El Congrés aprova la llei contra el malbaratament alimentari amb una esmena que permet caçar llops al nord del Duero. ERC i Junts s'enfronten al PSOE per la decisió del govern espanyol de vetar la moratòria a les plantes de purins

El Congrés ha aprovat definitivament la Llei contra el malbaratament alimentari, que busca reduir la quantitat d'aliments que acaben a les escombraries. La llei queda llesta per a la seva publicació al BOE després d'una tramitació accidentada que ha culminat amb una bronca al Congrés. PP, Junts i ERC han protestat pel veto del govern espanyol a les esmenes que havia introduït el Senat. Entre altres, una de les formacions independentistes per a una moratòria a les plantes de purins. En les votacions, el Congrés ha aprovat per 181 vots a favor, 150 en contra i 14 abstencions una altra esmena del PP –amb el 'sí' de Junts i l'abstenció d'ERC- que permet recuperar la caça de llops al nord del riu Duero.

D'aquesta manera, quan la llei es publiqui entrarà en vigor l'exclusió del llop del Llistat d'Espècies en Règim de Protecció Especial per a tot l'Estat tret dels que es trobin al sud del riu Duero.

En el cas de Catalunya, la situació queda en una mena de limbe atès que, segons afirma el Ministeri de Transició Ecològica, en aquest territori el llop es considera espècie "extinta com a reproductora", i això en garanteix la protecció i en prohibeix la caça. En els darrers mesos s'han observat alguns exemplars solitaris de llop en diverses comarques catalanes, però els Agents Rurals, que són els que en fan el seguiment, no han pogut determinar que s'hagin establert poblacions reproductores.

Asaja ho celebra

El sindicat agrari Asaja ha valorat positivament la decisió i ha subratllat que "torna a les comunitats autònomes la capacitat per gestionar adequadament les poblacions de llops segons les seves realitats territorials específiques".

Amb tot, l'organització ha puntualitzat que "segueix pendent la solució al sud del Duero", on el llop continua formant part del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial "a causa de les restriccions europees". Asaja treballa perquè la normativa europea rebaixi la protecció de l'espècie "d'estrictament protegida a protegida", fet que també en permetria la caça.

Batalla per les plantes de purins

Durant el tràmit al Senat, la majoria absoluta del PP a la cambra alta va introduir a la norma diverses esmenes d'ERC, Junts i del mateix PP per a la reducció de l'IVA als aliments bàsics al 2% fins al 31 de desembre del 2025 i per una pròrroga de la vida útil regulada de les plantes de cogeneració de purins, tal com reclamaven les dues formacions independentistes. El govern espanyol va fer un primer veto d'aquestes esmenes al Senat, però la majoria absoluta del PP el va aixecar i va permetre que s'introduïssin al text.

Ja al Congrés, el govern espanyol les va tornar a vetar el passat dimarts, i la Mesa del Congrés, amb majoria del PSOE i Sumar, les va eliminar de la llei. La decisió ha generat la queixa de les tres formacions, per –en paraules de la diputada d'ERC Teresa Jordà- "l'arbitrarietat" d'impedir que es puguin discutir qüestions que no interessen al govern espanyol.

El PP ha reclamat que la llei caigués de l'ordre del dia d'aquest dijous i no hi tornés fins que es resolguin els recursos que ha anunciat, però PSOE i Sumar han rebutjat aquesta petició.

El debat d'aquest dijous s'ha iniciat amb les queixes del PP, Junts i ERC. El portaveu del PP, Miguel Tellado, ha acusat la presidència del Congrés d'incomplir la Constitució amb una decisió "injusta, il·legal i inconstitucional".

El diputat de Junts Josep Maria Cruset també ha reclamat que el debat s'ajornés fins que es resolgués l'escrit de reconsideració presentat per Junts i ERC.

I la diputada d'ERC Teresa Jordà ha retret al govern espanyol que no permetés debatre una esmena "en defensa del sector ramader català". "Avui 200 famílies de ramaders d'Alcarràs i les Masies de Voltregà veuran vulnerats els seus drets", i "no sé què farem amb 1,5 milions de tones de purins cada any". "Entre uns i altres, el problema deriva a un sector econòmic", ha lamentat.

El portaveu del PSOE, Patxi López, ha expressat la seva oposició a la modificació de l'ordre del dia. Ha recordat que la Mesa va aprovar l'ordre del dia sense l'oposició del PP, i ha recordat que permetre la modificació del ple implicaria que qualsevol grup podria eliminar les iniciatives que anessin en contra dels seus objectius a cada ple.

Finalment, el president accidental del Congrés, Alfonso Gómez de Celis, ha ratificat la decisió de mantenir el debat i votació de la llei.

En resposta a aquest veto, Junts ha votat en contra de la llei de creació de l'Agència de Salut Pública, que ha acabat caient pels vots de la formació de Míriam Nogueras, PP i Vox.

Malbaratament

La llei estableix que a partir de l'1 de gener del 2025 els grans supermercats tindran l'obligació de disposar d'un pla per prevenir el malbaratament i arribar a acords amb bancs d'aliments o ONG per facilitar el menjar que es pugui consumir, però estigui amb una data pròxima a la caducitat. També es vol promoure que els establiments comercials disposin de línies de venda de productes lletjos.

La norma que ha quedat aprovada estableix sancions de fins a 500.000 euros a les indústries, empreses de distribució al detall, hostaleria i restauració que no apliquin els seus termes. Segons els càlculs oficials, durant l'any 2020 es van llençar 1.364 milions de quilos d'aliments a les llars espanyoles, una mitjana de 31 quilos o litres per persona. El govern espanyol avisa aquest fenomen afecta el conjunt de la cadena alimentària, del camp als restaurants, passant per les fàbriques o els supermercats. Per resoldre-ho, s'ha creat un catàleg de bones pràctiques i un règim amb sancions de fins a 500.000 euros.

Segons la FAO, actualment es desaprofita aproximadament el 30% dels aliments que es produeixen al món, mentre que a la UE aquesta xifra voreja el 20%. "Són els països amb millor nivell de renda els que malgasten menys", ha remarcat Planas. Tanmateix, ha alertat que la major part d'aquest malbaratament es produeix a la fase de transformació, l'hostaleria i a les llars.

Acords amb ONG, carmanyoles i aliments "lletjos"

La llei estableix que els grans supermercats tindran l'obligació de disposar d'un acord amb bancs d'aliments o ONG per facilitar el menjar que es puguin consumir, però estigui amb una data pròxima a la caducitat. També es vol promoure que els establiments comercials disposin de línies de venda productes lletjos o poc estètics amb l'objectiu d'incrementar el consum d'aliments de temporada i proximitat. Així mateix, la llei obliga els bars i restaurants a permetre que els clients s'enduguin allò que no han menjat o begut en un envàs.

En el segon ordre de prioritats es contempla la transformació dels aliments que no s'hagin venut, però que mantinguin les condicions òptimes de consum, en productes com sucs, melmelades o cremes, entre d'altres. Quan els aliments ja no siguin aptes per al consum humà, la preferència d'ús serà, per aquest ordre, l'alimentació animal i fabricació de pinsos; l'ús com a subproductes en una altra indústria ja com a residus, i l'obtenció de compost o biocombustibles.

Sancions

La nova norma, que inclou les sancions, considera infraccions lleus no aplicar la jerarquia de prioritats a l'ús dels aliments o que les indústries, empreses de distribució al detall, d'hostaleria i restauració no duguin a terme la donació d'aquells productes no venuts que són aptes per al consum humà.

En el cas de les empreses i entitats d'iniciativa social que siguin receptores de les donacions, es considera infracció lleu que no lliurin els excedents a persones desafavorides, o que estableixin algun tipus de discriminació en l'accés al repartiment d'aliments. Així, es vol evitar criteris injustos per motius de discapacitat, edat, sexe, salut, orientació sexual, nacionalitat o situació administrativa.

Així mateix, la norma considera infracció "lleu" la negativa a col·laborar amb les administracions públiques per a la quantificació dels residus d'aliments. La llei preveu per a les infraccions lleus sancions d'advertència o multes de fins a 2.000 euros. Com a infraccions molt greus, sancionables amb entre 60.001 i 500.000 euros de multa, es considerarà la segona o ulterior falta greu que es cometi en un termini de dos anys.