El Gargar Festival de Murals i d’Art Rural ja ha començat a omplir Penelles d’art, creativitat i vida amb una nova edició que se celebrarà fins diumenge 3 de maig i que torna a convertir el municipi en un gran espai cultural a l’aire lliure. Després del tret de sortida d’aquest dijous amb el Gargar Comedy, que va portar a la plaça l’espectacle Grosso Modo d’Andrés Fajngold en una sessió gratuïta, el festival entra avui de ple en un cap de setmana intens en què conviuran intervencions murals, tallers, música, accions comunitàries, cultura popular i Fira del Món Rural.
Amb més d’una dècada de trajectòria, el Gargar consolida el seu model com a festival de referència en l’art mural en entorns rurals amb una proposta que combina creació contemporània, arrelament territorial i participació ciutadana. L’edició d’enguany manté aquesta essència i la projecta amb una programació que posa en diàleg artistes internacionals i del país, talent emergent, memòria artística, projectes amb dimensió social i activitats pensades per fer participar petits i grans.
En l’àmbit artístic, el festival reuneix creadors com Alain Welter, procedent de Luxemburg; Nina Pelirroja, dels Països Baixos, i Patricia Mariano, de Portugal, que aporten mirades internacionals al recorregut mural de Penelles. Al seu costat, hi participen artistes del panorama català i estatal com Laia Sauret, Oriol Arumí, Werens, Llukutter, Yubia i Didi, a més de l’alumnat de l’Escola d’Art Ondara, que reforça la connexió del festival amb la formació artística i el talent emergent.
Aquesta edició destaca també per la paritat en la participació artística i per la diversitat de llenguatges, que van del muralisme figuratiu a l’art urbà, de la poesia visual a la denúncia social i de la il·lustració a la instal·lació. Nina Pelirroja, muralista de Rotterdam, és reconeguda pels seus grans murals plens de fauna i vegetació, amb un discurs vinculat a la preservació de la natura, i el seu pas pel Gargar suposa la seva primera intervenció a l’Estat. Patricia Mariano, per la seva banda, desenvolupa un univers figuratiu i simbòlic que es mou entre la realitat i el somni, mentre que Werens, pioner del graffiti a Catalunya, aporta una trajectòria de més de quatre dècades marcada per la reivindicació i la presència internacional.
També hi té un pes especial el vincle local i emocional. Oriol Arumí és l’encarregat de pintar el mural dedicat a l’Associació de Dones de Penelles, una intervenció que es va iniciar divendres passat i que es completarà durant el festival, convertint-se en un homenatge a la memòria col·lectiva i al paper de les dones en la vida social i quotidiana del municipi. Finalment, l’artista de Miralcamp Didi, formada a l’Escola d’Art Ondara, retorna al Gargar com a creadora convidada després d’haver viscut el festival des de la formació, tancant així un cercle que exemplifica la vocació pedagògica i de retorn del projecte.
Art, memòria i compromís social
Més enllà dels murals, el Gargar 2026 amplia els seus llenguatges artístics amb una nova peça escultòrica a càrrec de Rosendo Porro Cuesta, dedicada a l’Associació de Tractors de Penelles. L’escultor, format en forja i arts del metall, treballa amb peces que juguen amb la línia i la matèria per transformar objectes quotidians en formes suggerents en una proposta que connecta la creació contemporània amb la identitat agrícola del municipi.
El festival incorpora també un espai de memòria i reconeixement a Josep M. Cisquella, artista de Torà i figura destacada del realisme contemporani català, amb motiu de la donació d’una de les seves obres per part de la seva dona. La seva presència al Gargar vol reivindicar una trajectòria marcada per una mirada poètica sobre la quotidianitat i per la capacitat de revelar dimensions simbòliques en elements aparentment simples, tot reforçant el vincle del festival amb el patrimoni artístic de Ponent.
Un altre dels eixos destacats d’aquesta edició és el vessant social. El Gargar acull la instal·lació Gargot, impulsada pel col·lectiu Natura és Cultura de la Fundació Setba, amb la participació de persones usuàries de les entitats de salut mental Associació Alba i Ondara Sió, sota la direcció de l’artista Jaume Amigó. La proposta es materialitza a partir de troncs de lledoner cedits per un pagès de la zona i tractats amb pigments i tints naturals, combinats amb terra de Sant Martí de Maldà, en una peça que reivindica l’art com a eina de transformació i visibilització de la salut mental.
Aquesta dimensió comunitària és un dels trets que defineixen el Gargar des dels seus inicis. El festival no només transforma murs, sinó que activa relacions entre artistes, veïns, entitats i visitants i converteix el poble en un espai de trobada on l’art serveix per explicar històries, generar vincles i reforçar l’orgull de pertinença.
Tallers per a tothom: el cactus com a símbol de pau i convivència
El vessant participatiu torna a ser un dels grans valors del Gargar amb l’Espai Tallers, situat a la zona de la Placeta de l’Església Vella, que durant els dies 1, 2 i 3 de maig s’omplirà de colors, energia i ganes de compartir. Concebut com un racó on petits i grans poden jugar, experimentar i crear plegats, aquest espai proposa activitats per aprendre jugant i crear en companyia, amb artistes del món de les arts i el lleure que acompanyaran el públic en el procés creatiu.
Enguany, els tallers giren al voltant del concepte de la pau i la convivència amb el cactus com a imatge inspiradora. Aquesta figura simbòlica convida a transformar respostes poc encertades en respostes constructives i a expressar-se sense por des d’un plantejament lúdic i festiu que resumeix una de les idees centrals d’aquesta edició: “No punxem, ens expressem”.
Artistes i creadors com Sònia Tartatatín, Ocor lalala, Pep Borràs, Llü de projecteestrip, Sile de Redboy Tattoo, Ramon Mayals i l’Escola Ermengol conduiran tallers que van des de la serigrafia i el collage fins a la il·lustració, la creació amb materials reciclats, el treball tèxtil o el disseny d’adhesius. Entre les propostes hi ha “El teu ocell”, de l’Escola Ermengol, que dona una segona vida als materials reciclats; “Cactus abraçable”, de Sònia Tartatatín i Ocor lalala, que proposa crear un coixí-cactus com a símbol de pau; “Peptus”, de Pep Borràs, que transforma cartons en cactus plens de color; “Jardí de pompons”, de projecteestrip; “Colors voladors”, d’Ocor lalala; “Animals impossibles”, de Ramon Mayals, basat en el joc del cadàver exquisit, i el taller d’stickers amb Sile, que permetrà dissenyar, digitalitzar i produir adhesius amb acabat professional.
Els tallers es desenvoluparan al llarg del cap de setmana en horari de matí i tarda, amb propostes familiars i per a diferents franges d’edat i amb inscripcions mitjançant tiquets segons l’activitat.
Música, humor i Fira del Món Rural
La programació cultural i festiva és un altre dels pilars del cap de setmana. El Gargar Comedy ha obert l’edició amb Andrés Fajngold i l’espectacle Grosso Modo, i a partir d’avui la música i les activitats populars prendran el relleu en diferents espais del municipi. Aquest divendres, la jornada inclou la cercavila de la Ganga amb els Gegants de Penelles i de Linyola, l’obertura dels espais de la Fira del Món Rural, el vermut indie amb els DJs Gennaro & Riccardo, el tardeo electrònic amb Bluetonic & Albert Castelló, l’actuació de Pink Fiction i la presentació dels artistes del Gargar 2026.
Dissabte, el festival viurà un dels seus moments ja clàssics amb el vermut musical de Miqui Puig, que enguany arriba a la tercera edició consecutiva i s’ha consolidat com una de les cites més esperades del Gargar. La jornada continuarà amb Ponent Roots, el tardeo electrònic amb DJ Black Samurai, la xaranga pels establiments i murals i la sortida nocturna de tractors, una de les imatges que millor expressa la convivència entre art contemporani i món rural que defineix el festival.
Diumenge, la Fira del Món Rural i la festa vinculada als tractors prendran protagonisme amb l’arribada i esmorzar de tupina, la sortida de tractors al tros, la missa de Festa Major de la Verge del Roser amb ofrena floral i la Coral de Castellserà, l’arribada dels tractors, el correvermuts amb grup Dixie, el dinar de tractoristes i les actuacions de Cat Klezmero Trio i Tui Higgins, abans del fi de festa.
Aquesta convivència entre murals, tractors, música, gastronomia, tallers i cultura popular és una de les claus de l’èxit del Gargar, que ha sabut construir un model propi on el festival no s’explica només a través de les obres que deixa al poble, sinó també a través de l’experiència col·lectiva que genera durant els dies de celebració.
Un projecte col·lectiu arrelat al territori
Impulsat per l’Ajuntament de Penelles, amb la direcció artística de Binòmic Art & Media i Estampart, i amb la implicació activa del teixit associatiu, cultural i veïnal, el Gargar s’ha consolidat com un projecte col·lectiu que connecta creativitat, territori i comunitat. La seva trajectòria ha contribuït a situar Penelles al mapa cultural del país i a transformar el municipi en un referent de l’art mural en entorns rurals.
En aquest sentit, el festival dialoga també amb el relat territorial d’El Cor de l’Oest, la marca compartida de Ponent de la qual forma part Penelles juntament amb Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Castellserà, la Fuliola, Ivars d’Urgell i Linyola. Aquesta iniciativa reivindica el territori com un espai viu, amb identitat pròpia i capacitat de generar futur a través de la cultura, el paisatge, el patrimoni i el desenvolupament local.
Amb aquesta nova edició, el Gargar reafirma la seva essència: convertir l’art en una eina de transformació, diàleg i celebració col·lectiva en ple cor del món rural.
Programa Gargar 2026. Descarregar AQUÍ
ANNEX · ARTISTES GARGAR 2026 i PROGRAMA
El Gargar 2026 reuneix una selecció d’artistes que reflecteixen la diversitat del muralisme contemporani, combinant trajectòries internacionals, escenes locals i projectes amb dimensió social i comunitària.
Artista internacional convidat en aquesta edició, amb una trajectòria vinculada al muralisme contemporani europeu. La seva participació s’inscriu en l’aposta del Gargar per incorporar noves mirades i llenguatges dins el circuit mural de Penelles.
- Nina Pelirroja (Països Baixos)
Muralista i pintora de Rotterdam reconeguda pels seus grans murals plens de fauna i vegetació, on combina realisme i imaginació amb un discurs subtil d’“artivisme”. La seva obra posa el focus en la preservació de la natura i la protecció d’espècies, apropant la vida salvatge al context urbà. Ha treballat en més de quinze països i el seu pas pel Gargar suposa la seva primera intervenció a l’Estat espanyol.
- Patricia Mariano (Portugal)
Pintora i muralista que desenvolupa una obra de caràcter poètic i simbòlic, situada entre la realitat i el somni. Les seves composicions figuratives, carregades d’atmosferes enigmàtiques i un ús ric del color, construeixen relats visuals que conviden a una lectura emocional i introspectiva.
Artista visual que treballa la pintura mural com a espai de transformació emocional i col·lectiva. La seva pràctica connecta art, educació i natura, amb projectes desenvolupats en àmbits institucionals, culturals i pedagògics.
La seva obra mural es basa en la representació figurativa de persones i animals, sovint vinculats a col·lectius invisibilitzats com la infància o la gent gran. Amb un llenguatge directe i depurat, combina sensibilitat, humor i poesia visual per generar emoció i reflexió.
- Rosendo Porro Cuesta (Granollers)
Escultor format en forja i arts del metall que desenvolupa peces que juguen amb la línia i la matèria per generar il·lusions òptiques. La seva obra transforma objectes quotidians en formes suggerents, creant espais on el límit entre dibuix i escultura es difumina. Ha treballat en projectes internacionals i exposat en diversos països.
Nom clau del graffiti a Catalunya, amb més de quatre dècades de trajectòria. La seva obra combina estètica urbana amb denúncia i reivindicació social, i ha deixat empremta en murs d’arreu del món, des d’Europa fins a Amèrica i Àsia.
Artista urbà i educador social que desenvolupa projectes amb una forta dimensió comunitària. La seva pràctica connecta intervenció artística i acció social, generant processos participatius vinculats al territori.
Artista urbana amb més de vint anys de trajectòria que fusiona el graffiti clàssic amb una estètica colorista i contemporània. El seu univers visual combina tipografies i personatges per construir narratives plenes d’humor, identitat i energia urbana. Ha col·laborat amb marques i projectes internacionals.
Artista que treballa des d’un univers imaginatiu i emocional, creant personatges que connecten amb la quotidianitat i la vida als pobles. La seva obra al Gargar posa el focus en la companyia silenciosa i els vincles subtils del dia a dia.
L’alumnat del cicle d’art urbà de l’Escola d’Art Ondara participa amb un mural col·lectiu propi, consolidant la seva evolució de participants assistents a creadors. El projecte posa en valor el talent emergent i el vincle entre formació artística i pràctica professional.
- Col·lectiu Natura és Cultura – Fundació Setba (Tàrrega / Barcelona)
Projecte artístic i social que presenta la instal·lació Gargot, creada amb la participació de persones usuàries de les entitats de salut mental Associació Alba i Ondara Sió, sota la direcció de Jaume Amigó. L’obra, elaborada amb materials naturals del territori, reivindica l’art com a eina de transformació social i visibilització de la salut mental.tística i pràctica professional.
- Josep M. Cisquella (Barcelona 1955 – 2010)
El festival dedica un espai de memòria a aquest artista destacat del realisme contemporani català. La seva obra, de gran sensibilitat poètica, explora la dimensió simbòlica de la quotidianitat. La seva presència al Gargar s’articula a través de la donació d’una peça, reforçant el vincle amb el territori.
|
|
