000 hectàrees, amb una inversió de 110 M€, de cara al 2022.
Aquest projecte preveu modernitzar el sistema hidràulic amb la construcció d'una nova xarxa de reg a pressió més eficient, més sostenible. El regadiu es faria per aspersió i goteig i això permetrà ampliar el ventall de cultius del territori.
El sistema tindrà un mínim cost energètic i per aconseguir la pressió de l'aigua s'usarà l'energia fotovoltaica. Això afavorirà la reducció de costos en energía elèctrica per hectàrea i any, que actualment són de 300 euros i passarien a ser de 8 euros.
Una de les vies verdes més llargues d'Europa
El projecte de la modernització del regadiu està lligat però a un ambiciós projecte mediambiental que preveu enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen al voltant dels Canals d'Urgell per convertir-los en una de les vies verdes més llargues d'Europa.
Respectar l'arbrat i recuperar les antigues casetes dels canalers, les persones que vetllaven per l'aigua des de l'inici de la construcció de la infraestructura són alguns dels detalls del projecte. Es tracta d'un projecte transformador dels usos de l'aigua, del paisatge però també ho vol ser de l'economia de la zona, ja que permetrà fomentar el turisme sostenible així com models de negoci basats en l'economia verda.
Un projecte de país
El projecte de modernització, que promou la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell, s'inclou dins del pla de 3.000 milions d'euros per a impulsar la bioeconomia i transformar en els pròxims anys el sector agroalimentari, forestal i marítim del Govern de la Generalitat.
És un dels 10 projectes transformadors que donen resposta a les demandes de la societat i als reptes identificats en les agendes globals i europees per poder garantir la qualitat de vida de la ciutadania inclosos en el Pla de reactivació económica i protección social del Govern.
Aquest projecte té el suport per escrit de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, els cinc consells comarcals de l'àrea regable, els seus ajuntaments, la Diputació de Lleida, l'Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA), així com de diferents empreses catalanes i de l'estat espanyol tant del sector agroalimentari, com d'altres àmbits.
La Comunitat de Regants ha tramès a la Comissió Europea el projecte amb l'objectiu que sigui considerat Projecte Estratègic (PERTE) per al creixement econòmic, l'ocupació i la competitivitat de l'economia i que per tant, compti amb un alt component de col·laboració públic privada i transversal a les diferents administracions.
El museu de l'aigua: la memòria de la infraestructura hidràulica més important del segle XIX
Als baixos de l'edifici de la Comunitat de Regants dels Canals d'Urgell hi trobem L'Espai Cultural dels Canals d'Urgell, un centre d'interpretació on s'explica d'una manera amena i didàctica com s'ha transformat el territori gràcies a la construcció dels Canals d'Urgell. Al museu, el visitant es trasllada 160 anys enrere i fa un viatge en el temps per anar des del Clot del Dimoni, com era coneguda aquesta terra fa gairebé 2 segles per la seva extrema aridesa, fins a l'actualitat.
També s'hi troba la memòria humana del territori, així com tots els detalls de la infraestructura hidràulica més important del segle XIX.
