La Comunitat de Regants dels Canals d'Urgell signa un conveni amb l'IRTA en el marc del seu projecte de modernització i de recuperació mediambiental

La Casa Canal de Mollerussa ha estat l'escenari aquest matí de la signatura d'un conveni marc entre la Comunitat de Regants dels Canals d'Urgell i l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

L'acord estableix un marc de col·laboració entre ambdues institucions per tal de potenciar les relacions científiques, tècniques i econòmiques. D'aquesta manera l'IRTA esdevé l'entitat de referència de la Comunitat de Regants del Canal d'Urgell en l'àmbit de la recerca agroalimentària a la vegada que aquesta esdevé per l'IRTA entitat referent i estratègica per impulsar projectes de recerca i innovació en els seus àmbits d'activitat. Ambdós organismes ja han col·laborat en el passat organitzant projectes i jornades relacionats amb el reg, entre d'altres àmbits. Ara, estan interessades a continuar i expandir aquesta col·laboració i es comprometen a unir esforços per establir vies d'actuació conjunta, augmentar la seva visibilitat i generar sinergies i futures col·laboracions.

Atès que l'activitat dels Canals i de l'IRTA està estretament vinculada a dotar de valor la cadena agroalimentària, l'acord contempla que la col·laboració s'estengui a cinc àmbits: Producció Animal, Producció Vegetal, Indústries Alimentàries, Agrosistemes i Medi Ambient i Economia Agroalimentària.
 
En paraules del president de la Comunitat de Regants del Canal d'Urgell, Amadeu Ros: "avui hem signat un acord històric perquè l'IRTA és tot un referent a nivell internacional". Per la seva banda, Josep Usall, Director General de l'IRTA, ha ressaltat "la visió transversal de l'IRTA en la gestió de l'aigua a través del coneixement perquè, a banda de crear productivitat, tingui el valor afegit de generar riquesa, per transformar el territori de manera sostenible".
 
El conveni es contextualitza en el marc de dos projectes estratègics. D'una banda, la modernització de tota la zona regable dels Canals d'Urgell i el seu finançament amb el mínim cost de reg per al pagès, ja que la infraestructura garanteix l'obtenció d'aliments. Cal tenir en compte que aquesta acció ha d'afavorir l'aparició de nous cultius i la introducció de noves indústries, amb la disposició i el suport del sector agroalimentari, aconseguint una major rendibilitat de les finques.
De l'altra, el projecte mediambiental dels Canals d'Urgell que preveu la creació d'una via verda, la conservació de les banquetes, del seu arbrat, esporga i repoblament d'arbres en totes elles. A la vegada, preveu l'adequació de totes les caselles, ponts i altres obres, conservant tot aquest gran patrimoni arquitectònic dels Canals d'Urgell amb l'objectiu de potenciar la creació d'un turisme de qualitat per a la zona regable per tal que els seus veïns puguin gaudir d'aquestes vies verdes.
 

Els Canals d'Urgell, la superfície més gran de Catalunya regada artificialment
 
Els Canals d'Urgell són una infraestructura hidràulica que constitueix la superfície més gran de Catalunya regada artificialment. Es tracta d'una xarxa de 325 quilòmetres de Canals, de 75.000 hectàrees de regadiu i abastiment de municipis, granges i indústries d'un territori de 90.000 hectàrees. Abasteix una població de 120.000 habitants repartits entre 5 comarques: el Pla d'Urgell, l'Urgell, la Noguera, Les Garrigues i el Segrià. Aquesta infraestructura és al marge esquerre del riu Segre. El seu punt d'inici és al riu Segre aigües avall de la localitat de Ponts i després de recórrer uns 144 km finalitza el seu recorregut a la localitat de Montoliu de Lleida.
 
Es tracta per tant d'una gran infraestructura que ha estat vital per al desenvolupament socioeconòmic d'aquestes terres, abans conegudes com el Clot del Dimoni, per les difícils condicions de vida que no permetien el seu desenvolupament.
 
 
Una modernització imminent, cap a un model més sostenible de l'aigua
 
En breu, 160 anys després de l'inici de la construcció del Canal, els regants confien que ja puguin iniciar-se les obres de la seva modernització, un espectacular salt que significaria per al territori la segona revolució de l'aigua.
 
L'import total previst d'inversió en la modernització del Canal d'Urgell, incloent el reg en parcel·la, se situa al voltant de 1.420 milions d'euros, i tot que el calendari definitiu no està tancat, el Departament d'Agricultura ja té en marxa els primers 4 projectes, la redacció dels quals acabarà a finals de 2021 i permetran iniciar les obres en 10.900 hectàrees, amb una inversió de 110 M€, de cara al 2022.
 
Aquest projecte preveu modernitzar el sistema hidràulic amb la construcció d'una nova xarxa de reg a pressió més eficient, més sostenible. El regadiu es faria per aspersió i degoteig i això permetrà ampliar el ventall de cultius del territori.
 
El sistema tindrà un mínim cost energètic i per aconseguir la pressió de l'aigua s'usarà l'energia fotovoltaica. Això afavorirà la reducció de costos en energia elèctrica per hectàrea i any.
                                                                                                        
 
Una de les vies verdes més llargues d'Europa
 
El projecte de la modernització del regadiu està lligat però a un ambiciós projecte mediambiental que preveu enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen al voltant dels Canals d'Urgell per convertir-los en una de les vies verdes més llargues d'Europa.
 
Respectar l'arbrat i recuperar les antigues casetes dels canalers, les persones que vetllaven per l'aigua des de l'inici de la construcció de la infraestructura són alguns dels detalls del projecte. Es tracta d'un projecte transformador dels usos de l'aigua, del paisatge però també ho vol ser de l'economia de la zona, ja que permetrà fomentar el turisme sostenible així com models de negoci basats en l'economia verda.
 
 
Un projecte de país
 
El projecte de modernització, que promou la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell, s'inclou dins del pla de 3.000 milions d'euros per a impulsar la bioeconomia i transformar en els pròxims anys el sector agroalimentari, forestal i marítim del Govern de la Generalitat.
 
És un dels 10 projectes transformadors que donen resposta a les demandes de la societat i als reptes identificats en les agendes globals i europees per poder garantir la qualitat de vida de la ciutadania inclosos en el Pla de reactivació econòmica i protecció social del Govern.
 
Aquest projecte té el suport per escrit de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, els cinc consells comarcals de l'àrea regable, els seus ajuntaments, la Diputació de Lleida, l'Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA), així com de diferents empreses catalanes i de l'estat espanyol tant del sector agroalimentari, com d'altres àmbits.
 
La Comunitat de Regants ha tramès a la Comissió Europea el projecte amb l'objectiu que sigui considerat Projecte Estratègic (PERTE) per al creixement econòmic, l'ocupació i la competitivitat de l'economia i que per tant, compti amb un alt component de col·laboració públic privada i transversal a les diferents administracions.
 
 
El museu de l'aigua: la memòria de la infraestructura hidràulica més important del segle XIX

Als baixos de l'edifici de la Comunitat de Regants dels Canals d'Urgell hi trobem L'Espai Cultural dels Canals d'Urgell, un centre d'interpretació on s'explica d'una manera amena i didàctica com s'ha transformat el territori gràcies a la construcció dels Canals d'Urgell. Al museu, el visitant es trasllada 160 anys enrere i fa un viatge en el temps per anar des del Clot del Dimoni, com era coneguda aquesta terra fa gairebé 2 segles per la seva extrema aridesa, fins a l'actualitat.
També s'hi troba la memòria humana del territori, així com tots els detalls de la infraestructura hidràulica més important del segle XIX.