Els micropobles de Catalunya reclamen el desplegament de l'Estatut dels Municipis Rurals i un millor finançament. El conseller d'Agricultura es compromet a buscar solucions per evitar el despoblament
Els micropobles reclamen el desplegament de l'Estatut dels Municipis Rurals i un millor finançament per tal de disposar de més serveis públics que garanteixin la supervivència de les localitats. L'Associació de Micropobles de Catalunya ha celebrat aquest dissabte al Milà (Alt Camp) la seva assemblea general, on hi han participat una cinquantena de representants del món local, que han alertat que no paren de perdre població. La trobada l'ha tancada el conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, que ha expressat el seu compromís en buscar solucions per lluitar contra el despoblament i ha alertat dels riscos que "es puguin generar dues velocitats" que no garanteixin oportunitats per al conjunt de la societat.
Els micropobles són els municipis de menys de 1.000 habitants i són el 51% de les localitats de Catalunya. Tot i això únicament suposen el 2,4% de la població del país, uns 284.000 habitants. Una xifra que a més no para de baixar, per la qual cosa reclamen mesures efectives per revertir la situació. Entre aquestes citen habitatge, escoles i serveis per tal de fixar la població jove i que no marxi a la ciutat.
Per aconseguir-ho, l'assemblea de l'entitat ha aprovat un pla de treball que ha de permetre desplegar l'Estatut dels Municipis Rurals, aprovat l'any passat pel Parlament. El president de l'Associació de Micropobles de Catalunya i alcalde de Riner (Solsonès), Joan Solà, ha remarcat que "és una llei que no solucionarà tots els problemes però sí que ajudarà a tractar diferent els que no son iguals", ha dit en referència a les diferències entre pobles i ciutats. El principal objectiu és una millora del finançament, que ha de venir principalment des d'administracions superiors.
En aquest sentit, Ordeig ha advertit que "tots els mals de les institucions i la democràcia al món venen del descontentament i l'asfíxia del món rural". "Ha passat als Estats Units i a Europa, amb els populismes i el voler trencar-ho tot. Alerta amb generar dues velocitats i no garantir la igualtat d'oportunitats", ha exposat. Així ha defensat que "una família que té menys, ha de rebre més; i un territori que té menys, ha de rebre més".
Millor vida
Solà ha destacat que uns pobles més forts permetran també una millor vida a les ciutats. "El món rural pot ser part de la solució a problemes del món urbà, com en dinamització econòmica, medi ambient o habitatge. Aquest relat l'hem d'introduir arreu i que ens vegin com els que ajudem a fer un país millor per a tothom", ha expressat.
Tot i això, les mancances són grans, tal com ha reconegut el mateix Ordeig. "Invertim una quantitat de diners ínfima en gestió forestal i millora de camins, en comparació amb el repte que tenim. És un escàndol. La proposta de pressupost del 2026 té un augment del 50% del pressupost de boscos, però en comparació amb el que hem de fer, en necessitaríem deu vegades més", ha afirmat.
Un exemple de les mancances que hi ha als micropobles és el Milà, on s'ha celebrat l'assemblea. El seu alcalde, Antoni Agüera, cita l'habitatge com la primera necessitat. Tot i estar ben ubicats al mig del Camp de Tarragona, a tocar de Valls i amb bones comunicacions amb Reus i Tarragona, no aconsegueixen frenar la pèrdua de població. No arriben als 200 habitants. "Hi ha cases que es podrien rehabilitar, però els pobles no tenim força perquè la gent les arregli perquè la joventut es quedi i no marxi", ha expressat.
