La indústria agroalimentària reclama la modernització dels Canals d'Urgell per poder competir

La indústria agroalimentària ha manifestat avui la necessitat inajornable d'un regadiu modernitzat per poder diversificar cultius, generar noves indústries i per tant, llocs de treball i en definitiva, poder competir amb el món amb nous productes. Diferents empresaris agroalimentaris s'han pronunciat en aquest sentit en el marc de la 20a jornada Reg i Futur organitzada per la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell que s'ha dut a terme al teatre L'Amistat amb el títol "La modernització dels Canals d'Urgell, un projecte de país" i que ha reunit unes 350 persones.
 
En aquesta ocasió han estat diferents empresaris de l'agroindústria els que han demanat la urgència de l'acceleració de la modernització. Una de les veus ha estat Ignasi Argilés, director de producció de l'empresa Nufri: "No veig el futur sense la modernització dels Canals d'Urgell, és una oportunitat però també una obligació que ha d'emprendre amb il·lusió el sector agrari" -segons Ignasi Argilés, director de producció de l'empresa Nufri- "però sol difícilment ho podrà fer, per una qüestió de costos i de mala rendibilitat, per això cal que la societat ens ajudi perquè després ho poguem revertir cap a la societat i si d'alguna cosa ens lamentem és que ja fa vint anys que s'hauria d'haver produït".
 
"No podem continuar fent les coses com fa 160 anys. Amb la modernització tindrem més oportunitats per poder crear noves indústries agroalimentàries, noves oportunitats i ser competitius amb productes de més valor afegit en un món global" així es manifestava Josep Pont, del grup Borges.
 
També hi ha coincidit el Director General de la Cooperativa d'Ivars, Antoni Pané, que ha assegurat que "el fet que no estigui modernitzat el regadiu és un fre al desenvolupament del territori" Pané ha afegit que "un regadiu modernitzat millorarà la productivitat i la rendibilitat".
 
La veu ambientalista de la plataforma Canal Viu, de la boca del seu president, Josep Maria Falip, també hi ha apostat tant des del punt de vista de la garantia d'aigua com des del punt de vista econòmic "la creació de 325 Km de camins al voltant dels Canals d'Urgell que preveu el projecte ens convertirà en una de les vies verdes més llargues d'Europa i això significa un benefici per la gent del territori i la possibilitat d'atreure un turisme familiar i de qualitat". Falip afegia que "si les sequeres com la que vivim actualment s'allarguen pot ser que un dia ens quedem sense aigua, per tant, no és una opció modernitzar o no".
 
Cal recordar que el projecte ha obtingut el suport de de més d'un centenar d'empreses agroalimentàries que representen el 20% del PIB de Catalunya, avui presents a la jornada.
 
La consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, que ha clos la jornada, ha subratllat l'oportunitat de futur que representa la modernització del regadiu. Jordà ha fet referència al conflicte bèl·lic Rússia-Ucraïna que posa en "una situació delicada l'economia catalana i el sector agroalimentari però també pot generar una font d'oportunitats per visualitzar la necessitat de l'autosuficiència alimentària de Catalunya". Jordà ha afirmat que el Govern de la Generalitat "té un compromís a llarg termini amb el sector i que cal vertebrar una acció de país conjunta que permeti afrontar aquest repte". Jordà ha volgut deixar clar que la modernització dels Canals d'Urgell és un dels projectes prioritzats en els fons europeus per la Generalitat i que el proper pas serà agendar un calendari de reunions per avançar amb el desplegament dels projectes ja redactats.
 
 
D'esquerra a dreta: Juan Valero de Palma Manglano, secretari general de la Federación Nacional de Comunidades de Regantes de España (FENACORE), Jaume Alsina Calvet, president de BonÀrea, Jaume Saltó Albareda, president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Serveis de Lleida, Maribel Pedrol Esteve, directora de la Fundació Canals d'Urgell i moderadora de la jornada, Joan Girona Gomis, investigador de l'IRTA i Antoni Díaz Vendrell, director general d'AGBAR Agriculture, avui a la taula rodona de la jornada. FOTO: Marc Carnicé (Defoto).  


La ciutat no pot sobreviure sense pagesos
 
Per la seva banda, el consultor de la UNESCO i professor i investigador de la UAB, Martí Boada ha posant l'accent en la seva ponència en la importància de la pagesia com un sector clau i indispensable. "El sistema urbà no podria sobreviure sense pagesos ni 24 hores" ha afirmat, ja que "tots ens trobem amb el sector primari tres cops al dia, cada cop que mengem".
 
"La societat catalana no té consciència de la importància de tenir els aliments aquí i aquest autisme es manifesta en els mitjans de comunicació i també en l'administració pública" ha alertat Francesc Reguant, president de la Comissió d'Economia Agroalimentària del Col·legi d'Economistes de Catalunya i membre del Consell Assessor Catalunya Next Generation EU.
 
"La guerra a Ucraïna ens porta a la consciència que els aliments potser no els tindrem i hem de reaccionar, això ja va succeir amb el Covid-19 però ens n'hem oblidat". En aquesta guerra alimentària, la trinxera és el regadiu. El president d'Ucraïna ha demanat als pagesos que treballin, perquè són igual d'imprescindibles que els soldats" ha reblat.
 
Jaume Alsina, president de BonÀrea ha agraït l'aportació d'aigua del Canal d'Urgell per poder tirar endavant la seva indústria, que "no seria possible en una zona de secà com és Guissona i la Segarra", ha afirmat.
 
Jaume Saltó, president de la Cambra de Comerç de Lleida és una gran oportunitat perquè "és un projecte tractor que ha de transformar les nostres terres en el que hi han de participar moltes empreses: constructores, tecnològiques, de regadiu i que també ha de servir per digitalitzar el sector" i ha afegit que "aquest ecosistema permetrà que s'hi implantin noves empreses, freni el despoblament i garanteixi el relleu generacional a la pagesia perquè Lleida s'ha de convertir en el hub agrobiotech del sud d'Europa perquè la competència està a una distància d'un clic".
 
En la seva intervenció a la taula rodona, Juan Valero de Palma Manglano, secretari general de la Federación Nacional de Comunidades de Regantes de España (FENACORE) ha explicat que a l'Estat Espanyol hi ha un 80% del regadiu és per goteig i per aspersió i Catalunya està molt per darrere. "Està clar que la modernització dels Canals d'Urgell és la que ha de ser prioritària perquè és la comunitat més gran de regadiu de Catalunya".
 
El president de la Comunitat General de Regants dels Canals d'Urgell, Amadeu Ros, ha recordat que la modernització dels Canals d'Urgell assegurarà l'autosuficiència alimentària de Catalunya -el nostre país importa el 60% dels aliments que consumeix- i garantirà la reserva hídrica del país i evitar episodis de manca d'aigua. "És per aquest motiu que aquest és un projecte estratègic de país que no podem finançar només els regants perquè reportarà un benefici que va més enllà del propi. Implicarà poder introduir nous cultius, crear noves indústries agroalimentàries, fet que, d'altra banda, permetrà fixar la gent al territori i fomentar-ne el repoblament però també convertir-nos en el rebost de Catalunya i en la garantia d'aigua contra les sequeres. "Quan tinguem Oliana i Rialb ple, més aigua anirà al Delta de l'Ebre i a altres zones".
 
Ros ha alertat que si no s'executa el projecte de forma imminent "hi ha el perill que grans grups inversors ens prenguin el territori, que ja ha perdut un 40% dels pagesos en pocs anys" i ha afirmat: "l'aigua cotitza a la Borsa de Nova York".
 
Actualment hi ha 9.000 pagesos al Règim Agrari, dels 15.000 que hi havia no fa gaires anys". Ros ha lamentat que la demarcació sigui la gran abandonada de Catalunya "la capital ho absorbeix tot, el cost de tota la modernització no arriba al 7,5% del que va costar la línia 9 del metro".
 
 
 
El projecte de modernització dels Canals d'Urgell
 
L'import total previst d'inversió en la modernització dels Canals d'Urgell, incloent el reg en parcel·la, se situa al voltant dels 1.420 milions d'euros, i tot que el calendari definitiu no està tancat, la previsió és que es porti a terme en set anys (2021-27). El Departament d'Agricultura té previst per enguany l'inici de les  obres en 10.000 hectàrees, amb una inversió de 110 milions euros . El projecte s'ha presentat al Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico (Miteco) i està pendent dels ajuts europeus Fons Next Generation.
 
Els Canals d'Urgell, la infraestructura hidràulica més important de Catalunya, fou construïda ara fa  160 anys, rega 75.000 hectàrees, subministra a més de 300 indústries agroalimentàries, a més de 1.860 granges, més de 120 poblacions i 500 masies aïllades. També ha volgut posar èmfasi en el fet que la seva concepció va ser promoguda per la burgesia catalana a través de la família Girona per garantir aliments a la capital catalana i "ara, 160 anys després, necessitem millorar-ne la seva eficiència".
 
 
Una de les vies verdes més llargues d'Europa 
 
El projecte de la modernització del regadiu està lligat, però, a un ambiciós projecte mediambiental que preveu enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen al voltant dels Canals d'Urgell per convertir-los en una de les vies verdes més llargues d'Europa.
 
Respectar l'arbrat i recuperar les antigues casetes dels canalers, les persones que vetllaven per l'aigua des de l'inici de la construcció de la infraestructura són alguns dels detalls del projecte. Es tracta d'un projecte transformador dels usos de l'aigua, del paisatge, però també ho vol ser de l'economia de la zona, ja que permetrà fomentar el turisme sostenible, així com models de negoci basats en l'economia verda.