La temporada de bolets arriba a l'equador amb produccions de fins a 90 quilos per hectàrea, per sobre la mitjana. La manca de pluges a l'octubre i les ventades han rebaixat les previsions, que es preveien 'de rècord'
La tardor és sinònim de boscos plens de bolets i així s'ha constatat aquesta temporada. A l'equador de la campanya, les produccions estan als 90 quilos per hectàrea, molt per sobre de la mitjana de les últimes tres dècades, que se situa als 60 quilos. El micòleg i investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Juan Martínez de Aragón, ha explicat a l'ACN que inicialment es preveia que la d'enguany seria una campanya "de rècord", però la manca de precipitacions del mes d'octubre i les ventades han fet rebaixar les expectatives. "Tot i això, podem dir que serà un any bo perquè encara ens queda el novembre i desembre", ha afegit. Fins ara, les espècies que més s'han trobat són ceps, rossinyols i camagrocs.
La temporada de bolets d'aquest 2025 va arrencar "amb molta força" el mes de setembre i tot feia preveure que seria una "campanya de rècord". Així ho ha explicat l'investigador expert en micologia del CTFC, Juan Martínez de Aragón, en una entrevista amb l'ACN. "El mes de setembre va ser bestial amb produccions molt importants", ha exposat. Amb tot, el micòleg ha dit que "després van venir les rebaixes en el tema de l'aigua i a finals de setembre i octubre hem tingut absència de pluges, un augment de temperatures i vent, i això ha fet que l'octubre hagi sigut un mes no gaire bo per a la producció de bolets".
Tot i aquesta rebaixa de les expectatives inicials, Martínez de Aragón diu que igualment serà un any "bo" i per sobre de la mitjana de producció dels darrers 30 anys, que se situa als 60 quilos per hectàrea. L'investigador diu que en aquests moments la producció de bolets se situa als 90 quilos per hectàrea, de manera que "potser es podria arribar a les dades de l'any passat, que va ser molt bo, amb produccions que van arribar als 130 o 140 quilos".
De fet, les pluges d'aquesta setmana podrien incentivar la producció de bolets en zones on fins ara ha estat "pràcticament nul·la" com ara el Camp de Tarragona o el Bages. "Són zones que acumulen una sequera important i, per tant, hem de veure com respon la producció sempre i quan no pugin molt les temperatures", ha avisat l'expert. On és probable que les produccions vagin a la baixa és a la zona del Pirineu per l'arribada del fred i les glaçades.
Quant a les espècies que més han proliferat aquest any, Martínez de Aragón ha dit que ha estat una temporada "de rècord" per als ceps, els rossinyols i els camagrocs. L'expert del CTFC ha detallat que els rovellons i els pinetells també han presentat produccions "molt importants", però ha lamentat que molts dels bolets que es troben estan corcats. Això es deu, assegura, a "l'excés d'humitat, temperatures més elevades i a una activitat d'insectes molt important".
La regulació de l'activitat, l'etern debat
Catalunya és pràcticament l'única comunitat de l'Estat que no té regulada l'activitat de collir bolets, tot i ser la zona on la tradició està més arrelada. Quan hi ha una bona temporada de bolets, el debat sobre la seva regulació es torna a posar sobre la taula. Algunes de les opcions que s'han estudiat els darrers anys són l'obtenció d'una llicència o carnet boletaire per un preu simbòlic o treure un tiquet per entrar un dia al bosc. Precisament, aquesta darrera opció és la que va impulsar un propietari forestal del Solsonès fa més de deu anys. Feia pagar 10 euros per passar tot el dia a la finca de més de 200 hectàrees i es podien collir fins a tres quilos de bolets.
L'expert del CTFC, Juan Martínez de Aragón, admet que és un tema "conflictiu" però assegura que "és necessària una regulació" per "posar ordre al sector". Martínez de Aragón creu que és important "donar veu als propietaris dels boscos perquè, al final, són els propietaris dels bolets". Creu que haurien d'unir-se i "fer pressió" a l'administració perquè, d'una vegada per totes, es reguli aquesta activitat. "Totes les enquestes que s'han fet tenen resultats positius. La gent no està en contra de regular l'activitat ni de pagar", ha assegurat l'expert, que considera que una regulació "beneficiaria tant als propietaris forestals com al mateix ecosistema".
