Govern, Estat i agents socials i locals s'insten a la "coordinació" perquè la regularització de migrants sigui un "èxit". Les conselleres Martínez i Menor i el delegat de l'executiu espanyol es comprometen perquè "ningú quedi fora" del procés
La Generalitat, el govern espanyol i els agents i entitats socials, econòmiques i del món local s'han reunit aquest dimecres al Palau de Pedralbes en una cimera sobre la regularització extraordinària de persones estrangeres. En acabar la trobada, les conselleres Mònica Martínez (Drets Socials) i Eva Menor (Igualtat i Feminisme) han valorat "molt positivament" una reunió on tots els actors s'han instat a la "coordinació i col·laboració" perquè la regularització sigui un "èxit". Martínez ha reiterat el compromís perquè "ningú quedi fora" del procés per culpa d'algun tràmit, per desconeixement o manca de recursos. El delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, ha reiterat que "s'ha forjat una aliança" entre institucions i entitats.
La consellera de Drets Socials ha remarcat la "crida" que s'ha fet durant la cimera per garantir la "implicació i coordinació" de tots els actors per tal que la regularització sigui un "èxit". Durant l'atenció als mitjans, Martínez ha subratllat que la reunió ha compartit "àmpliament" l'objectiu de la col·laboració. I ha assegurat que la Generalitat abordarà aquesta estratègia per assegurar que la regularització funcioni.
L'executiu de Salvador Illa està identificant quins recursos pot aportar al procés, des dels departaments de Drets Socials i d'Igualtat i Feminisme, però també des d'altres àrees. Ara s'estudia si les oficines d'atenció a la ciutadana s'han d'activar per agilitzar tràmits, per exemple: "Estem en ple procés de pensar com posar fil a l'agulla", ha reiterat Martínez.
El Govern també crearà taules de coordinació tècnica per mirar quins recursos es necessiten per aquesta regularització de persones migrants, que ja viuen i treballen a Catalunya. "Ara necessitem que ho facin amb condicions i drets, i aportant a les contribucions", ha argumentat la consellera de Drets Socials.
Martínez també ha apuntat que no hi haurà una única porta d'entrada a la regularització, i que el govern espanyol n'obrirà de diverses, amb el suport de la Generalitat.
Preguntes i respostes
Per la seva banda, la consellera Menor ha constatat que hi ha "moltes preguntes" a fer-se, i que durant la cimera s'han estat cercant-les totes. "Ens les volem fer totes", ha afegit la titular d'Igualtat i Feminisme, que ha apuntat que l'objectiu és primer tenir totes les preguntes per, després, poder oferir "totes les respostes".
Menor ha repetit que l'objectiu de "l'aliança" d'avui és començar a treballar per "transformar el repte del procés de regularització". I que aquesta estratègia sigui una oportunitat per assegurar que les persones migrants tinguin permís de residència i una via per aconseguir una "vida digna" que també impacti en el "benefici col·lectiu".
Els actors reunits avui celebraran més trobades, i s'implicaran els consolats, per exemple. La Generalitat també treballarà amb els departaments d'Exteriors i de Política Lingüística. S'espera que en 10 dies l'executiu pugui tenir "més respostes" sobre si cal fer contractacions específiques, així com el paper que hauran d'assumir els ajuntaments. "Farem una proposta estructural", ha garantit Menor.
"Ho hem de fer bé"
Finalment, Prieto ha subratllat que avui s'ha "forçat una aliança" a Pedralbes. El delegat del govern espanyol a Catalunya ha reclamat la col·laboració de tots els actors a través de l'audiència pública i informativa que acabarà divendres: "Ho hem de fer bé, i ens estem preparant per fer-ho bé". A partir de la setmana que ve s'activarà el reial decret per aquest canvi de reglament de la llei d'estrangeria.
Prieto ha explicat que les entitats podran tramitar els expedients, i podran fer també informes de vulnerabilitat. Serà un tràmit telemàtic i també presencial, segons el delegat del govern espanyol.
Han assistit a la trobada, a més de les conselleres i el delegat del govern d’Espanya a Catalunya, el secretari general d’Empresa i Treball, Pol Gibert Horcas, juntament amb altres càrrecs de la Generalitat, i una representació de les següents institucions: Foment del Treball, PIMEC, CCOO, UGT, Taula del Tercer Sector Social, La Confederació, FEPA, ECAS, Càritas Catalunya, les quatre diputacions, Ajuntament de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis.
Entre 120.000 i 150.000 beneficiats
El procés de regularització, segons les estimacions, podria beneficiar entre 120.000 i 150.000 persones migrades a Catalunya. El 18% de la població catalana té nacionalitat estrangera (1,44 milions), i el país és una de les comunitats autònomes amb més població estrangera, només superada per les Illes Balears i lleugerament per sobre de Madrid.
En només sis anys (2018-2024), Catalunya ha guanyat mig milió d'habitants gràcies als fluxos migratoris, compensant el creixement natural negatiu. El 56% dels nous llocs de treball creats a Catalunya des de 2019 han estat ocupats per persones amb nacionalitat estrangera. La població migrada aporta el 10% dels ingressos de la Seguretat Social I només en rep l'1%.
Estudis que han avaluat l'impacte causal de regularitzacions anteriors, com la del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, troben una reducció de l'ocupació informal, millores salarials i un augment dels ingressos fiscals. No troben evidència d'efecte crida.
