El Congrés aprova definitivament la llei contra la multireincidència amb els vots del PSOE, PP i Junts. La norma s'ha avalat després del veto de la Moncloa a dues esmenes del PP que endurien la regularització de migrants

La cambra baixa va aprovar el passat 12 de febrer la llei contra la multireincidència i aquest dijous ha superat el darrer escull un cop superat el tràmit al Senat. Ho ha fet després que el govern espanyol vetés dues esmenes del PP – aprovades per Junts i Vox- que endurien la regularització de migrants aprovada per l'executiu.

En concret, els populars volien incloure una esmena per exigir als migrants la presentació d'un certificat oficial d'absència d'antecedents penals per tal d'aconseguir la residència. El govern espanyol, però, va vetar-les adduint que aquesta modificació suposaria una despesa de prop de 17 milions d'euros anuals.

El PP també pretenia introduir dins la llei un altre canvi que obligava, en un termini màxim de dos anys, a ampliar amb almenys un fiscal per cada 100.000 habitants les fiscalies d'àrea, provincials i de comunitats autònomes. L'executiu va justificar el veto d'aquesta amb el mateix argument: que implicaria un cost d'uns 54 milions.

Durant el debat final de la iniciativa, s'ha donat llum verda a una esmena del PSOE al Senat que proposa augmentar les penes als delictes vinculats amb el cultiu de marihuana en interiors, on freqüentment, segons el text, es cometen fraus de subministrament elèctric. El canvi preveu penes de presó de 6 a 18 mesos o multes de 12 a 14 mesos.

Debat parlamentari

En el marc del debat d'aquest dijous, ERC ha acusat Junts de "crear un fals relat" sobre seguretat i delinqüència per evitar que Aliança Catalana "se'ls mengi territori". La diputada Pilar Vallugera ha defensat la seva abstenció a la norma i ha criticat que aquesta és "errònia, està mal enfocada i no servirà per a res".

En una línia similar s'ha expressat Podem, que també ha atribuït "la insistència" de Junts amb la multireincidència al pols amb la formació de Sílvia Orriols. La diputada Martina Velarde ha carregat contra la norma i ha dit que el seu partit "s'hi oposarà sempre que tingui oportunitat". "Suposa un gir reaccionari en la política criminal", ha lamentat.

Per part de Junts, Marta Madrenas ha reiterat que la llei és "necessària" i ha acusat als grups que s'hi oposen "d'ignorar" la realitat. La diputada ha negat que el text sigui racista i ha dit a ERC que "no entén" perquè no hi vota en contra si així la considera. "Si algú veu racisme en una norma que no en té ni una sola lletra, potser no és problema de la llei", ha admès.

Sumar ha posat el focus en les mesures que el PP va introduir al Senat per dificultar la regularització de migrants i ha assegurat que "vincular reincidència amb permisos de residència d'estrangers és una repugnant falsedat". "És una manera d'assentar el relat que immigració és igual a reincidència", ha criticat el diputat Enrique Fernández Santiago.

El PSOE també ha retret els canvis del PP al text i ha exigit "no confondre la lluita contra el delicte amb la sospita contra els immigrants". "Les esmenes assimilen delinqüència i immigració i nosaltres diem alt i clar que no", ha apuntat el diputat socialista Francisco Aranda.

El PP, per contra, ha criticat que el veto del govern espanyol a les seves esmenes és "antidemocràtic, abusiu i intempestiu" i ha reivindicat que les esmenes tenien com a objectiu "millorar" la seguretat dels ciutadans. "Amb la seva por a la democràcia la degraden", ha recriminat a l'executiu la diputada popular Maria Jesús Moro.

Entre 1 i 3 anys de presó

El nucli de la reforma afecta els delictes de furt. La modificació de l’article 234 del Codi Penal estableix que, si una persona ha estat condemnada almenys tres vegades per delictes de la mateixa naturalesa, i com a mínim un d’ells és delicte lleu, el furt de menys de 400 euros podrà comportar una pena de presó d’un a tres anys i deixarà de sancionar-se només amb multa.

També es reforma l’article 235 per introduir nous supòsits agreujats. Entre aquests, es crea un agreujant específic per al furt de telèfons mòbils i altres dispositius electrònics susceptibles de contenir dades personals. Igualment, s’estableix que el furt serà agreujat si l’autor ha estat condemnat almenys tres vegades per delictes menys greus o greus del mateix títol del Codi Penal i de la mateixa naturalesa.

A més, es redefineix tècnicament el concepte de reincidència (article 22) i s’ajusten les regles de determinació i suspensió de penes (articles 66 i 80) per garantir coherència amb els nous supòsits agreujats. La norma també estableix que les condemnes fermes dictades en altres estats membres de la Unió Europea podran computar a efectes de reincidència.

Més d'un any encallada

La llei s'ha aprovat després d'haver estat gairebé més d'un any encallada al Congrés. Junts la va registrar l’abril del 2024, però l’oposició dels partits de la majoria progressista va fer que quedés bloquejada. L’octubre del 2025, Junts va anunciar la seva ruptura amb l’executiu espanyol i des d’aleshores, el grup de Míriam Nogueras va insistir per tirar-la endavant.

Per tal de refer ponts, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, aquell mateix octubre va expressar la seva voluntat de recuperar la iniciativa i el PSOE la va treure de la nevera. El desembre del 2025, els socialistes van assolir un acord amb el partit de Puigdemont i amb el PP per introduir canvis al text.