La rehabilitació energètica dels habitatges podria reduir el consum un 51,9% i les emissions un 65% fins al 2050. Un estudi estima una inversió anual de 20.000 milions per renovar 9,7 milions d’habitatges i substituir la climatització
La rehabilitació energètica dels habitatges i la substitució dels sistemes de climatització basats en combustibles fòssils per alternatives renovables podria reduir el consum energètic del parc residencial espanyol en un 51,9% fins al 2050. Així ho conclou un estudi de la Plataforma per la Descarbonització del Calor i el Fred, que també apunta que aquesta transformació permetria retallar un 65% les emissions de CO2 associades als habitatges. L’informe estima que assolir aquest escenari requeriria una inversió mitjana d’uns 20.000 milions d’euros anuals durant els pròxims 25 anys per renovar prop de 9,7 milions d’habitatges i substituir els equips de calefacció i aigua calenta per sistemes renovables i més eficients.
L’estudi compara aquest escenari de “zero emissions” amb un altre de tendencial que reflecteix una evolució similar a la prevista en les polítiques actuals. En aquest segon cas, es rehabilitarien uns 7,1 milions d’habitatges amb major consum energètic i la substitució dels sistemes de climatització es faria de manera més gradual, fins a arribar aproximadament al 78% d’equips renovables l’any 2050.
Segons els autors, tot i que l’escenari més ambiciós implica una inversió inicial més elevada, permetria reduir els costos energètics a llarg termini i disminuir la dependència dels combustibles fòssils. De fet, l’anàlisi conclou que el cost total acumulat fins al 2050 seria uns 60.000 milions d’euros inferior al d’un escenari amb menys inversió inicial però amb despeses energètiques més altes.
Pel que fa al finançament, l’informe estima que el 61% de la inversió total podria procedir del sector privat, ja sigui a través de fons propis o préstecs, mentre que el 39% restant hauria de provenir del sector públic, amb inversió directa i mecanismes de finançament públic orientats especialment a facilitar la rehabilitació dels habitatges de les llars més vulnerables.
Els autors defensen que aquesta transformació del parc residencial també tindria efectes econòmics i socials, com la creació d’ocupació en el sector de la rehabilitació energètica i de les instal·lacions tècniques, així com una reducció de la factura energètica de les llars i una millora de la qualitat de l’aire i de les condicions de vida de les persones que pateixen pobresa energètica.
