La Crida es funda com a 'moviment polític' i aposta per un referèndum acordat sense renunciar a 'cap via pacífica'
Per
Ràdio Balaguer
500 visites
La Crida Nacional per la República s'ha fundat aquest dissabte a la tarda al pavelló municipal Nou Congost de Manresa (Bages). El nou espai que impulsen el president del Govern, Quim Torra, l'expresident Carles Puigdemont i el president de JxCat, Jordi Sànchez, s'ha constituït com a "moviment polític", d'acord amb la ponència organitzativa que ha presentat la diputada de JxCat Gemma Geis. Així, de moment la Crida no especifica si acabarà sent un partit. Segons la ponència política, coordinada per Sànchez des de Lledoners, el moviment aposta per un referèndum amb l'Estat acordat, sense renunciar a "cap via pacífica" -tot i que no fa cap esment explícit a la unilateralitat. Finalment, la Crida s'estructurarà en tres òrgans: un Govern, una Assemblea Nacional i un Consell de Representants. Puigdemont consta com a president impulsor de l'organització.
La Crida s'autodefineix com a "moviment polític transversal", amb diferents corrents ideològics interns i amb el compromís de dissoldre's un cop s'implementi la República. L'organització aposta per garantir a les persones associades la compatibilitat de la Crida amb d'altres entitats, associacions o organitzacions polítiques. Aquest és un dels punts de més controvèrsia, ja que un sector de la direcció del PDeCAT -capitanejat pel seu president, David Bonvehí- s'oposa a dissoldre's dins la Crida, si aquesta acaba esdevenint un partit polític més. De fet, els estatuts del Partit Demòcrata no permeten una doble militància dels seus associats.
Diàleg amb l'Estat però sense renunciar a res
Segons la ponència política -que han esbossat dalt l'escenari la consellera de Presidència, Elsa Artadi, i el portaveu de la Crida Ferran Mascarell-, l'aposta pel diàleg i l'entesa per exercir de manera "efectiva" les aspiracions d'autodeterminació de la ciutadania de Catalunya és "ferma". Això sí, en cas que la via del diàleg amb l'Estat no es produeixi o, simplement, no avanci amb "acords significatius", la Crida no renunciarà "en cap cas" a l'exercici "efectiu" de la sobirania quan les condicions socials i polítiques del país ho permetin. "Qualsevol camí que respongui als principis de la no violència i a un mandat democràtic expressat majoritàriament a les urnes és legítim per exercir el dret a la llibertat que tots els pobles tenen", subratlla el text, coordinat per Sànchez. A més, la Crida es conjura per promoure la unitat d'acció estratègica de l'independentisme.
Els tres òrgans
L'Assemblea Nacional de la Crida pretén esdevenir el paral•lelisme amb la ciutadania del poble de Catalunya i decidirà amb "radicalitat democràtica" el Govern i el Consell de Representants de la formació. Així, l'Assemblea Nacional serà qui definirà l'acció política del Govern de la Crida. D'altra banda, el Consell de Representants esdevindrà un òrgan assimilable amb les seves funcions a un parlament. El composen els membres del Govern de la Crida, els seus tres impulsors -Puigdemont, Torra i Sànchez-, més els representants territorials, sectorials i de naturalesa ideològica.
Finalment, el Govern de la Crida serà qui executarà l'estratègia política definida per l'Assemblea i amb el control del Consell de Representants. Aquest tercer òrgan tindrà una presidència i una secretaria general, les quals tenen la condició de membres nats i no són revocables, només podran dimitir. Aquest Govern estarà compost per la presidència, la secretaria general i 19 membres més.
La ponència organitzativa coordinada per Geis també estableix que són persones fundadores de la Crida totes aquelles qui han fet un donatiu de 10€ per a la seva fundació. El donatiu els dona dret a la participació amb dret a vot en el congrés constituent del gener. D'altra banda, consten com a persones associades totes aquelles que satisfacin les quotes establertes aprovades pel Govern de la Crida i ratificades pel Consell de Representants. Finalment, seran persones adherides les qui hagin manifestat la seva simpatia amb el moviment mitjançant la seva inscripció a la base de dades propietat de la Crida.
A partir d'ara, els fundadors de la Crida -uns 10.000- podran presentar esmenes a les ponències durant un debat telemàtic que culminarà la segona quinzena de gener, amb el congrés constituent de la formació.
El president de la Generalitat, Quim Torra, l'excap del Govern Carles Puigdemont i el president del grup de JxCat, Jordi Sànchez, han demanat "unitat" a l'independentisme en la convenció fundacional de la Crida.
El membre del Secretariat Nacional de l'ANC Jordi Pairó ha llegit una carta de Sànchez des de la presó de Lledoners on encoratja els partits ha citat ERC, PDeCAT, CUP, i també PSC i comuns- a superar les seves "diferències i rivalitats" per fer efectiva la República. "No demanem renúncies a ningú, no venim da substituir partits sinó a unir persones", ha afegit Sànchez. D'altra banda, Torra ha convocat la ciutadania a omplir la plaça Sant Jaume dimarts que ve a les 19:00 per la presentació del Consell de la República i per donar suport a Puigdemont.
Sànchez constata a la carta que l'objectiu de la Crida és dissoldre's un cop es proclami la República: "Com més aviat acabem feina més aviat recuperarem la normalitat".
L'expresident de l'ANC, un dels impulsors de la Crida i coordinador de la seva ponència política, afegeix al text que el nou moviment no pretén fer cap retret "a ningú" ni tampoc neix contra cap partit, sinó "a favor de tothom". De fet, Sànchez subratlla que l'aposta de la Crida és aprendre dels "errors i debilitats del passat" per poder caminar "amb força" de cara al futur: "La Crida neix per sumar, i és sumant com guanyem", ha afegit.
A la carta Sànchez subratlla que "l'excepcionalitat del moment" exigeix transcendir els partits i deixar de mirar els interessos de cada formació: "Plegats amb generositat farem molta més via i posarem l'Estat contra el mirall de les seves contradiccions". Finalment, el president del grup de JxCat -empresonat des de fa més d'un any- confia en fer de la Crida el "gran moviment ciutadà" per fer efectiva la República.
Així mateix, Sànchez també dona per fet que la petició de la Fiscalia de cara al judici serà "dura i impactant". Però reclama a la gent que no perdi la "serenitat ni el somriure" i que mantingui la "dignitat".
Mobilització permanent
Des de l'escenari, Torra ha instat la ciutadania a mantenir una "mobilització permanent" al carrer, "pacífica i organitzada". En aquest sentit, ha marcat com a propera data dimarts que ve a la tarda, per omplir la plaça Sant Jaume coincidint amb la presentació del Consell per la República al Palau de la Generalitat.
D'altra banda, Torra ha reiterat que el "crèdit polític" del president espanyol, Pedro Sánchez, "s'ha acabat". Finalment, el president ha demanat al públic que ha omplert el pavelló que "no deixi d'apretar" el Govern.
La "cadena" de Puigdemont
En tercer lloc, Puigdemont ha connectat des de Waterloo i ha afirmat que la Crida apel•la els ciutadans implicats en la política però també als qui no han format mai de cap formació i ara senten la necessitat d'expressar i compartir el seu "compromís". Així, l'expresident ha subratllat que la Crida no demana a ningú que "renunciï a res, ni a carnets ni ideologies", sinó que vol reunir gent que aporti el seu granet de sorra per a l'efectivitat de la República.
En referència al primer aniversari de la Declaració d'Independència, Puigdemont ha asseverat que fa un any es va decidir "continuar lluitant, fossin quines fossin les condicions i circumstàncies en com s'havia de fer".
La Crida neix, segons el líder de JxCat, per fer un "país millor". En aquest sentit, Puigdemont ha apuntat que l'1-O i el 3-O hi va haver una "reacció en cadena" amb uns efectes que van arribar "arreu del món". L'expresident ha dit que ara cal una nova "cadena" d'esdeveniments, a partir de la fundació de la Crida avui a Manresa, per tornar a crear una massa social prou forta per afrontar els nous reptes.
De Sala-i-Martín a Cotarelo
L'acte ha aplegat més de 6.000 persones dins el pavelló municipal del Nou Congost de Manresa (Bages), a banda de més d'un miler que s'hi ha quedat fora, segons fonts de l'organització. A banda dels dirigents polítics esmentats, a l'escenari també hi han pujat l'economista Xavier Sala-i-Martín i l'escriptor Ramón Cotarelo. En un ambient molt reivindicatiu, els simpatitzants de la Crida han reclamat diverses vegades "llibertat", "unitat" i "independència", a més de reclamar l'alliberament dels "presos polítics" i el retorn dels polítics "exiliats".
Suport de dirigents d'ERC
A la convenció fundacional de la Crida també hi han assistit diversos consellers del Govern com Elsa Artadi, Miquel Buch, Jordi Puigneró, Maria Àngels Chacón; el vicepresident primer de la Mesa del Parlament, Josep Costa; el portaveu de JxCat, Albert Batet, i el portaveu adjunt, Eduard Pujol; a més de diversos parlamentaris del grup, així com el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri. Així mateix, hi han assistit el líder del PDeCAT a Barcelona, Xavier Trias, i la candidata del partit a les eleccions municipals a la capital, l'exconsellera Neus Munté. Per part de la direcció del PDeCAT hi ha anat la vicepresidenta, Míriam Nogueras; el portaveu al Senat, Josep Lluís Cleries; i l'eurodiputat Ramon Tremosa.
També hi ha anat l'alcalde de Montblanc, Pep Andreu (ERC), l'exdiputada d'Esquerra al Parlament Maria Àngels Cabasés, l'exconsellera i exdiputada de JxSí -i candidata de JxCat- Marina Geli, a banda d'altres batlles vinculats al PDeCAT. També hi ha assistit l'exsecretari nacional de l'ANC Marcel Padrós, i l'exportaveu de CDC David Madí, assessor de l'expresident del Govern Artur Mas. El fill de Jordi Sànchez, Oriol Sànchez; Laura Turull, filla de Jordi Turull; i Beta Forn, filla de Quim Forn, també han donat suport a la Crida.
