Els Canals d'Urgell reben l'aval de la Generalitat per les obres del pla de modernització, que s'iniciaran a finals d'any

La Comunitat General de Regants del Canal d'Urgell (CGRCU) ha rebut avui el suport de la Generalitat de Catalunya en el seu projecte del pla de modernització. Així ho ha avalat la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, que ha revelat que ja s'està redactant el projecte d'avaluació ambiental de les primeres 11.200 hectàrees amb una inversió assignada de 138 milions d'euros, repartida entre els 110 del Govern i els 28 de la Societat Estatal d'Infraestructures Agràries (Seiasa). Jordà ha garantit "la plena disposició del Govern, que està al costat de la Comunitat de Regants per la seva modernització i que ja està manifestat als Pressupostos de la Generalitat". A més, ha ofert les possibilitats de finançament que atorga l'Institut Català de Finances (ICF) per abordar la iniciativa. Aquest anunci s'ha produït en el marc la XXI jornada 'Reg i Futur', que ha tingut lloc avui al Teatre l'Amistat de Mollerussa amb la presència de gairebé 350 persones. En el transcurs d'aquesta, la CGRCU ha reivindicat el pla de modernització de la infraestructura com l'eina més eficaç per combatre l'emergència climàtica.

Jordà ha afegit que "estem llestos per començar: tenim l'avaluació ambiental i la inversió. Ara només ens falta saber la disposició del Ministeri d'Agricultura. Ens cal conèixer la voluntat d'un tercer actor". La consellera ha insistit que negociarà amb el Ministeri d'Agricultura i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) la implicació de totes les parts en la modernització dels Canals d'Urgell, ja que "és una tasca que ens pertoca a tots, on la Generalitat està al 100% i el país està al 100%". A més, Jordà ha explicat que l'acord entre la CGRCU, la Generalitat i el Ministeri d'Agricultura "ha de contemplar d'una manera extremadament solidària on anirà a parar l'aigua sobrant una vegada s'executi el pla de modernització".

Per la seva banda, el president de la CGRCU, Amadeu Ros, ha anunciat que des de l'entitat "pressionarem perquè les obres de modernització s'iniciïn a finals d'aquest any o a començaments de 2024". Ros ha revelat que, a través de la CHE, la Comunitat negociarà que l'aigua sobrant que s'alliberaria, una vegada dut a terme el pla de modernització, vagi a parar a Catalunya. En aquest sentit, el president de la CGRCU ha explicat que impulsaran un front comú amb la Conselleria d'Acció Climàtica per pressionar al Ministeri d'Agricultura perquè es posicioni sobre l'àmbit del finançament de les obres del pla de modernització i la gestió de les aigües sobrants.

Teresa Jordà, Consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Amadeu Ros, president de la CGRCU i Marc Solsona, alcalde de Mollerussa. FOTO: Àlex López DeFoto.

La modernització de regadius, una necessitat davant l'emergència climàtica

La XXI jornada 'Reg i Futur', que ha tingut lloc aquest matí a Mollerussa, s'ha centrat en la modernització dels regadius com una necessitat davant de l'emergència climàtica. Així, durant la seva ponència, el director general de la CGRCU, Xavier Díaz, ha defensat que la modernització dels Canals d'Urgell, més que un projecte hidràulic, suposa un projecte de país. A la seva intervenció, ha explicat que el Pla de Modernització dels Regadius pot suposar un pas endavant en el foment del reequilibri territorial, ja que la mesura afavoriria la fixació de la població a través de la potenciació de conreus amb més valor afegit, un ús eficient del reg mitjançant la tecnologia. "En un context d'emergència climàtica, la reducció d'aigua és un bé per a tota la ciutadania".

Díaz ha recordat que la modernització dels regadius forma part dels Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (Perte) de l'ús racional de l'aigua, però l'Administració està deixant de banda aquesta necessitat en detriment d'altres iniciatives. En aquest sentit, ha instat a la Generalitat que pressioni el Govern central per assolir garanties i el compromís econòmic perquè la modernització dels regadius esdevingui una prioritat política.

La XXI jornada 'Reg i Futur' s'ha iniciat amb la participació del president del Consell Comarcal del Pla d'Urgell, Rafel Panadés, l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn.

Després de la intervenció de Xavier Díaz, director general de la CGRCU, s'ha desenvolupat la conferència 'Com ens poden ajudar les tecnologies a millorar l'eficiència en l'ús de l'aigua en futurs escenaris de canvi climàtic?', a càrrec de l'investigador del Programa Ús Eficient de l'Aigua en Agricultura de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Joaquim Bellvert. Posteriorment, ha tingut lloc una taula rodona amb el Director de Transformació Operativa d'Agbar, Ignasi Escudero, el cap de l'equip de canvi climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya, Jordi Cunillera, el cap de l'Oficina de Planificació Hidrològica de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, Miguel Ángel García Vera, i el professor de la Universitat de Lleida (UdL) i especialista en desenvolupament rural, Ignasi Aldomà.

La jornada també ha comptat amb la intervenció enregistrada del president de la Comunitat General de Regants del Canal Segarra Garrigues, Josep Maria Jové, el president de la Comunitat General de Regants del Canal d'Aragó i Catalunya, José Luís Pérez, el president de la Comunitat de Regants del Canal Algerri-Balaguer, Carles Gra, i el president de la Comunitat General de Regants del Canal de Pinyana, Ramon Piqué.

La modernització dels Canals d'Urgell, un projecte de país

El projecte de modernització que impulsa la Comunitat General de Regants del Canals d'Urgell contribuirà a la millora de l'autonomia alimentària de Catalunya, que importa el 60% dels aliments que consumeix.

Així doncs la modernització de la infraestructura implicarà poder introduir nous cultius, crear noves indústries agroalimentàries, fet que, d'altra banda, permetrà fixar la gent al territori i fomentar-ne el repoblament. La modernització d'aquesta infraestructura permetria garantir la reserva hídrica del país i evitar episodis de manca d'aigua.

L'import total previst d'inversió en la modernització del Canal d'Urgell, incloent el reg en parcel·la, se situa al voltant dels 1.420 milions d'euros, i tot que el calendari definitiu no està tancat, la previsió és que es porti a terme en set anys (2021-27). El departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural té redactats els primers quatre projectes que permetran iniciar les obres en 11.200 hectàrees, amb una inversió de 110 milions d'euros l'any 2023. El projecte s'ha presentat al Ministerio de Transición Ecológica i està pendent dels ajuts europeus dels Fons Next Generation.

Una de les vies verdes més llargues d'Europa

El projecte de la modernització del regadiu dels Canals d'Urgell està lligat a un ambiciós projecte mediambiental que preveu enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen vora els canals per convertir-los en una de les vies verdes més llargues d'Europa. Respectar l'arbrat i recuperar les antigues casilles dels canalers, les persones que vetllaven per l'aigua des de l'inici de la construcció de la infraestructura, són alguns dels detalls del projecte que ja s'han pogut testar en el primer pla pilot. Es tracta d'un projecte transformador dels usos de l'aigua, del paisatge, però també ho vol ser de l'economia de la zona, ja que permetrà fomentar el turisme sostenible, així com models de negoci basats en l'economia verda.