El Mil·lenari de Sant Pere situa Ponts com a referent cultural de la demarcació de Lleida
- Els promotors de la commemoració posen en valor l'aposta del municipi per "articular una celebració molt diversa" que s'ha desplegat durant dotze mesos de manera ininterrompuda
- La cloenda del Mil·lenari tindrà lloc aquest diumenge 22 de desembre a les sis de la tarda amb el concert de Tarta Relena i l'inici del 50è aniversari dels Amics de Sant Pere que donaran continuïtat a la tasca iniciada enguany
L'Ajuntament de Ponts ha acollit aquest matí la roda de premsa de balanç del Mil·lenari de Sant Pere (1024-2024), així com la presentació de l'audiovisual immersiu sobre la col·legiata, una de les darreres accions impulsades en el context de la commemoració que es clourà oficialment aquest diumenge 22 de desembre a les 18 hores amb el concert del duet Tarta Relena, a l'interior de la canònica. L'acte ha comptat amb la participació de Josep Tàpies, alcalde de Ponts; Jaume Vilalta, representant de la productora Lukimedia i responsable de l'immersiu; Rut Martínez, comissària del Mil·lenari i Toni Sala, president de l'Associació Amics de Sant Pere de Ponts, el qual ha avançat les activitats principals de la programació del 50è aniversari de l'entitat que tindrà lloc durant l'any 2025 i que donarà continuïtat a la celebració realitzada enguany.
En aquest sentit, els promotors del Mil·lenari, encapçalats per l'Ajuntament de Ponts, s'han mostrat satisfets pel fet d'haver aconseguit "situar Ponts com a referència cultural a nivell supralocal, celebrar-ne la història i articular una programació que, més enllà de l'entreteniment, incorporés un alt valor cultural". I és que la programació desplegada des del desembre de 2023 (amb la presentació del logotip de l'efemèride, creat per la pontsicana Júlia Sánchez Cucurulls, i una primera actuació amb la dansa del ballarí Pere Seda com a protagonista) i fins ara ha tingut en compte disciplines com la dansa, la poesia, l'audiovisual -amb dues accions destacades com la trobada gamer amb la recreació del castell i la col·legiata pontsicana i l'immersiu de nova creació presentat aquest mes de desembre-, publicacions, exposicions, conferències i concerts de tipologia molt diversa. Tot plegat ha permès, en paraules de l'alcalde Josep Tàpies, "reforçar l'autoestima de la població a partir de la reivindicació de la memòria individual i col·lectiva dels pontsicans i pontsicanes i donar valor a un patrimoni local divers i d'una gran qualitat". En aquest sentit, la comissària del Mil·lenari, Rut Martínez, ha destacat la resposta del públic "amb punxes molt notables com els sold outs de Jordi Savall i Hespèrion XXI, Lídia Pujol o Roger Mas i la Cobla Sant Jordi, sense oblidar el mig miler de persones que van gaudir de la cloenda del festival d'estiu a càrrec de Maria del Mar Bonet o la multitudinària presentació del llibre il·lustrat sobre la canònica que signen Pilarín Bayés i la periodista local Xènia López".
"No ha estat fàcil articular una celebració tan diversa durant dotze mesos; ha significat un repte des del punt de vista logístic i organitzatiu que valorem molt positivament perquè ens ha situat com a referència cultural de la comarca, de la demarcació i, puntualment, del país", explica l'alcalde de Ponts.
Amb la voluntat de documentar el Mil·lenari i contribuir a una millor divulgació sobre el monument històric, l'alcalde de Ponts ha presentat l'audiovisual immersiu del Mil·lenari, un viatge virtual per Sant Pere de Ponts (https://visitasantpere.online
La roda de premsa d'aquest dimecres també ha servit per detallar l'acte de cloenda del Mil·lenari que tindrà lloc aquest diumenge 22 de desembre, a les sis de la tarda i a l'interior de la col·legiata de Sant Pere. Es tracta de la presentació del nou (i molt celebrat) disc del duet Tarta Relena, És pregunta, que s'endisa en temes de contemplació tràgica amb un viatge conceptual a través del destí, el coneixement i la lluita per reconciliar el futur amb les realitats presents. Influenciades pel poble mediterrani, els laments georgians i les obres místiques de la visionària Hildegard von Bingen (segle XII), les Tarta Relena creen un món sonor vibrant on conflueixen el passat i el futur. L'acte també incorporarà la presentació del programa de celebració, l'any 2025, del cinquantenari de l'entitat local Amics de Sant Pere que ha estat l'encarregada de vetllar per la reconstrucció i divulgació del monument.
En aquest sentit, Josep Tàpies ha assegurat que "el pòsit i el treball realitzats aquest 2024 amb activitats com el festival d'estiu a Sant Pere, tindrà continuïtat de manera dimensionada". A més, que la commemoració del Mil·lenari s'enllaci amb el cinquantenari de l'entitat Amics de Sant Pere de Ponts, segons Tàpies, "permet continuar treballant conjuntament a favor de la cultura i, molt singularment, del patrimoni local". "Així mateix, l'experiència del Mil·lenari ha estat també un revulsiu a nivell de protocols i metodologia des del punt de vista municipal; d'aquí que com a equip de govern iniciem el 2025 amb el repte organitzatiu d'una altra efemèride amb una xifra rodona molt important com és la celebració del 150è aniversari de Lo Ranxo de Ponts", ha reblat l'alcalde de Ponts.
50è aniversari de l'Associació Amics de Sant Pere de Pons
Sens dubte, una de les singularitats de Sant Pere de Ponts és que la seva rehabilitació parteix de la iniciativa ciutadana, que es concreta en l'acció sostinguda que han realitzat des de l'Associació Amics de Sant Pere, entitat nascuda l'any 1975 i reconeguda amb la Creu de Sant Jordi per haver liderat la reconstrucció d'un monument molt malmès pel pas del temps. En aquest sentit, el seu president, Toni Sala, s'ha mostrat emocionat per poder compartir amb la ciutadania una celebració que pretén donar visibilitat a la feina altruista duta a terme per desenes de veïns i veïnes de Ponts durant dècades. "Volem que aquesta commemoració sigui una celebració del poble i per al poble, un reflex de la nostra història, que protagonitzen totes aquelles persones que porten Sant Pere dintre seu", ha assegurat.
L'acte inaugural del 50è aniversari tindrà lloc a la mateixa canònica el pròxim 20 de març amb el concert de l'Orquestra Adrevi, al qual succeiran el 5 d'abril la presentació de l'obra commemorativa dels cinquanta anys dels Amics de Sant Pere de Ponts, titulada Anònims a les pedres i realitzada pel reconegut artista de Ponts Joanpere Massana, així com la inauguració d'una exposició amb obres noves i d'altres de fa 25 anys que ja van formar part l'any 2000 d'una exposició a l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI). Una ballada de sardanes amb la cobla Vents de Riella i l'animació a càrrec del grup La Tresca serviran per amenitzar la inauguració de la remodelació del centre d'interpretació de l'antiga església, prevista per l'Aplec a Sant Pere, amb data d'1 de maig, mentre que el dia 24 del mateix mes tindrà lloc el Mercat Medieval amb representació teatral i concert de cant gregorià inclosos. La Sala 1 d'Octubre acollirà la resta d'actes previstos per a l'aniversari, com ara la celebració conjunta dels 50 anys de la Coral Pontsicana amb el concert del Cor de Noies de l'Orfeó Català, el 21 de juny -dia de la Festa de la Música- i el concert-homenatge als Amics de Sant Pere de Ponts, el 22 de novembre de 2025.
El més destacat del Mil·lenari
Al llarg d'aquests dotze mesos, el Mil·lenari de Sant Pere de Ponts ha sumat la participació en directe de la cantant Lídia Pujol, de la prestigiosa formació musical internacional Tasto Solo i de Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi, entre molts d'altres. Tanmateix, la celebració d'un festival d'estiu de caràcter multidisciplinar en el marc del Mil·lenari de Sant Pere va convocar a Ponts alguns dels artistes més rellevants del panorama artístic actual, com ara la mezzosoprano Mireia Pintó i el pianista Vladislav Bronevetzky acompanyats de l'actriu Sílvia Bel; la reconeguda concertista Alba Ventura; el Trio Fortuny en col·laboració amb la prestigiosa companyia de dansa catalana Mal Pelo; el violinista Abel Tomàs (Quartet Casals) amb la jove pianista Emma Stratton, o la inigualable Maria del Mar Bonet, una de les veus de referència de la cançó mediterrània i tota una icona de la nostra cultura. També han adquirit el paper de protagonistes la Sardana del Mil·lenari de Sant Pere, encarregada al tenora i compositor Jordi Molina i interpretada per la cobla La Principal del Llobregat; la coproducció Sageta de foc amb el festival Barcelona Poesia en homenatge a Salvat-Papasseit, o bé la Suite del Mil·lenari de Sant Pere de Ponts, signada pel músic barceloní establert a la Segarra Joan Díaz i interpretada conjuntament amb els infants de l'Escola de Música de Ponts i Oliana. I és que cal destacar la forta implicació del teixit cultural i social local, com es faria palès el mes de maig passat en la recreació duta a terme pel grup de teatre local que va aplegar prop de 300 persones a l'esplanada de Sant Pere. Finalment, la presentació del volum Petita història de Sant Pere (Editorial Mediterrània), amb textos de Xènia López i il·lustracions de Pilarín Bayés, que va reunir 350 persones a la plaça del Planell, i la commemoració a Montserrat del Dia dels Mil·lenaris de Sant Pere (2024) i de l'Abadia de Montserrat (2025), així com l'articulació d'un cicle de conferències bimensuals comissariat amb la col·laboració del Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals de la Universitat de Lleida per donar context històric a la commemoració viscuda enguany, han completat una programació de valor extraordinari per a la vila de Ponts.
La roda de premsa ha acabat amb els pertinents agraïments als visitants que han descobert Ponts gràcies al Mil·lenari, a les entitats i col·lectius locals col·laboradors i als patrocinadors que han permès tirar endavant el projecte. Parlem del Departament de Cultura del Govern català, la Diputació de Lleida a través de l'IEI i els patrocinadors de proximitat, molt singularment Biatrans S.L./Gestoria Blai i BonÀrea.
Una mica d'història
Sant Pere de Ponts va ser la seu d'una antiga canònica agustiniana creada al segle XI sota el patronatge dels comtes d'Urgell. Actualment només se'n conserva l'església, que es degué edificar a partir de les donacions comtals dels anys 1091-1094 i que, darrerament, ha estat restaurada en gran part per l'Associació Amics de Sant Pere de Ponts, institució que hi ha efectuat successives campanyes de reconstrucció durant prop d'una vintena d'anys. Fruit de la seva tasca incansable, l'Associació ha rebut reconeixements molt rellevants, entre els quals destaca la Creu de Sant Jordi atorgada pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
La primera referència històrica que en tenim data de l'any 1024, quan Durand, abat de Santa Cecília d'Elins, restituí l'església de Cortiuda i d'altres béns eclesiàstics a Ermengol, bisbe d'Urgell, en un judici celebrat a l'interior del temple en presència dels comtes de Barcelona i d'Urgell, acompanyats dels seus magnats. Un diploma del 1089 ja esmenta els canonges a propòsit de la renúncia que va fer-ne un tal Pere, fill d'Arnau i senyor de Ponts, de la possessió simoníaca que tenia sobre aquest temple.
La canònica va obtenir importants donacions comtals a la zona de Balaguer, les quals van ser ratificades el 1094, un cop conquerida la ciutat. Al seu entorn, l'any 1143, el comte Ermengol VI va dotar l'església de Sant Pere amb tres masos als termes de Ponts, Agramunt i Alòs de Balaguer respectivament.
El mes de març de 1839 les tropes carlistes van expugnar i incendiar el castell i l'església de Sant Pere. El cimbori octogonal i la coberta de la volta dels peus de la nau van quedar destruïts. La incúria posterior va abocar l'edifici a un progressiu deteriorament, recentment aturat gràcies als treballs de consolidació i reconstrucció. L'abril de 1931 l'església va ser declarada Monument Nacional de Catalunya per la Generalitat Republicana.
Sobre el monument
Des del punt de vista arquitectònic, l'església de Sant Pere de Ponts és un edifici d'una sola nau amb capçalera trilobulada, formada per tres grans absis disposats en forma de creuer; a l'interior l'absis central presenta, a més, tres grans fornícules buidades en el gruix del mur. La nau està coberta amb volta de canó, dividida en tres trams emmarcats per dos arcs faixons i un arc triomfal a l'acabament. S'ha reconstruït la volta hemisfèrica, sostinguda sobre trompes, de la part superior del creuer i la torre o cimbori octogonal construïda a la part central de la capçalera, del qual només restaven, originalment, dues trompes i un fragment del mur. Externament la torre es compon de dos estrats o pisos decorats amb finestres geminades, partides per un mainell de secció poligonal.
La singularitat del conjunt és remarcada per l'organització externa dels murs, especialment en el sector de la capçalera. Els estilemes decoratius, de tipus llombard, es manifesten en les arcuacions cegues que ressegueixen la part superior dels murs. Als absis les arcuacions apareixen espaiades per lesenes i contenen una galeria de finestres cegues de punt rodó a la part superior.
