La Comunitat de Regants dels Canals d'Urgell presenta al·legacions a la proposta de revisió de dotacions del Pla Hidrològic de l'Ebre 20282033 per part de la CHE
L'estudi de l'IRTA encarregat per la CGRCU constata que les necessitats reals dels conreus superen la concessió actual de 9.000 m³/ha/any
La Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell (CGRCU), reunida en ple aquest matí a Mollerussa, ha aprovat per unanimitat les al·legacions que es presentaran davant de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) per respondre a la proposta de revisió de les dotacions de reg inclosa en els documents inicials del Pla Hidrològic de l'Ebre per al cicle 2028–2033. La proposta actual de la CHE suposa una reducció del 15,5% en la dotació del sistema dels Canals d'Urgell, que passaria de 9.000 a 7.604 m³/ha/any.
La CGRCU rebutja frontalment aquesta proposta per considerar que no reflecteix la realitat productiva ni les necessitats hídriques actuals del territori i argumenta la seva posició amb un estudi tècnic independent encarregat a l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Aquest estudi, presentat el passat 21 de març en el marc de la 22a Jornada del Reg i Futur, analitza amb detall les necessitats de reg segons diversos escenaris climàtics i agronòmics i arriba a conclusions clares.
Escenaris i dades claus de l'estudi
Segons l'estudi, les necessitats brutes de reg a peu de parcel·la l'any 2022 —últim any sense sequera— són de 9.194 m³/ha/any, i si s'hi afegeixen les pèrdues per transport i distribució (estimades en un 15% amb el sistema actual) la dotació a capçalera requerida és de 10.816 m³/ha/any. Això vol dir que la dotació vigent (9.000 m³/ha/any) és insuficient per garantir una producció plena.
A mitjà termini, en un horitzó 2040 amb un sistema de reg modernitzat, les necessitats a capçalera serien d'entre 7.334 i 7.969 m³/ha/any, però amb l'efecte negatiu del canvi climàtic (increment del 11,2% en la demanda hídrica segons l'IRTA), aquestes xifres s'enfilarien fins als 8.155 – 8.861 m³/ha/any, la qual cosa desmenteix que la modernització, per si sola, justifiqui una retallada dràstica i immediata de la dotació.
Crítiques metodològiques i advertència sobre els criteris de planificació
Les al·legacions aprofundeixen també en aspectes metodològics, qüestionant els criteris emprats en l'estudi previ elaborat per la CHE, que ha estat objecte de crítiques per part de diverses entitats, com el Partenariado del Agua del Ebro. Aquestes entitats denuncien l'ús de criteris que tendeixen sistemàticament a reduir les dotacions de manera artificial i injustificada, sense tenir prou en compte la diversitat edafoclimàtica, el tipus de cultius o l'eficiència real dels sistemes de reg.
D'altra banda, la CGRCU denuncia que es pretén aplicar criteris homogenis de reducció a totes les comunitats de regants, sense distingir entre les que han modernitzat el sistema de reg i les que no. De fet, el projecte planteja retallades més severes en aquelles comunitats que encara tenen reg tradicional, com els Canals d'Urgell (on un 89% de la superfície encara es rega per gravetat).
Reivindicació d'una planificació realista i justa
Per tot plegat, la CGRCU considera que no té cap sentit planificar amb una dotació inferior a l'actual, ja que ni tan sols aquesta cobreix les necessitats reals de la zona en l'estat actual de desenvolupament i climatologia. Segons el president de la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell, Amadeu Ros, "si el que es vol és avançar cap a un ús més eficient i sostenible de l'aigua, el que cal és acompanyar i no penalitzar les comunitats que encara han de modernitzar la seva xarxa".
Les al·legacions conclouen que la planificació hidrològica per al període 2028–2033 ha de mantenir com a mínim la dotació objectiu actual de 9.000 m³/ha/any i que qualsevol reducció basada en hipòtesis no contrastades o generalitzacions metodològiques pot tenir un efecte devastador sobre la producció agrària, l'economia rural i la viabilitat del territori.