Rialb reivindica el seu potencial per convertir-se en el referent de les aigües tranquilles a les comarques de Lleida. El consorci Segre-Rialb esta redactant un projecte perquè tingui distinció d'estació nàutica d'interior.
Per
Ràdio Balaguer
702 visites
Ajuntaments i empreses turístiques del voltant de l'embassament de Rialb constaten l'augment de visitants a la zona en els darrers anys però asseguren que encara es pot fer molt més per aprofitar el potencial d'aquest territori situat entre la Noguera i l'Alt Urgell.
Per això el consorci Segre-Rialb impulsa un projecte perquè Rialb sigui el primer pantà de Catalunya amb la distinció d'estació nàutica d'interior i es converteixi en el referent de les aigües tranquil•les a les comarques de Lleida. Per aconseguir-ho s'està redactant un Pla d'Usos ambiciós i s'acaba d'adjudicar la redacció d'un Pla Especial d'Urbanisme que pretén eliminar traves per poder oferir més serveis al votant de l'embassament.
El Consorci Segre-Rialb es va crear el 2008 per promoure de forma unitària l'activitat turística d'una zona que té com a eix vertebrador el pantà de Rialb. El conformen els ajuntaments de la Baronia de Rialb, Ponts i Tiurana, a la Noguera, així com Bassella, Oliana i Peramola, a l'Alt Urgell. També els consells comarcals de la Noguera i l'Alt Urgell i la Diputació de Lleida.
L'objectiu d'institucions i empreses de la zona és arribar a ser estació nàutica d'interior, una marca turística que concedeix l'Associació Espanyola d'Estacions Nàutiques. Segons Núria Solé, tècnica de desenvolupament local del Consorci, el projecte es basa en la transformació d'un territori apostant de manera prioritària per un producte turístic com són les activitats relacionades amb les aigües tranquil•les i les aigües vives però també acompanyat d'una oferta d'allotjament i gastronomia de qualitat, d'atractius culturals i de natura.
La CHE, organisme que depèn del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, ha de donar el vist-i-plau definitiu al Pla d'Usos de la làmina d'aigua que actualment s'està redactant, i que requereix també un informe previ de l'Agència Catalana de l'Aigua. És un pas més per aconseguir la marca turística perquè aquest pla està plantejat no només per ordenar sinó també per augmentar l'activitat nàutica a l'embassament de Rialb, autoritzada des del 2012.
Hi ha dos canvis fonamentals encarats a pujar els estàndards de navegació. Per una banda, el consorci demana que es permeti navegar per Rialb embarcacions amb motor de fins a 150 cavalls, quan ara mateix està limitat a 50. Això, per exemple, restringeix actualment l'ús de motos aquàtiques. D'altra banda, també reclamen que l'altura autoritzada dels pals de les embarcacions de vela passi de 5 a 9 metres.
El Pla d'Usos també establirà on i de quina manera es poden portar a terme les diferents activitat nàutiques -caiac, paddle surf, windsurf, vela, motos aquàtiques, barques motores- i assenyala els llocs on es projecten nous embarcadors. De moment ja s'ha entregat una primera versió del pla que s'està revisant per part de les administracions competents.
L'altra gran eina que es vol aconseguir per desenvolupar la zona és un Pla Especial d'Urbanisme la redacció del qual s'ha adjudicat aquest mateix mes . En aquest cas es tracta d'ordenar i planificar els usos i els serveis turístics, culturals, esportius, etc., al voltant de l'embassament per afavorir l'activitat econòmica. De fet, es tracta de canviar la qualificació d'alguns terrenys que ara són rústics per urbanitzables, ja que el sector empresarial i els alcaldes constaten que les restriccions de l'actual llei d'Urbanisme suposen traves importants a l'hora d'engegar nous projectes.
El Consorci Segre-Rialb també reivindica a la CHE actuacions pendents de seguretat i protecció a l'embassament com ara la supressió de les restes de les línies elèctriques de Castellnou de Bassella; la desforestació del vas de l'embassament de manera general, i en especial a les zones de la Ribera Salada, la Clua, Oliana i Peramola, i la demolició del pont penjant de Bassella. A més, també demana la redacció del projecte i l'execució de les obres per fer quatre nous embarcadors a Basella, la Clua, Tiurana i la Cluella, a més de senyalització vertical informativa.
