La Paeria de Balaguer porta a aprovació inicial en el ple d'aquest dijous el projecte tècnic d'execució 'Recuperació i museïtzació de la sèquia del Cup de Balaguer'
El ple ordinari d'aquest mes de gener també porta a aprovació inicial el Pla Estratègic de Cultura de la Paeria de Balaguer 2021-2028
La Paeria de Balaguer porta a debat en el ple d'aquest dijous l'aprovació inicial del projecte tècnic d'execució "Recuperació i museïtzació de la sèquia del Cup de Balaguer".
El projecte té per objectiu fer visitable un tram de la sèquia del Cup al carrer del Miracle i forma part del projecte "Camí de Sant Jaume: xarxa pel patrimoni" que impulsa la Diputació de Lleida amb el suport del programa FEDER. Així ho ha recordat a Ràdio Balaguer el paer en cap, Jordi Ignasi Vidal, que també diu que el projecte inicial s'ha modificat una mica per un tema de costos. "La sortida pel pati del Museu ens sortia a un preu esgarrifós i per això es va decidir fer un accés pel Miracle", ha dit.
El fet que la sèquia del Cup acabi sent visitable complementarà el relat que s'està fent a la ciutat del món andalusí i del Comtat d'Urgell. Segons el paer en cap, Jordi Ignasi Vidal, amb aquest projecte es guanyarà sens dubte un actiu turístic més, "que servirà per explicar la història d'aquesta sèquia però també per donar a conèixer des l'època àrab, l'època medieval, la moderna i els sistemes de reg".
El projecte compta amb un pressupost d'uns 300.000 euros la meitat dels quals (150.000) arribaran a través del fons europeu FEDER. La Diputació n'aportarà 75.000, els mateixos que la Paeria.
El projecte 'Camí de Sant Jaume: xarxa pel patrimoni', consisteix en posar en valor tota la riquesa patrimonial que ofereix el camí de Sant Jaume al seu pas per Catalunya i, concretament, en el tram comprès entre Tàrrega i Alfarràs. Es preveuen 20 intervencions en el patrimoni de 17 municipis i accions de promoció i gestió del trajecte.
Segons el paer en cap, el fet que hi hagi aquestes intervencions ha de servir perquè el conjunt de la ruta tingui "més encant". En el cas de Balaguer, diu, s'ha optat per aquesta part de la sèquia del Cup "perquè era la part més fàcilment arranjable per poder ser visitable".
El projecte 'Camí de Sant Jaume: xarxa pel patrimoni' és un dels tres projectes que va aprovar la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat de Catalunya. Es traca de tres projectes de conservació, protecció i foment del patrimoni natural i cultural que impulsa la Diputació, a través el Patronat de Promoció Econòmica. Els altres dos són el projecte 'Camins tradicionals dels Pirineus' i 'Paisatges de Ponent', que representen una inversió a realitzar de 7.751.190,83 € i una captació de 3.875.595,43 € provinents del FEDER.
El pressupost de l'operació "Camí de Sant Jaume: Xarxa pel patrimoni" és de 2.950.632,31 €, cofinançat també en un 50% pels Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea. L'aportació de la Diputació de Lleida és de 980.231,27 € i els 737.658,08 € restants, per part dels municipis implicats.
D'altra banda, el ple ordinari d'aquest mes de gener també porta a aprovació inicial aquest dijous el Pla Estratègic de Cultura de la Paeria de Balaguer 2021-2028.
El paer en cap, Jordi Ignasi Vidal, confia que el Pla pugui ser aprovat per unanimitat, "ja que és un Pla Estratègic de la ciutat no d'un equip de govern". A més, assenyala que s'ha fet amb la participació de tots els grups polítics i també de la ciutadania per tal que governi qui governi en un futur la ciutat aquest es pugui implementar sense problema.
Segons el mateix Jordi Ignasi Vidal, "el Pla no concreta les coses sinó que diu les que s'han de fer". Al respecte, el paer en cap destaca, per exemple, que s'ha de canviar l'organització de l'Impic perquè la representació de la societat civil sigui més oberta. Vidal també apunta que el PEC no és un pla tancat sinó que hi pot haver modificacions en el moment que es cregui convenient.
El PEC estableix quatre línies estratègiques a seguir per al desenvolupament de l'acció cultural local: una d'elles és la de construir i desenvolupar un model de governança participativa. Una altra és potenciar i incloure els creadors locals en el dia a dia cultural de la ciutat i una altra fer un pas endavant amb propostes de caire contemporani. La quarta línia estratègica és la de reduir les desigualtats i barreres d'accés i contribució a la cultura per tal d'augmentar, d'una banda, el reconeixement i la legitimitat social de l'acció cultural i, de l'altra, la cohesió de la comunitat territorial.
