Torrent arriba al TSJC per declarar per desobediència al TC. La fiscalia l'acusa de permetre dos debats parlamentaris sobre autodeterminació i monarquia
L'expresident del Parlament i actual conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, ha arribat al Tribunal Superior de Justícia (TSJC) per declarar per desobediència al Tribunal Constitucional (TC). Ho ha fet al voltant de les nou del matí acompanyat de diversos consellers del Govern, com Josep Maria Argimon, Victòria Alsina, Tània Verge, Natàlia Garriga o Josep Gonzàlez-Cambray. També l'han rebut representants de partits i entitats independentistes, entre els quals s'ha pogut veure Oriol Junqueras, Dolors Sabater, Elisenda Paluzie o Marcel Mauri; així com la presidenta del Parlament, Laura Borràs.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha volgut mostrar el seu suport als exmembres de la Mesa del Parlament citats a declarar al TSJC aquest dimecres. En una piulada, ha remarcat que el Parlament "ha de ser garant de la llibertat d'expressió i del debat sense censura de qüestions d'interès ciutadà".
En la sortida després de declarar l'expresident del Parlament i conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, ha assegurat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que no va impedir els debats sobre la monarquia i l'autdeterminació el novembre del 2019 per tal que l'Estat no pugui amenaçar qualsevol debat parlamentari que no li agradi. Segons ell, els lletrats de la cambra no van ser taxatius sobre la il·legalitat dels debats, i només van expressar dubtes, recordant l'advertiment del Tribunal Constitucional.
En una declaració judicial breu, Torrent ha defensat el paper de la Mesa com a garant de la llibertat de debat a la cambra. Per això, segons ell, no va paralitzar aquells debats, perquè això podria obrir la porta al fet que l'Estat pogués amenaçar qualsevol debat sobre un tema que no l'interessés.
Tant Torrent com Adriana Delgado només han respost als seus advocats i per això les declaracions han anat molt ràpid. A les 4 i a les 5 de la tarda serà el torn dels dos exmembres de la Mesa de JxCat, Eusebi Campdepadrós i Josep Costa.
En la seva querella, la fiscalia els acusa de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés al ple el text de dues resolucions, el 12 i el 26 de novembre. A la primera hi constava un compromís amb l'exercici del dret a l'autodeterminació, mentre que la segona, una resolució de resposta a la sentència del Suprem per l'1-O, reiterava la reprovació del Rei.
El ministeri públic recordava en el seu escrit que la sentència del TC del 2 de desembre del 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la resolució 1/XI del Parlament del 9 de novembre del 2015 sobre l'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats del 27-S. El TC va acordar la suspensió de les resolucions parlamentàries i va recordar a la Mesa el seu deure "d'impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada" i els va advertir que podien incórrer en responsabilitats, inclosa la penal, si ho incomplien. Al seu escrit, la fiscalia considerava que els quatre querellats van incomplir aquesta sentència en permetre els dos debats.
En el cas del debat sobre autodeterminació, el 28 d'octubre del 2019 la CUP-CC va registrar una moció on s'expressava la voluntat del Parlament "d'exercir de forma concreta el dret de l'autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català". El 29 d'octubre la Mesa la va admetre a tràmit, el 5 de novembre es van desestimar les peticions de reconsideració del PPC, PSC i Cs i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple. La fiscalia recorda que el mateix 12 de novembre el TC havia admès a tràmit un incident d'execució per l'incompliment de les providències i que es va notificar als afectats del seu "deure" d'impedir la iniciativa.
En el cas de la segona resolució, sobre la reprovació del Rei, la fiscalia recorda que el 22 d'octubre JxCat, ERC i CUP-CC van registrar la proposta de resolució de resposta a la sentència del Suprem que incloïa una declaració que afirmava que "el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades la reprovació de la monarquia". La Mesa ho va admetre a tràmit, el 29 d'octubre es van desestimar les peticions de reconsideració i el 12 de novembre es va debatre i aprovar al ple.
La fiscalia recorda que en la sentència de 17 de juliol del 2019 el TC ja havia declarat inconstitucionals i nuls uns apartats d'una resolució del parlament on ja es reprovava l'actuació del Rei en relació al 'procés'. En una resolució posterior -25 de juliol del 2019- es tornava a reiterar la reprovació al Rei, i el 18 de desembre el TC va declarar nuls un altre cop aquests incisos.
De fet, la resolució del Parlament de resposta a la sentència –la segona que motiva la querella- també incloïa una defensa del dret a l'autodeterminació, amb el compromís que "el Parlament reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades (...) la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya".
ACN
