Meritxell Serret: ‘Som conscients que no hem comès cap delicte i per aquest motiu continuarem defensant l'amnistia com a millor sol·lució per a la resolució del conflicte'

La sala d'actes de la Paeria de Balaguer ha acollit aquest vespre l'acte PROU REPRESSIÓ organitzat per Esquerra Republicana de Catalunya i que ha comptat amb les intervencions del paer en cap de la capital de la Noguera, Jordi Ignasi Vidal, l'exdelegat del Govern de la Generalitat de Catalunya, Bernat Solé i la consellera d'Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret. Inicialment, també hi havia de participar l'exalcalde d'Alcarràs i secretari general de la Federació de Lleida dels republicans, Miquel Serra, que finalment ha hagut de cancel·lar  la seva intervenció per motius familiars. L'acte ha estat conduït per la regidora balaguerina Laura Corsà.

En la seva intervenció, Vidal ha volgut destacar com des del primer d'octubre la repressió de l'estat espanyol s'ha desfermat contra l'independentisme; alhora que ha afirmat que 'tots els aparells de l'estat es van bolcar en una causa general contra tots aquells que defensem que el millor projecte per al país és la construcció d'una República catalana'. El paer en cap que ha enumerat diverses formes de repressió ha volgut incidir en gairebé el centenar de persones 'espiades en el major cas de ciberespionatge massiu mai conegut amb Pegasus, el CatalanGate' i ha volgut deixar clar que 'la repressió impacta, no només en aquelles persones que són directament objecte de la persecució, sinó també en la seva família i entorn'. 

Seguidament, Corsà ha entaulat un diàleg amb els dos convidats sobre diversos aspectes relacionats amb la repressió de l'estat espanyol sobre el nostre país. 'La intenció de la repressió ha estat molt clara, escapçar el nostre moviment, i això passa entre altres coses per inhabilitar-nos i fer-nos entrar a la por per a seguir exercint', ha expressat Bernat Solé. 

El republicà ha defensat l'aposta de la seva formació per la via política i menys judicialització, 'nosaltres seguim fent política des dels espais que la podem fer dins de les limitacions i les traves que ens van posant, però és important superar i posar fi als efectes de la judicialització, no només per les persones que avui estem patint les conseqüències, sinó perquè no es perpetuïn les deficiències democràtiques de l'Estat espanyol'. 'Per la via de la repressió no se sotmetrà la voluntat d'un poble que vol decidir el seu futur', ha afirmat amb contundència.

Per la seva banda, i igual de contundent, Serret ha assegurat que des d'Esquerra Republicana 'tenim una proposta molt clara, l'amnistia, perquè som conscients que no hem comès cap delicte i per això la continuarem defensant com a millor sol·lució per la resolució del conflicte'. Mentrestant, ha afirmat que cal anar fent passos per la desjudicialització, 'passos significatius, com la derogació del delicte de sedició que ajuda a frenar la capacitat repressiva de l'estat. No se substitueix cap delicte, es suprimeix'.

'I tot això perquè ho fem? Perquè com més aconseguim aturar el poder repressiu més passes endavant podrem fer cap a la República catalana i per defensar el dret a l'autodeterminació, com menys capacitat repressiva de l'estat hi hagi a la balança més capacitat d'actuació tindrem nosaltres per defensar la República catalana', ha refermat la consellera republicana.

'La repressio no ens atura', ha assenyalat Serret abans de continuar afirmant que 'quan ens vol anul·lar individualment i col·lectiva ment, reaccionem refermant pes nostres conviccions republicanes i democràtiques'. 'Seguim i seguirem fent política i defensant el projecte republicà i independentista: perquè és legítim, tenim dret a defensar-lo políticament i a guanyar-lo democràticament', ha reblat la noguerina.

Cal recordar que Meritxell Serret va ser consellera d'Agricultura del Govern de l'1 d'Octubre i degut a la repressió va haver d'exiliar-se a Brussel·les on va exercir com a Delegada de la Generalitat davant la Unió Europea. Al 2021, després de les eleccions al Parlament va tornar per exercir els seus drets com a diputada per acabar sent restituïda com a consellera a finals de 2022. La setmana que ve afrontarà el judici davant del TSJC. 

Per la seva banda, Bernat Solé va ser alcalde d'Agramunt i posteriorment conseller d'Exteriors del 2020 al 2021, diputat al Parlament des del 2015 al 2021 i delegat del Govern de la delegació de Lleida fins fa uns mesos i està condemnat a un any d'inhabilitació per desobediència greu segons el TSJC i el Tribunal Suprem. Finalment, Miquel Serra va ser alcalde d'Alcarras del 2011 a 2019 i ha estat condemnat dos cops per desobediència (amb condemnes de 3 mesos i 1 any) pel referèndum del 1er d'octubre i per no haver despenjat l'estelada i retirar una placa conmemorativa del 1er d'octubre durant les eleccions del 2019.