L'atenció primària incrementa l'activitat un 36% a l'octubre. Abans de la pandèmia més del 80% de les visites dels CAP eren presencials i ara representen el 43%

L'atenció primària va incrementar l'activitat un 36% a l'octubre respecte al mateix mes de l'any passat. El Servei Català de la Salut (CatSalut) ha recollit de forma exhaustiva i facilitat per primera vegada les dades de com ha evolucionat l'activitat de la primària a tot Catalunya amb l'impacte de la pandèmia. En l'últim mes, marcat per la segona onada, els CAP han fet 1.903.548 atencions per la covid-19 i 4.750.812 per altres patologies i motius; en total, 6.654.360 (4.879.822 l'any passat). Això significa que, tot i l'augment de contagis, els CAP han mantingut el 97% de l'activitat no relacionada amb la covid. Les dades també mostren que abans de la pandèmia les vistes presencials eren més del 80% del total i ara representen el 43%. 

La que es considera la porta d'entrada del sistema sanitari, amb rols tan importants com el seguiment dels pacients amb patologies cròniques o la detecció precoç i prevenció de malalties, ha assumit noves funcions per la pandèmia del coronavirus. De les proves PCR dirigides o en cribratges als actuals tests ràpids; de l'assistència dels casos lleus al suport a la vigilància epidemiològica: un 80% de l'atenció covid recau actualment en aquesta primera línia del sistema. A més, la primària també entra a les residències i als domicilis i a la primavera es va fer càrrec de diversos 'hotels salut'.

Les dades facilitades pel CatSalut permeten quantificar aquest augment de l'activitat. A l'octubre, en plena segona onada, l'activitat ha augmentat un 36% respecte a l'any passat. Aquest increment d'activitat es manté des de l'estiu: un 4% al juny, un mes marcat per la recuperació de l'activitat no relacionada amb la covid-19; un 9% al juliol; un 32% a l'agost i un 29% al setembre.

L'activitat no covid va caure al 56% a l'abril

El mes d'octubre els CAP van fer un 97% de l'activitat no covid, si es compara el nombre de visites amb les de l'any passat. Durant l'impacte més dur de la pandèmia, a la primavera, es va haver de suspendre bona part d'aquesta activitat: el març, es va poder fer el 79% del nombre de visites amb relació a l'any passat; a l'abril, l'activitat no covid va caure al 56% i al maig, al 67%.

Després d'aquesta davallada, a partir del juny, els professionals sanitaris han mantingut l'activitat de totes les altres patologies que no són la covid-19 per sobre del 90%: 97% al juny; 92% el juliol; 97% a l'agost; 96%, el setembre.

Tota aquesta activitat s'ha compatibilitzat amb el coronavirus, amb rebrots precoços des de finals de juny i la segona onada a la tardor. D'aquí els increments marcats de l'activitat dels CAP a partir de l'estiu, sobretot a partir de l'agost.

"A partir de juny, l'activitat de la primària s'assembla molt a la que feia l'any passat amb relació a les malalties no covid. S'ha anat recuperant terreny, però s'hi ha hagut de sumar l'activitat covid", destaca el director del CatSalut, Adrià Comella.

Recuperar presència fins al 60%

El 82% de les visites que van fer els CAP el gener i el febrer, quan encara no s'havia declarat la pandèmia, van ser presencials. Durant la crisi sanitària de la primavera, aquest percentatge es va arribar a invertir. Com els hospitals, els CAP van haver d'ajornar tota aquella activitat presencial que no fos estrictament urgent. El 56% de l'activitat va ser presencial al març, però aquest percentatge va baixar al 25% a l'abril i al 29%, al maig. A partir del juny, han anat recuperant la presencialitat: 34% al juny; 37% al juliol; 39% a l'agost; 37% al setembre i 43% a l'octubre.

"Hem d'aconseguir canviar aquesta xifra. Entre un 50 i un 60% de l'activitat als CAP ha de ser de contacte directe entre els usuaris i els professionals", afirma el director del CatSalut de cara als propers mesos. Comella incideix en la importància de la presencialitat: "En la majoria de casos, una malaltia aguda no és res greu, però de vegades, aquella visita pot ser el senyal d'una malaltia més greu. Per això volem que la primària recuperi progressivament presencialitat".

En canvi, el format telemàtic per a alguns processos que abans de la pandèmia es feien presencials sí que es pot mantenir. "El 40% de l'activitat de la primària sí que pot ser via telemàtica, com donar alguns resultats o fer un seguiment d'un estat determinat d'una malaltia", assenyala. Així doncs, la idea és que l'activitat dels CAP sigui més telemàtica que abans de la pandèmia.

Més de 3.000 professionals de reforç

Davant d'aquest fort increment als CAP, el CatSalut ha posat en marxa un pla d'enfortiment i transformació, que ha anat explicant en els darrers mesos. Entre els principals objectius, hi ha millorar l'accessibilitat de la primària i la satisfacció ciutadana, després que en els darrers mesos els usuaris hagin percebut i tingut dificultats per ser atesos.

Salut ha contractat en els darrers mesos 3.258 professionals per reforçar l'atenció primària. 2.089 són personal administratiu i de serveis, sobretot en el perfil de gestors covid, de referents a les escoles i per a l'extracció de mostres per a les proves del coronavirus. Els altres 1.169 són: 249 facultatius -metges de família, psicòlegs, pediatres i odontòlegs-; 494 diplomats en infermeria i treball social; 411 tècnics especialistes en grau mig sanitari 15 en superior.

També s'estan buscant i aplicant fórmules per ampliar els espais dels CAP, com la cessió d'equipaments municipals i la construcció de 60 mòduls propers als centres. Incorporar noves eines tecnològiques (webcamps, plataforma de SMS,...) i redissenyar els processos de treball tenint en compte també els nous perfils són els altres dos àmbits d'actuació del pla.

1.821 MEUR de despesa en la primària el 2020

El CatSalut preveu tancar el 2020 amb una despesa de 1.821,09 milions d'euros (MEUR) en l'atenció primària. El 2010, va ser de 1.636,92 MEUR i després van venir els anys de les retallades, fins que el 2014 la despesa en primària va tocar fons, en 1.291,49 MEUR. A partir d'aquí cada any va anar augmentant respecta a l'anterior. El 2019, va ser de 1.591,12 MEUR.