El Parlament dona llum verda al decret llei per a la simplificació de l'urbanisme i la contractació als municipis rurals
El Parlament de Catalunya ha donat llum verda avui al Decret llei de mesures urgents per adaptar l’actual normativa urbanística i de contractació a les necessitats específiques dels municipis rurals. Amb els vots a favor de tots els grups parlamentaris, excepte Vox, la cambra ha validat el text que ara es tramitarà com a projecte de llei. Amb aquesta iniciativa, es vol impulsar l’equilibri territorial i l’arrelament de la població als 590 municipis de Catalunya que tenen la condició de rural, d’acord amb la Resolució de 18 de febrer de 2026.
Des de Vielha, coincidint amb la celebració de la Hèsta d’Aran, la festa nacional de l’Aran, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha assegurat que avui és un dia “important” perquè el Govern i el Parlament han fet realitat el “compromís” de “fer les coses fàcils” als municipis rurals. En aquest sentit, ha remarcat que la reforma de la normativa urbanística “permet facilitar la construcció d’habitatge, convertir espais com un estable en activitat econòmica i agilitzar tràmits per a molts ajuntaments”, i recull una reivindicació dels alcaldes i alcaldesses perquè la gent “es pugui quedar a viure, arrelar-se i desenvolupar activitat econòmica al conjunt del país”.
El conseller Dalmau també ha destacat que la mesura és fruit “d’un treball compartit i de molt consens”: “Sempre vam dir que no miraríem el color dels alcaldes, que escoltaríem a tothom i, amb aquesta vocació de Govern de tothom, també volem agrair a totes les formacions polítiques que han arribat a aquest acord”, ha afegit.
Per la seva banda, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha explicat des del Parlament que el principi bàsic del Decret llei “és que no es pot exigir el mateix a una gran ciutat, que disposa de recursos tècnics i humans, que a un municipi petit on el cos tècnic està més limitat”.
L'objectiu principal és “adaptar la normativa urbanística i la contractació pública a la seva realitat per reduir la burocràcia, facilitar la promoció d’habitatge, impulsar l’activitat econòmica i promoure la vida als municipis rurals”, ha resumit la consellera Paneque.
“Són polítiques amb un canvi de mirada: no només busquen fer front al despoblament, que també, sinó que l’objectiu és garantir el dret a viure al món rural”, ha explicat. “No són territoris perifèrics o subsidiaris, sinó espais estratègics i imprescindibles per al desenvolupament sostenible i sobretot per la cohesió territorial del país”, ha reblat la consellera Paneque.
L’actual marc legal obliga els municipis rurals a complir amb les mateixes exigències urbanístiques i burocràtiques que la resta de municipis de Catalunya, tot i tenir menys recursos tècnics, humans i econòmics. Això provoca problemes estructurals a l’hora de desenvolupar els planejaments urbanístics. Actualment, el 56% dels municipis de menys de 2.000 habitants disposen d’un planejament general aprovat fa més de quinze anys, mentre que en el 26% dels casos, aquest planejament supera els vint-i-cinc anys.
Així mateix, només el 45% dels municipis de menys de 2.000 habitants compten amb Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que és la figura de planejament general de la legislació urbanística vigent. El 51% es regeixen en part per normes subsidiàries -figura de planejament general provisional que ja no contempla la legislació urbanística vigent-, i en part per normes de planejament, una figura pensada per a situacions provisionals i transitòries. Aquesta situació dificulta la capacitat d’aquests ajuntaments per donar resposta als reptes demogràfics, d’habitatge i econòmics que viu actualment el nostre país.
Tres tipus de figures de planejament
El decret llei ofereix la possibilitat de tramitar tres figures de planejament general als municipis en funció del tipus de creixement que vulguin adoptar. Així, els que vulguin impulsar grans creixements urbanístics hauran de seguir tramitant un POUM ordinari.
Això no obstant, una de les principals novetats del decret llei és la creació del POUM rural, un nou instrument de planejament urbanístic que podran tramitar municipis rurals que vulguin impulsar creixements moderats. Tindrà el mateix valor jurídic del POUM ordinari, però introdueix mesures per una tramitació més àgil i una documentació i avaluació ambiental simplificades. El POUM rural reduirà càrregues urbanístiques, simplificarà procediments i eliminarà elements de burocràcia.
A diferència del POUM ordinari, el POUM rural es pot sotmetre a avaluació ambiental estratègica simplificada. També es redueix la documentació exigida a l’estrictament necessari: una memòria urbanística sintètica, una memòria social, un estudi de mobilitat adaptat a l'escala del municipi, les normes urbanístiques i els plànols de classificació i ordenació. Aquesta proporcionalitat entre contingut i complexitat real del municipi és la clau que permet escurçar els terminis i la complexitat de tramitació.
El nou POUM rural podrà ordenar el sòl urbà existent, preveure creixements moderats justificats i regular el sòl no urbanitzable remetent al planejament territorial i sectorial vigent. En la mateixa línia d’adequació de les mesures a la realitat dels petits municipis, el POUM rural flexibilitza l’obligació de reserva de sòl destinada a l’habitatge de protecció pública.
D’altra banda, els municipis rurals que no prevegin cap creixement podran tramitar normes de planejament urbanístic amb vigència indefinida. Aquestes normes ordenaran el sòl urbà i el sòl no urbanitzable i les podran formular els municipis o la Generalitat.
Nous instruments per al Sòl No Urbanitzable (SNU)
El decret llei crea dues noves eines que contribuiran a afavorir l’activació d’habitatge. D'una banda, l’inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable, que serà diferent del catàleg de masies i cases rurals que ja existeix. Mentre que el catàleg recull construccions amb elements a preservar, l'inventari inclourà edificacions sense valor patrimonial específic però susceptibles de recuperar-se amb determinades condicions per a usos com la residència habitual, les activitats artesanals o artístiques, la transformació de productes agraris o forestals, les professions liberals o els equipaments socials.
Les actuacions en aquestes edificacions es podran autoritzar amb llicència municipal, sense necessitat d'informe previ de la comissió territorial d'urbanisme, i s'hi permetrà l'ampliació fins a 150 m² de superfície construïda, sempre amb justificació d'integració paisatgística.
De l’altra, es crea la figura dels veïnats rurals per aquells nuclis de població en sòl no urbanitzable i una antiguitat acreditada de 100 anys, que passen a tenir una regulació concreta després d’anys en buit legal, tot permetent-se la seva delimitació pel planejament general o pla especial.El seu ús principal serà l’habitatge i usos compatibles. A més, es preveu que les edificacions existents es podran rehabilitar, ampliar i dividir horitzontalment amb acreditació de la integració paisatgística.
Mesures urgents en matèria de contractació pública
El decret llei també incorpora mesures en matèria de contractació pública per simplificar els procediments i reduir els terminis de contractació. Concretament, habilita els municipis rurals perquè puguin licitar conjuntament la redacció d’un projecte i la seva execució tant en contractes d’obra pública com en contractes d’edificació.
D’altra banda, el decret llei preveu que Infraestructures de la Generalitat pugui actuar com a mitjà propi dels ens locals, facilitant l’execució d’obres i equipaments públics mitjançant encàrrecs directes i aportant suport tècnic i de gestió als municipis amb menys capacitat tècnica, jurídica i econòmica.
Finalment, en matèria energètica, davant el context actual, el decret impulsa la transició energètica a través de la implementació d’energies renovables i altres actuacions d’eficiència energètica i a aquests efectes contempla que l’Energètica pugui actuar com a mitjà propi dels ens locals.
