Salut reorganitza el sistema sanitari català i substitueix les 43 àrees de gestió actuals per 30 àrees integrades. La mesura respon a l'envelliment de la població i a la manca de metges, i inclou proves pilot d'un any
Salut reorganitzarà el sistema sanitari català creant 30 Àrees Integrades de Salut (AIS), que substituiran les 43 àrees de gestió actuals i situaran l'atenció primària al centre. El departament ha alertat que l'envelliment de la població, l'augment de malalties cròniques i la manca de professionals fan necessari un canvi estructural per "garantir la continuïtat del model sanitari català". La mesura s'emmarca en el nou mapa del sistema de salut de Catalunya i s'ha basat en criteris demogràfics, socials i de mobilitat. Les noves AIS reforçaran la col·laboració entre hospitals, l'atenció domiciliària i la salut mental comunitària. Al març es posaran en marxa proves pilot que duraran un any i serviran per testar fórmules d'atenció integrada.
La directora general de Planificació en Salut, Aina Plaza, ha explicat que el mapa vigent fa 18 anys que es va elaborar, el que des dels eu punt de vista representa “una eternitat”. Ha indicat que en aquests anys, s’han acumulat canvis profunds que fan necessari un replantejament del model, començant per l’envelliment progressiu de la població, associat a un augment de la cronicitat, la dependència i la fragilitat, així com pel pes estructural de les desigualtats socials i en salut, reforçades durant la crisi econòmica i la pandèmia de la covid.
Ha remarcat que les projeccions demogràfiques de l’Idescat indiquen que aquesta pressió anirà en augment. Ha concretat que en els pròxims 25 anys, el nombre de persones majors de 74 anys creixerà un 80% i el de centenàries es multiplicarà per 4,5. “Si no es modifiquen les dinàmiques actuals, els ingressos hospitalaris augmentarien un 10% en sis anys i, en un horitzó de setze anys, superarien el milió anual”, ha avisat. Alhora, ha afegit que l’activitat d’atenció domiciliària a pacients crònics creixeria més d’un 12% en sis anys i fins a un 43% en setze, mentre que les estades de convalescència registrarien increments similars. “Amb aquesta dinàmica de funcionament no donarem una resposta adequada a una població que necessitarà una atenció cada vegada més prolongada i de més proximitat”, ha apuntat.
A aquests factors s’hi afegeixen altres problemàtiques, com la manca de metges i les dificultats per cobrir places vacants arreu del territori.
Aposta pel treball integrat
Plaza ha explicat que les noves Àrees Integrades de Salut (AIS) pretenen transformar el sistema, situant l’atenció primària com a eix vertebrador i integrant, sota una mateixa estructura de proximitat, els serveis sanitaris, socials i comunitaris.
L’ecosistema de les AIS inclourà equips d’atenció primària, salut pública, atenció a la salut sexual i reproductiva, salut mental comunitària, atenció intermèdia -especialitzada en geriatria i cures pal·liatives-, rehabilitació, logopèdia, atenció continuada i urgent, el Sistema d’Emergències Mèdiques, hospitals d’aguts bàsics i de referència, així com el món local i els actius comunitaris.
Plaza ha assegurat que treballar de manera integrada, complementària i sense duplicitats millora tant l’eficiència del sistema com la salut de les persones. En aquest sentit, ha remarcat que el model integrat ha demostrat tenir efectes positius en experiències desplegades al territori. En concret, ha explicat que la coordinació entre atenció primària, atenció intermèdia, hospitals i atenció domiciliària ha permès reduir un 19% les hospitalitzacions i un 20% els reingressos en pacients crònics complexos. A banda, ha afirmat que entre les persones al final de la vida, la reducció d’hospitalitzacions ha estat del 18% i la dels reingressos del 17%.
Objectius i criteris
La responsable de planificació ha defensat que les AIS representen un canvi profund en la manera d’entendre l’organització del sistema. “Passem d’un sistema centrat en la malaltia a un model orientat a la salut, la prevenció, l’anticipació i l’acompanyament de les persones al llarg de tot el seu cicle vital”, ha apuntat.
En aquest sentit, ha dit que el model aposta per reforçar la intervenció comunitària des del territori i per potenciar dispositius clau per a l’atenció de proximitat, com l’atenció primària, l’atenció domiciliària o la salut mental comunitària. Un altre pilar fonamental serà la coordinació i integració dels serveis. “L’objectiu ja no és disposar d’una suma de dispositius en un territori, sinó avançar cap a un treball en xarxa que connecti professionals i serveis, comparteixi coneixement i garanteixi la continuïtat assistencial sense salts ni duplicitats”, ha expressat Plaza.
Alhora, ha dit que reduir les desigualtats territorials i socials en salut és una altra missió central del nou model. Per això, ha explicat, cada àrea haurà de desplegar actuacions específiques per garantir una resposta equitativa arreu del territori.
Pel que fa a la delimitació territorial, Plaza ha reconegut que aquest ha estat un dels aspectes més complexos del procés, ja que el model anterior, basat principalment en els fluxos de pacients cap als hospitals, no permetia una organització realment integrada. Finalment, el Departament ha definit sis criteris nuclears per configurar les 30 Àrees Integrades de Salut.
El criteri amb més pes ha estat la mobilitat natural de la població, amb l’objectiu “d’alinear els dispositius sanitaris amb la manera com les persones es mouen i fan vida quotidiana”. Un segon element ha estat la dimensió poblacional, garantint una massa crítica suficient que permeti oferir una atenció eficaç i de qualitat, alhora que asseguri la sostenibilitat dels serveis i dels circuits assistencials. També s’han tingut en compte la dispersió territorial i les distàncies als serveis, valorant tant el temps de desplaçament com l’impacte ambiental associat.
Les necessitats de salut actuals i futures de la població s'han presentar com un altre element clau, incorporant factors com l’envelliment, les projeccions demogràfiques, la cronicitat, la dependència, la fragilitat i les desigualtats socioeconòmiques. Finalment, el Departament ha incorporat l’equilibri territorial com a criteri global.
Cada Àrea Integrada de Salut disposarà d’una cartera de serveis territorial capaç de donar resposta a la majoria de necessitats de la població, garantint accessibilitat, equitat, resolució i resultats en salut. A més, la planificació serà descentralitzada i flexible, adaptada a les realitats territorials diverses. Plaza ha advertit que “un únic proveïdor o servei no podrà donar resposta a les necessitats d’una població cada vegada més cronificada”, fet que obliga a reforçar el treball col·laboratiu. Tot plegat es traduirà en què la ciutadania notarà una reducció de gestions, visites repetides i desplaçaments evitables, amb una atenció més propera, proactiva i segura.
Proves pilot
La presentació del nou mapa del sistema de salut s’ha fet aquest dimarts a l’espai Bital de l’Hospitalet de Llobregat, amb la participació de més de 300 professionals i agents del sector.
El president del CAIROS, Manel del Castillo, ha explicat que s'ha obert una convocatòria perquè les entitats de les 30 Àrees Integrades de Salut despleguin proves pilot en diferents àmbits: salut comunitària, atenció domiciliària integrada, continuïtat assistencial entre atenció primària i atenció hospitalària, i accessibilitat i equitat. Aquestes serviran com a laboratoris de transformació del sistema, testant noves fórmules de governança, organització professional, finançament i avaluació de resultats a escala territorial.
El termini per presentar propostes finalitza el 27 de març i, un cop avaluades, es preveu iniciar les proves pilot durant el segon trimestre del 2026. Els resultats, previstos en un any, orientaran el desplegament progressiu del nou model.
Afectacions al territori
Del Castillo també ha explicat que la primera AIS que es posarà en marxa serà la del Ripollès–Osona, que inclou el Lluçanès. Segons ha dit, es tracta d’un territori que des de fa temps ja funciona sota una única direcció assistencial i treballa de manera conjunta. “Serà el pilot del pilot”, ha manifestat.
Preguntat sobre la preocupació al territori que el nou mapa sanitari pugui suposar una pèrdua de recursos i professionals per a l’Hospital de Campdevànol, ha assegurat que l’objectiu no és minvar els serveis del centre, sinó potenciar la col·laboració amb l’altre gran hospital de la zona, el de Vic. “Ja comparteixen direcció assistencial i de cirurgia”, ha recordat Del Castillo, que ha afegit que, per mantenir el model sanitari actual amb 68 hospitals d’aguts, cal fer aquest pas i apostar per sumar esforços. “No volem tancar Campdevànol; volem un servei territorial que garanteixi tenir professionals i l’expertesa necessària”, ha insistit. Del Castillo ha dit que no han de seguir “competint” per atraure metges, sinó compartir el capital humà, perquè “és l’única manera de disposar de prou professionals especialitzats en aquestes zones”.
Pel que fa a la nova AIS Camprodon–Garrotxa–Gironès–Pla de l’Estany–Selva Interior, i al fet que els habitants de la Vall de Camprodon podrien passar a tenir l’Hospital d’Olot com a centre de referència en lloc del de Campdevànol, Aina Plaza ha subratllat que la decisió es basa en la mobilitat de la població i en el fet que aquests ciutadans estan més habituats a desplaçar-se cap a la Garrotxa en el seu dia a dia que no pas cap a la Vall de Ribes. A més, ha destacat que la decisió final la prendrà l'equip d'atenció primària i no els ciutadans, tal com havien reclamat des del territori. I per tant, la possibilitat de rebre atenció a l'hospital de Campdevànol seguirà essent una opció si es creu necessari.
També en referència al Ripollès, la responsable de Salut ha indicat que encara s’està estudiant la petició de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses perquè el CAP d’aquest municipi passi a formar part de l’àrea bàsica de Camprodon. Ha assegurat que aquest tipus de peticions són habituals i ha assenyalat que evidencien “la fortalesa del sistema”, perquè mostren la “capacitat d’escoltar el que el món local detecta com a millora”.
