Un estudi alerta que els focs i les plagues forestals podrien duplicar-se a Europa abans d'acabar el segle. La investigació, publicada a la revista Science, compta amb la participació de la UdG, el CREAF i el CTFC
Un nou estudi publicat a la revista Science alerta que, si no es fa una reducció significativa de les emissions, els incendis i plagues forestals podrien arribar a duplicar-se abans de finals del segle XXI en comparació amb el període 2001–2020. Els investigadors han utilitzat dades de satèl·lit que consideren l’impacte de pertorbacions naturals, simulacions forestals i intel·ligència artificial per fer les prediccions. En concret, es va entrenar una xarxa neuronal amb més d'1,1 milions de simulacions forestals basades en 17 models diferents, procedents d'uns 13.600 punts d'Europa. La recerca ha estat liderada per la Universitat Tècnica de Munich (TUM) i hi participen el CREAF, el CTFC i la UdG.
Segons els resultats de l'estudi, les pertorbacions que més augmentaran són els incendis forestals, ja que la superfície cremada anual a Europa podria gairebé triplicar-se a finals de segle, convertint en habituals episodis que fins ara es consideraven extrems.
Pel que fa a les plagues d’insectes també experimentaran, segons l'estudi, un augment de gairebé el 50%, en especial augmentaran els escarabats xilòfags, que es mengen la fusta, perquè l’augment de la temperatura accelera el seu cicle reproductiu, i els permet expandir-se cap a zones on abans estaven limitats pel fred, a més d‘atacar boscos més debilitats. Pel que fa a les ventades augmenten lleugerament, però no serien tan preocupants.
"Un element inquietant és que aquestes projeccions no es comparen amb períodes històrics antics i estables, sinó amb un període recent (2001–2020) que ja ha estat el més intens en pertorbacions en els darrers 170 anys. És a dir, el punt de partida ja és molt alt, i tot i així l'estudi mostra que la situació pot empitjorar encara més", destaca Josep Maria Espelta, investigador del CREAF i un dels coautors.
Per fer l'estudi, l’equip ha treballat amb els tres escenaris climàtics que marca l'IPCC i ha projectat l’evolució dels boscos des de 2020 fins a 2100 sota cadascun d'ells. La conclusió és que en tots tres les pertorbacions augmenten, però "amb molta diferència".
La regió Mediterrània, la més vulnerable
D'acord amb les dades, la regió Mediterrània se situa entre les zones més vulnerables i prop del 90 % dels boscos mediterranis podrien veure's afectats amb més incendis i plagues sota escenaris d'escalfament elevat. El motiu són la combinació de les sequeres, la calor i boscos joves i homogenis, on l'activitat agrícola i pastoral s'ha abandonat i ja no hi ha un paisatge en mosaic que dificulti la propagació dels incendis, afegeix Espelta.
L'estudi alerta, també, que les pertorbacions haurien de ser una prioritat en les polítiques i la gestió forestal. Atès que els incendis són inevitables i els règims de foc estan canviant, les eines de suport a la decisió per a la restauració post incendi esdevenen fonamentals per garantir boscos més resilients a llarg termini, afegeix Irina Cristal, investigadora del Grup de Recerca en Biologia Animal de la UdG i del CTFC.
A més, l'augment de temperatura debilita els arbres mediterranis i algunes plagues com la dels escarabats barrinadors de l'escorça que afecten especialment a les coníferes, com ara l'espècie 'Ips typographus', ataquen amb més força i poden causar episodis de mortalitat massiva. "Tot i que és una espècie autòctona, si es produeix un gran augment poblacional, destrueixen l’escorça i fusta de l’arbre, fins al punt que pot morir", alerta Espelta.
Altres regions molt vulnerables que identifica l'estudi són l'oest de França, les illes Britàniques i els Carpats, "tot i que en general cap regió se salva i tota Europa experimentarà l'augment d'aquests fenòmens".
L'estudi també preveu que l'augment de les pertorbacions forestals comportarà una reducció dels boscos madurs, ja de per sí molt escassos a Europa (3% del total). I, per contra, un augment dels boscos joves, especialment a les regions mediterrànies i temperades. Aquesta transformació pot tenir conseqüències rellevants, afirmen, com una menor capacitat dels boscos per absorbir CO₂ i actuar com a embornals de carboni, pèrdues d'hàbitats clau per a la biodiversitat associada als boscos madurs, i riscos socioeconòmics que afecten la gestió forestal, la prevenció d’incendis i les economies locals que se sustenten en la silvicultura. També identifiquen algunes zones que podrien actuar com a refugis i preservació dels boscos madurs, com els Pirineus, així com altres serralades mediterrànies i el nord d'Europa, "tot i que serien insuficients per compensar la pèrdua".
D'altra banda, però, la investigació també aporta un missatge positiu: una reducció ambiciosa de les emissions podria limitar l'augment global de les pertorbacions forestals a valors propers al 20 %, molt per sota dels escenaris sense mitigació. "Això indica que l’acció climàtica és clau i que encara hi ha marge per reduir els impactes", conclou Espelta.
Els investigadors subratllen que aquests resultats s'han obtingut assumint una gestió forestal continuista. Però que si a la reducció d'emissions s'hi afegeixen canvis en la gestió forestal més adaptada al canvi climàtic, es pot augmentar la resiliència dels boscos i fomentar paisatges forestals més resilients.
Segons Jordi Garcia-Gonzalo, investigador del CTFC, "el recent desenvolupament d'eines de suport a la presa de decisions, permet dissenyar plans de gestió optimitzats per maximitzar l'absorció de carboni tant al bosc com en productes". "Això minimitzaria el risc d'incendis i augmentaria la resiliència dels nostres boscos, assegurant la provisió de serveis ecosistèmics com la provisió d’aigua blava. A la fi, es tracta de desenvolupar una gestió climàticament intel·ligent i que doni resultats més positius", remarca.
L'estudi ha estat liderat per la Universitat Tècnica de Munich (TUM) i hi han participat diversos centres arreu d'Europa, entre ells, CREAF, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la Universitat de Girona. També la Universitat de Vermont als Estats Units; el CSIRO a Austràlia i la ETH de Zürich.
