L'IRTA lidera un projecte d'agrivoltaisme i el Segarra-Garrigues instal·la panells fotovoltaics en basses de reg, un dels quals anirà a Oliola. La intenció és tenir plaques solars que no comprometen el sòl agrari
La instal·lació de parcs fotovoltaics es veu sovint amb recel i rebuig per part d'agricultors, ja que en bona part dels casos les instal·lacions d'energies renovables suposen la pèrdua d'espais agrícoles fèrtils. Tot i això, també proliferen iniciatives que deixen enrere aquesta disjuntiva que Carla Simón presentava a 'Alcarràs' i que no només no comprometen el sòl agrari, sinó que l'integren i el beneficien.
Una d'aquestes és el projecte d'agrivoltaisme que l'IRTA porta a terme des de fa tres anys en una finca de Mollerussa que combina la producció d'energia solar amb la producció de pomes. El projecte té una durada de cinc anys. Tot i això, els investigadors ja han vist alguns avantatges, com ara que els arbres consumeixen menys aigua i estan millor protegits de fenòmens meteorològics, però també inconvenients, com ara una caiguda de la producció al voltant del 25%. Les primeres observacions també assenyalen que la varietat Golden s'adapta millor a l'agrivoltaisme, ja que les plaques solars ajuden a evitar que el sol cremi la pell de la fruita. En el cas de la Gala, s'ha notat una certa pèrdua de coloració.
D’altra banda, Aigües Segarra-Garrigues (ASG), l'empresa encarregada de la gestió del canal Segarra-Garrigues, ha optat per instal·lar parcs solars flotants a l'interior de basses de reg. La solució permet afavorir l'autoconsum i no comprometre les finques on, precisament, porten aigua de reg.
Ja han instal·lat un parc amb 2.800 plaques solars a una bassa de reg d'Alfés (Segrià) que produiran l'equivalent al consum anual de 700 llars, ha explicat el director d'Operacions i Manteniment d'ASG, Jordi Sala. A banda, treballen en un altra instal·lació aquàtica similar a Alcanó (Segrià). Preveuen tenir aquestes dues infraestructures i una tercera a Oliola (Noguera) en marxa abans d'acabar l'any i, de cara al 2028, plantegen sumar tres plantes solars més en altres punts.
De fet, l'electricitat que s'utilitza per bombejar l'aigua fins a les finques suposa la principal despesa del canal. Amb aquesta mesura, es vol avançar cap a l'autoconsum per haver de dependre menys del preu de l'electricitat i de possibles fallades del sistema, com l'apagada de l'abril del 2025.
